(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Frare carmelità. Fou provincial de l’orde. Publicà algunes obres teològiques i històriques.
Destacà com a bon orador i per la seva actitud molt fidel a la política catalana de l’època.
(Alacant, 1699 – 1747)
Frare franciscà. És autor de diverses obres de caràcter tècnic i d’una Historia civil de España, sucesos de la guerra y tratados de la paz desde el año 1700 hasta el de 1733 (Madrid, 1740-44), que fou prohibit per la inquisició.
Joan de Jesús (Sanaüja, Segarra, segle XVI – Catalunya, segle XVII) Frare carmelità. Escriví una obra de caràcter místic.
Marc Jesús * Veure> Marc Jesús Bertran i Tintorer (musicòleg, escriptor i crític musical català, 1872-1934).
Ramon de Jesús (Catalunya, segle XVIII – segle XIX) Frare trinitari descalç. En 1820 i 1821 publicà obres religioses.
Veure> Tournai, Jean de (escultor gòtic actiu a Girona el segle XIV).
Veure> Pere, Jaume (fill natural de Pere II el Gran i de Maria, 1258?-96).
(Palma de Mallorca, 1795 – Santa Maria del Camí, Mallorca, 1858)
Metge. Es doctorà en medicina en 1816. Es llicencià en cirurgia en 1832.
És autor de cinc llibres mèdics.
(Montevideo, Uruguai, 22 novembre 1879 – Palma de Mallorca, 24 febrer 1937)
Dirigent socialista. Advocat, anà a París, on rebé la influència de Jean Jaurès i de tornada a Mallorca aviat trencà amb el partit liberal -que el 1909 l’havia fet regidor de Palma de Mallorca- i s’apropà als socialistes, en especial a Llorenç Bisbal. No ingressà, tanmateix, en el partit fins al 1919.
Prietista, s’oposà a la col·laboració amb la dictadura de Primo de Rivera i el 1931 fou elegit diputat a corts. Posteriorment, vençut en les eleccions del novembre de 1933, figurà en la comissió executiva de la Federació Socialista Balear.
Detingut el juliol de 1936, fou afusellat per les autoritats franquistes.
El seu socialisme humanista anà acompanyat d’un constant pancatalanisme que el dugué a donar suport a les posicions de Gabriel Alomar entorn de l’estatut d’autonomia de les Illes.
Fou autor d’Impresiones de un constituyente (1933) i de La insurrección de octubre. Cataluña, Asturias, Baleares (1935). Col·laborà en els periòdics “La Última Hora”, “El Día”, “El Obrero Balear”, de Palma de Mallorca, i en “Justícia Social”, de Maó.
(Palma de Mallorca, 19 abril 1948 – )
Pintor. Estudià a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de Palma, i a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, de Barcelona.
La seva obra s’adscriu al realisme poètic.
Ha exposat en diversos indrets de Mallorca, Madrid, Eivissa, Brussel·les, en diverses ciutats alemanyes i a Milà. Ha participat en fires internacionals, tant d’Amèrica com d’Europa.
(Llucmajor, Mallorca, 31 agost 1811 – Palma de Mallorca, 19 febrer 1886)
Prelat. Fou canonge de Palma i més tard, bisbe de Menorca (1858-75) i de Mallorca (1875-86). Les seves pastorals foren remarcables.
El seu germà fou Antoni Jaume i Garau (Llucmajor, Mallorca, vers 1820 – Palma de Mallorca, 1885) Metge. Estudià medicina a Montpeller, on publicà la seva tesi (1850). Dirigí l’hospital de colèrics de sa Llonja (1865). Fou regidor de l’ajuntament de Palma i president de la Societat Arqueològica Lul·liana. Publicà la traducció que ell mateix havia fet de Los pozos artesianos en Mallorca (1879), d’Hermite.
(Santa Maria del Camí, Mallorca, 1764 – Palma de Mallorca, 1844)
Eclesiàstic, doctor en teologia. Transcriví nombrosos documents procedents de l’arxiu del patrimoni reial, reproduïts i utilitzats per Àlvar Campaner i pels historiadors mallorquins posteriors.
És autor d’un memòria sobre un mosaic romà descobert el 1833 a son Fiol.
