Arxiu de la categoria: Biografies

Lopes, Mateu

Deixa un comentari

(País Valencià ?, segle XVI – Palma de Mallorca, 1581)

(o Llopis)  Pintor. Actiu a Mallorca. Es formà a València en el moment en què s’introduí el Renaixement.

És autor del retaule major de l’obreria de l’església parroquial de Santa Eulària (1548) i de part del de Montuïri, el qual acabà el seu fill Mateu. El seu estil mostra una millor comprensió del Renaixement.

Fou el pare de Mateu (II) Lopes  (Montuïri, Mallorca, 1549 – Mallorca, segle XVI)  Pintor. Acabà el retaule major del seu pare a l’església de Montuïri. Pintà una Anunciació (1590) per al convent de Santa Clara.

Longlois, Joan *

Deixa un comentari

Veure> Joan Langlois  (actor català del segle XIX).

Llussà i Casanoves, Isidre *

Deixa un comentari

Veure> Isidre Lluçà i Casanoves  (guerriller català, 1791-1809?).

Maça, Balasc (I)

1 Resposta

(Aragó, segle XIII)

Fill de Pere (I) Maça. Prengué part en la conquesta de València i de Múrcia.

Es casà el 1228 amb Isabel Carròs, i foren pares de:

Balasc (II) Maça i Carròs (País Valencià, segle XIII)  Comanador de Montalbà a l’orde de Sant Joan. Comprà la senyoria de Vilamarxant, heretada pel seu fill:

Pere (II) Maça (País Valencià, segle XIII – 1325)  Senyor de Vilamarxant. Fou el pare de:

Pere (III) Maça (País Valencià, segle XIV – Sogorb, Alt Palància, 1363)  Senyor de Vilamarxant. Tingué un fort protagonisme en la política diplomàtica d’Alfons III el Benigne, el qual representà, el 1328, a la cort de Castella i, el 1329, davant el papa Nicolau V. Morí durant la guerra contra Pere I de Castella. Del seu segon matrimoni, amb Blanca de Liçana i de Luna, hereva dels Liçana, tingué Pere (IV) Maça i de Liçana.

Llupià i de Llupià, Tomàs de

4 Respostes

(Rosselló, segle XVI – 1580)

Eclesiàstic. Quart fill de Joan de Llupià i de Vallgonera, i germà de Carles (I), Lluïsa i Pere (I). Fou abat comendatari de Sant Pere de Rodes.

El 1559 explotava mines d’argent al terme d’Arles (Vallespir), en associació amb el seu parent Galceran de Vallgornera i amb Joan Borràs, professor de medicina a Perpinyà. Alhora fruïa de la castellania i del forn de destret de Salses.

També, anteriorment al 1570, havia armat una galera, dita Lupiana, que comandava personalment i que encallà, una vegada, prop de Melilla. Quan morí, aquest vaixell passà al seu besnebot, Gabriel de Llupià, i fou adquirida, més tard, per la corona d’Espanya.

El seu nebot Lluís de Llupià i Xanxo, procurador reial, fou el seu hereu universal.

Llupià i de Vallgonera, Joan (II) de

6 Respostes

(Rosselló, segle XV – vers 1537)

Baró de Llupià i senyor de Vilarmilà.

Es casà amb Margarida de Llupià i de Gualbes i foren pares de Tomàs de Llupià i de Llupià, i de:

Llupià i de Pagès, Joan (III) de

2 Respostes

(Rosselló, segle XVI – 1620)

Baró de Llupià i de Castellnou, senyor de Vilarmilà. Fill gran de Carles (I) de Llupià i de Llupià.

El 1586 es casà amb Jerònima Joli i Cants, que li aportà la baronia de Pià.

El 1580 els nyerros l’assetjaren, ensems amb el seu germà Gaspar, a Catllà de Conflent, però fou alliberat per Miquel de Vilanova, baró de Molig, i el cònsol de Perpinyà Bernat Reard; tots plegats derrotaren els nyerros prop del pont de Prada.

Foren germans seus Gaspar (I) de Llupià i de Pagès, i Carles (II) de Llupià i de Pagès  (Rosselló, segle XVI – 1621)  Baró de Llupià i Castellnou. Morí sense fills.

Llupià, Miquel de

Deixa un comentari

(Rosselló, segle XV – després 1494)

Conseller de Joan II el Sense Fe i ambaixador de Frederic III, rei de romans.

Els seus descendents sembla que s’extingiren amb Maria de Llupià i de Puig (Rosselló, segle XVII – 1646)  Muller de Jeroni de Ferrer i de Real.

Llupià, Gilabert de

Deixa un comentari

(Rosselló, segle XV – després 1493)

Donzell de Perpinyà. Potser era fill de Nicolau de Llupià (Rosselló, s XV)  Senyor de Canet -senyoria que li fou confiscada el 1463 per Lluís XI de França per la seva fidelitat a Joan II de Catalunya.

No reconegué la sobirania de Lluís XI sobre el Rosselló, i fou declarat rebel i li confiscaren els béns (1476), fins a la restitució del comtat de Rosselló per part de Carles VIII, el 1493.

Es casà en primeres noces amb Jecmina, filla del conseller Francesc Sarribera, i foren pares de Pere de Llupià i Sarribera, el qual fou pare de Francesc Gilabert de Llupià.

Llupià, Francesc de

3 Respostes

(Rosselló, segle XVI – després 1566)

Procurador reial de Rosselló i Cerdanya (1535-59). Segurament fill de Joan (II) de Llupià i de Vallgonera. Fou l’iniciador de la línia dels procuradors i governadors.

Fou pare de Lluís de Llupià i Xanxo (Rosselló, segle XVI – 1589)  Procurador reial de Rosselló i Cerdanya (1559-89). Succeí al seu pare com a procurador reial. Fou l’hereu universal del seu oncle Tomàs de Llupià i de Llupià. Foren fills seus Joan de Llupià i de Saragossa, i:

Gabriel de Llupià i de Saragossa  (Perpinyà, segle XVI – 1623)  Noble. El 1589 fou procurador reial del Rosselló, governador dels comtats de Rosselló i Cerdanya i lloctinent general del Rosselló, la Cerdanya i l’Empordà.