(Alacant, 3 març 1925 – Madrid, 9 desembre 2008)
Escriptor i mestre. Visqué força temps a Melilla, on fou un dels impulsors de la revista “Manantial”.
És autor de llibres de poesia i de crítica, com: La soledad y el recuerdo (1951), Signo de amor (1954), Medio siglo de poesía amorosa en España. 1900-1950 (1959) i Poesía amorosa (1967).
(Madrid, 20 abril 1923 – 14 gener 2001)
Geògraf. Catedràtic de Geografia de la Universitat de València (1956), on impulsà els estudis geogràfics del País Valencià creant una escola amb noms com Rosselló i Verger, Pérez Puchal, Gil Olcina, etc. Dirigí la revista “Cuadernos de Geografía”, fundada per ell a la Universitat de València (1964).
Entre els seus treballs cal destacar: La estructura demográfica de Valencia (1961), La huerta de Castellón (1966), Los regadíos en Valencia en 1919-1936 (1968), La región valenciana, dintre de l’obra Geografía de España, dirigida per Manuel de Terán (1960), València (1968), la part física d’Estructura econòmica del País Valencià (1970), Los embalses levantinos de los siglos XVI y XVII (1971), etc.
(Nerpio, Castella, 11 abril 1744 – València, 3 novembre 1831)
Eclesiàstic. Fou nomenat bisbe d’Oriola (1815) i arquebisbe de València (1824-31), càrrec des del qual desenvolupà una intensa campanya contra els liberals.
Creà la Junta de Fe en substitució del Tribunal del Sant Ofici, junta que féu l’última condemna a mort per motius religiosos de la història espanyola: la de Gaietà Ripoll, mestre de Russafa.
(València, 22 agost 1869 – Madrid, 1945)
Diplomàtic. Estudià dret a la Universitat de València i el 1898 ingressà per oposició al cos consular. Del 1913 al 1915 fou cònsol d’Espanya a l’Havana i, en tornar-ne, fou elegit diputat a corts per Alacant.
En cessar el general Berenguer com a alt comissari d’Espanya al Marroc el substituí interinament, i ocupà el càrrec l’any 1931. Dos anys després marxà a Cuba com a ambaixador, fins que dimití en iniciar-se la guerra civil.
Durant la guerra, al servei del govern de Burgos, fou destinat a Centre-américa, amb missions de propaganda, i a Gibraltar. Des del 1939 fins a pocs mesos abans de la seva mort treballà com a professor de dret internacional, a l’Escola Diplomàtica del Ministeri d’Afers Estrangers.
(València, 21 desembre 1773 – Madrid, 5 octubre 1814)
Gravador. Germà de Josep. Deixeble de les acadèmies de San Fernando de Madrid i de Sant Carles de València, esdevingué acadèmic de mèrit de totes dues institucions i gravador de cambra del rei (1806).
És autor de nombrosos retrats i paisatges de ciutats espanyoles (Godoy, Ferran VII, El Dos de Maig a Madrid, etc) i il·lustrà diversos llibres.
(València, 21 novembre 1751 – Madrid, 7 agost 1812)
Pintor i gravador. Germà de Tomàs. Format a l’Academia de San Fernando de Madrid, de la qual fou acadèmic de mèrit, i pintor de cambra del rei.
És autor de dues Natures mortes, de les làmines de l’edició del Quixot del 1797 i de les il·lustracions per a diverses obres didàctiques.
(sa Pobla, Mallorca, 30 desembre 1946 – )
Escriptor. Resident durant molts anys a Palma de Mallorca, ha col·laborat en les pàgines literàries de “Diario de Mallorca” i “La Última Hora”.
Ha conreat el teatre i, més assíduament la narrativa. Dins aquest gènere el preocupa la descripció de l’illa sotmesa al colonialisme turístic. L’interès pels recursos formals també és ben constant.
Darrerament també ha escrit novel·la i poesia. Les seves obres han guanyat diversos premis.
(València, 1803 – 23 setembre 1896)
Metge. Es destacà a València durant l’epidèmia de còlera de 1834. Distingit per la seva abnegació, refusà honors i condecoracions pel dolor que li produí la tràgica mort del seu germà Felip.
Fou un dels fundadors a València de l’Institut Mèdic i de l’Acadèmia de Medicina, on hi presentà diversos treballs remarcables. Pertanyia a d’altres corporacions doctes.
El seu germà fou Felip López i Català (València, 1781 – 1835) Religiós de l’orde dels mínims. Participà a la defensa de València contra els napoleònics, i s’hi distingí. Fou afusellat per elements populars, amb altres religiosos, durant els disturbis anti-eclesiàstics de l’any 1835.
(Elx, Baix Vinalopó, 1861 – Alacant, 15 agost 1933)
Metge. És autor de remarcables escrits de caràcter professional, referents en gran part a malalties gàstriques.
La seva tesi doctoral Los matrimonios consanguíneos, tingué un gran ressò jurídic.
