(Alacant, 16 maig 1923 – 7 octubre 1989)
Escriptor. Practicant en medicina i cirurgia. Col·laborà a diaris i revistes de Madrid i d’Alacant.
Ha publicat els llibres poètics Llamada al corazón (1958), Geografía del llanto (1963), Tríptico del azahar (1964) i La paz nos esperaba (1968).
(Binissalem, Mallorca, 1769 – Palma de Mallorca, 1850)
Escriptor. Carmelità, conreà la poesia satírica en castellà i català i tingué una certa popularitat, especialment amb la composició Sa potada d’es frare.
(Illes Balears, segle XV)
Pintor. Actiu entre el 1458 i el 1486. Influït per Pere Niçard.
És autor del retaule de Santa Praxedis, Sant Vital i Sant Jordi (a l’Almudaina) i de la Mare de Déu i l’infant (1479, a l’església parroquial de Selva de Mallorca).
(Oriola, Baix Segura, segle XVII)
Jurista i escriptor. Fou empresonat per causes ignorades. Després prengué l’hàbit franciscà.
És autor de l’obra Panegíricos idilios (1647).
(Illes Balears, segle XV)
Pintor. És autor del retaule de la capella de Santa Anna, a la seu de Mallorca.
(Illes Balears, segle XV)
Pintor i poeta. Hom coneix una agra tençó d’ell amb Gabriel Ferrús en la qual aquest ja al·ludeix a la professió de pintor de l’altre.
Entre el 1426 i el 1438 és documentada la seva activitat com a pintor de retaules de l’illa de Mallorca.
(Catalunya, segle XVI)
Marí. Fou un dels més distingits a la batalla de Lepanto, lliurada contra els turcs el 1571.
(Aldaia, Horta, 24 novembre 1920 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 21 abril 1972)
(Modest Llosas i Rosell) Actor cinematogràfic i teatral. Debutà a Barcelona amb la companyia d’Enric Borràs abans d’iniciar la seva carrera al cinema.
A partir de Locura de amor (1948) es convertí en el primer galant jove del cinema espanyol. Treballà a Puerto Rico, Mèxic i Cuba.
Principals films: Botón de ancla, Abismos de pasión (1953), Expreso de Andalucía (1956), La venganza (1958) i Carmen la de Ronda (1959).
Degut a una depressió per una greu malaltia és va suïcidar.
(Alcoi, Alcoià, 1944 – )
Pintor i escultor. Ha fet nombrosos murals a l’estat espanyol i a Anglaterra.
Membre fundador del grup Alcoiart i del Gruppo Denunzia, pertangué també als grups Verein Berliner Künstler i Art Actual. Obtingué la medalla d’or de la II Mostra Internazionale di Pittura e Grafica (1972), a Siracusa.
La seva obra, iniciada el 1960 i que arrencava de l’expressionisme, es concretà en un realisme de denúncia social, com manifesta la sèrie Amèrica negra (1972).
(Alacant, 30 desembre 1905 – Madrid, 1953)
Escriptora. Era filla de Gabriel Miró i Ferrer.
Les seves poesies foren publicades al volum d’edició pòstuma titulat Poemas (1959). També escriví el prefaci a l’edició d’obres completes del seu pare.
