(Oriola, Baix Segura, 28 octubre 1917 – Alacant, 29 desembre 1990)
Escriptor. Ha estat impulsor decidit de les revistes poètiques “Intimidad poética”, “Sigüenza”, “Verbo”, “Ifach” i “Bernia”.
Ha publicat els llibres de poesia Otoño adolescente (1943), Hombres a la deriva (1950), Camino adelante (1953), Versos en la calle (1955), Poemas (1958), El suceso (1960) i Mar del miedo (1962).
(Elx, Baix Vinalopó, 18 octubre 1946 – )
Escriptor en castellà. Ha destacat principalment com a narrador: Museo provincial de los horrores (1970), La comunión de los atletas (1979), Los padres viudos (1984), La misa de Baroja (1994) i La mujer sin cabeza (1997).
També ha conreat la poesia -era un dels novísimos de l’antologia de Josep Maria Castellet (1970)-, el teatre –Los abrazos del pulpo (1985), Juan Último (1192)-, el llibret d’òpera –El viajero indiscreto (1990) i La madre os invita a comer (1994)- i l’assaig cinematogràfic: El cine estilográfico (1993).
(Anna, Canal de Navarrés, 1938 – )
Pintor. Va residir un quant temps a París i a Nova York. Ha exposat obres seves, tant individualment com col·lectivament, en diverses poblacions de l’estat espanyol.
La seva obra, considerada en conjunt, té unes quantes etapes netament diferenciades, en què no solament es poden veure profundes variacions temàtiques, sinó encara canvis totals en la forma d’expressió.
(Onil, Alcoià, 1694 – País Valencià, 1775)
Frare franciscà. Exercí alguns càrrecs dins el seu orde. Sobresortí com a predicador. És autor de diversos escrits.
(València, 1660 – 1726)
Frare franciscà. Publicà diverses obres religioses i una col·lecció dels seus sermons.
(València, segle XVII)
Metge. Era nebot del catedràtic de retòrica Vicent Blai Garcia. Estudià teologia a Alcalá, i després es dedicà a la medicina. Vidu de la filla de l’escriptor Dionís Pau Llopis, es féu eclesiàstic i fou degà de la col·legiata de Gandia. Fou metge de cambra del rei Felip IV.
Publicà obres de caràcter mèdic, teològic i històric, escrites en llatí, com Philosophia naturalis sacrosanti corporis Iesu Christi (Anvers 1639) i Pathologia de morbis in sacris litteris (Madrid 1642).
El seu germà fou Gaspar Moles i Garcia (València, s XVII) Humanista. És autor del llibre Tesoro de la lengua latina y española (1638).
(València, 1730 – Madrid, 1805)
Eclesiàstic. És autor de gran nombre d’obres de caràcter religiós.
(València ?, segle XVII)
Escriptor. És autor de Relación trágica del Vesubio… (Nàpols, 1632), Amistades de Príncipes (1637) i la seva continuació Audiencia de Príncipes (1637), Guerra entre Ferdinando Segundo, Emperador Romano, y Gustavo Adolfo, Rey de Suecia (1637) i El avariento generoso. Muerte del rey francés y Hazañas de Richelieu (1644).
Veure> Nolasc del Molar (caputxí i polígraf català, 1902-83)).
