Arxiu de la categoria: Biografies

Vilallonga i Cabeza de Vaca, Josep Lluís de

Deixa un comentari

(Madrid, 29 gener 1920 – Port d’Andratx, Mallorca, 30 agost 2007)

Escriptor i actor. Novè marquès de Castellbell, gran d’Espanya. Adversari del franquisme -que ell havia defensat en la guerra civil-, s’instal·là a França el 1950.

Amb la novel·la Les Ramblas finissent à la mer (1953), de tema barceloní, inicià una sèrie d’obres de problemàtica social espanyola i continuà amb un tipus de cròniques crítiques del gran món (Les gens de bien, 1955; L’heure dangereuse du petit matin, 1957; L’homme de sang, 1959; Allegro barbaro, 1967; Fiesta, 1971; A pleines dents, 1973; etc.).

Publicà articles a la premsa i nombrosos llibres de memòries, entre els quals La nostalgia es un error (1980), La imprudente memoria (1985), Encuentros y encontronazos (1995), quatre volums de Memorias no autorizadas (2000-2004) i Políticamente incorrecto (2006).

Participà com a actor secundari en diversos films en papers d’aristòcrata llatí, dels quals sobresurt Giuletta degli spiriti (1965), de F. Fellini.

Vilallonga i Burgués, Gaspar de

Deixa un comentari

(Mallorca, segle XVI)

Humanista. Doctor en drets.

És autor d’una epístola, en llatí, sobre el poema de Jaume d’Olesa Obra del menyspreu del món, en resposta a la carta llatina que aquest li havia adreçat; fou publicada al davant d’aquesta obra (1540). És interessant perquè reflecteix el gust dels cercles classicistes mallorquins de l’època.

Vilallonga, Joaquim

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1815 – segle XIX)

Pintor. Era militar i es retirà amb el grau de tinent coronel. Des d’aleshores es dedicà a la pintura i a l’estudi de l’art. Féu diversos viatges per Europa.

Destacà com a retratista i pintor de temes religiosos.

Vilalba, Francí de

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XV)

Escriptor. Participà a certàmens poètics de caràcter religiós, com el celebrat a València el 1486, a honor de la Concepció de Maria.

Vilafranca, Lluís de

1 Resposta

(Vilafranca de Bonany, Mallorca, 1770 – 1847)

(Joan Mestre i Oliver)  Erudit caputxí. Ingressà a l’orde el 1788, i es dedicà preferentment a l’estudi de la història i dels clàssics. Fou bibliotecari i guardià al convent dels caputxins de Palma de Mallorca, i ajudà Joan Ramis, Jaume Villanueva, Gaspar Melchor de Jovellanos i altres.

Corregí i continuà els Annals i l’Episcopologi del paborde de Terrassa i escriví diverses obres -inèdites, fora d’un escrit contra Joaquim M. Bover (1839)-, la més important de les quals són les Misceláneas históricas baleáricas, en tretze volums.

Vilafermosa, mestre de

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIV – segle XV)

Pintor anònim. Nom amb què és conegut l’autor dels retaules del Judici final, La Mare de Déu, L’Eucaristia i altres de la localitat de Vilafermosa (Alt Millars). Pertany a la darreria del segle XIV i la primeria del XV.

Les propostes d’identificació amb Francesc (II) Serra i amb Guillem Ferrer no tenen cap fonament. Segons les noves recerques, sembla que hom pot atribuir una part de l’obra d’aquest mestre a Llorenç Saragossa.

Viladesters, Macià de

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XIV – segle XV)

Cartògraf i pintor d’origen jueu. Actiu des del 1401, dels anys 1413 i 1423 daten dos mapamundis firmats amb el seu nom i conservats a París i a Florència.

De l’any 1428 hi ha un altre mapamundi, conservat a Istanbul, amb el nom de Joan de Viladesters. No se sap el parentiu entre ambdós, i és també molt problemàtica l’atribució a algun d’ells d’alguns altres mapamundis conservats.

Vila i Rodrigo, Josep

Deixa un comentari

(València, 1868 – segle XX)

Pintor. Destacà com a restaurador i pintor de temes religiosos, en els seus treballs per a diverses esglésies valencianes. Té obres al Museu de València.

Vila i Camps, Antoni

Deixa un comentari

(Ciutadella, Menorca, 25 setembre 1747 – Albarrasí, Aragó, 30 octubre 1807)

Eclesiàstic. Doctor en teologia. Residí a Madrid, i tingué una canongia a la seu de Mallorca. El 1797 fou nomenat bisbe de la restaurada seu de Menorca, on residí fins el 1801, que passà a Roma i Londres. Des del 1802 fou bisbe d’Albarrasí.

Publicà El noble bien educado… (1776) i El vasallo instruido en las primeras obligaciones… (1792), i deixà inèdit un extens Diccionario enciclopédico eclesiástico.

Vila i Blanco, Joan

Deixa un comentari

(Alacant, 24 juny 1813 – 23 gener 1886)

Escriptor. Fou cronista provincial d’Alacant (1867-85), redactor d'”El Heraldo” i “El Pensamiento” i fundador d'”El Teatro”, “La Flor” i altres periòdics.

Publicà els reculls poètics Poesías (1840), Afectos de madre (1844 i 1874), Enma (1854), Cantares y otras rimas que lo parecen (1876), etc, les novel·les Dos coronas (1854), Dolor y resignación (1854) i altres reculls de prosa literària –Anacaona, 1856- i cròniques d’història local.