Arxiu de la categoria: Biografies

Vidal i Bendito, Tomàs

Deixa un comentari

(Maó, Menorca, 1941 – Palma de Mallorca, 24 febrer 2019)

Geògraf. Llicenciat en història a la Universitat de Barcelona (1966), d’on fou professor des del mateix any, i on es doctorà.

S’ha interessat per la geografia agrària i especialment per la geografia social i de la població, així com per la cartografia temàtica.

Ha publicat diversos treballs sobre Menorca, Evolución de la agricultura y de la propiedad rural en Menorca (1969), La casa rural menorquina (1972).

Fou el director científic de l’Atlas sòcio-econòmic de Catalunya, iniciat en la seva publicació l’any 1980.

Vidal i Balagué, Pau

Deixa un comentari

(Balaguer, Noguera, 1894 – Barcelona, 7 gener 1953)

Veterinari. Ingressà en el cos de veterinària militar (1917) i acomplí diverses comeses a l’Àfrica fins que fou destinat a Barcelona, on esdevingué un dels primers especialistes en clínica canina de Catalunya.

Promogué les exposicions canines des de la presidència de la Societat Canina de Catalunya. Escriví Perros de guerra i El perro, en col·laboració.

En el Congrés de Veterinaris de Catalunya (Girona, 1932) presentà la ponència Lucha contra la rabia.

Vidal Efraïm

Deixa un comentari

(Girona, segle XIV – Palma de Mallorca, 1391)

Talmudista i astròleg jueu. Fou rabí de Mallorca, on morí durant els avalots contra el call.

L’any 1381 l’infant Joan li havia encarregat certes obres en relació amb l’astrologia.

Vidal de Besalú, Ramon

6 Respostes

(Catalunya, segle XIII)

Escriptor i trobador.

Li són atribuïdes diverses poesies líriques, tres llargues narracions en vers i un tractat gramatical en prosa Regles o Las rasós de trobar, exposició de doctrina poètica, important -de fet és una gramàtica occitana- des del punt de vista de la història de la literatura.

És molt probable que fos un joglar i convé esmentar el seu poema, de qualitat, Castia gilós, novel·la en versos apariats, i el poema El judici d’amor, influït per altres trobadors de l’època.

Vidal Benvenist Saporta

2 Respostes

(Catalunya, segle XIII)

Jueu. Segurament de Barcelona, a qui Jaume II de Catalunya-Aragó l’any 1296 encomanà, juntament amb Vidal Abenvenist, jueu de Saragossa resident a Vilafranca del Penedès, la traducció d’alguns llibres de medicina de l’àrab al català.

Vidal Benvenist de la Cavalleria

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV)

Escriptor jueu. Conegut també per Yosef ben Labí. És membre de la branca de la família de la Cavalleria que no es convertí al cristianisme.

Poeta, és autor d’una obra en prosa rimada (Mëlisà lë-Maskil o Ofer wé-Dinà) i de la refutació (Qódes qodasim) als capítols lliurats per Jeroni de Santa Fe abans de la disputa de Tortosa com a base de les discussions.

Hom li ha atribuït, erròniament, la presència i àdhuc la intervenció destacada en els debats de la disputa.

Vidal, Santiago

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII)

Frare benedictí. Ensenyà als monestirs de Sant Benet de Bages i de Sant Genís les Fonts.

Promogut a abat el 1649, dimití aviat per raons de salut.

És autor d’un Epítome totius S. Scripturae, que restà inèdit.

Vidal, Pere -jesuïta-

Deixa un comentari

(Manresa, Bages, 1867 – Roma ?, Itàlia, segle XX)

Religiós jesuïta.

Fou catedràtic de dret canònic a la universitat gregoriana de Roma, des del 1906. Exercí càrrecs d’importància en diversos organismes vaticans.

És autor dels tractats De personis, De jure matrimoniale, De processibus i Institutiones juris civis romani.

Vidal, Pau -músic-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVIII – Madrid ?, segle XIX)

Músic. Era primer violí de la capella de l’Encarnació, a Madrid.

El 1797 publicà l’obra Arte, rudimentos y escuela armónica para aprender a tocar el violoncelo con perfección y facilidad, según el estilo moderno.

Vidal, Josep -canonge Lleida-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVIII – segle XIX)

Eclesiàstic. Fou canonge penitencier del capítol de Lleida.

Durant la guerra contra els napoleònics, i en règim de seu vacant, publicà una pastoral en què es mostrava partidari de jurar fidelitat a Josep I Bonaparte.

Per justificar-se en aquesta actitud publicà l’opuscle titulat Manuscrito sobre el juramento que ha prestado el estado eclesiástico de Barcelona en las actuales circunstancias.