(Sort, Pallars Sobirà, 1829 – Catalunya, segle XIX)
Eclesiàstic i escriptor. Fou rector de Suterranya (Pallars Jussà) i diputat a corts.
Deixà escrits de caràcter religiós. El 1873 publicà el llibre La revolución filosófica, moral, religiosa y social, puesta al alcance de todos.
(Aiguaviva de Gironès, Gironès, segle XVIII – Girona, 1808)
Eclesiàstic. Des de 1772 fou beneficiat de l’església de Sant Feliu de Girona.
Morí de les ferides rebudes a l’assalt al baluard de Santa Clara el 21 de juny de 1808 durant la guerra del Francès.
El 1909 l’ajuntament de Girona col·locà una làpida commemorativa a l’església de Sant Feliu.
(Catalunya, segle XIX)
Dirigent obrer. Delegat al congrés de Barcelona (1868), fou líder de la Federació de les Tres Classes de Vapor i membre de la comissió federal clandestina de la Federació Regional Espanyola de l’AIT.
Pertanyia al corrent sindicalista i político-reformista, i s’allunyà de la Internacional per reconstruir el Centre Federatiu de les Societats Obreres de Barcelona.
Fou un dels promotors, el 1881, del Partit Democràtic Socialista Obrer Espanyol.
(Sant Feliu de Llobregat, Baix Llobregat, 1606 – Montserrat, Bages, 1689)
Músic. Format a l’Escolania de Montserrat, segurament amb Bernat Berecha, ingressà al monestir com a monjo (1630).
Visqué molts anys fora del monestir, i exercí el càrrec d’organista a la Seu d’Urgell.
Hom en conserva algunes composicions, com una missa a cinc veus i obres polifòniques religioses amb text castellà.
(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)
Comerciant i polític. El 1713 era membre del Consell de Cent.
Durant el setge filipista de Barcelona anà a Mallorca, on organitzà un important comboi de queviures i armes que assolí de burlar el bloqueig i entrar a Barcelona (octubre 1713).
Poc després fou elegit conseller quart de la ciutat, i s’ocupà dels serveis d’intendència durant la resta de la lluita.
(Tortosa, Baix Ebre, segle XVIII)
Eclesiàstic. És autor d’un mapa del bisbat de Tortosa per a l’edició de l’España Sagrada del pare Flórez.
El 1772 publicà, a Madrid, un llibre titulat Conversaciones instructivas en que se trata de fomentar la agricultura por medio del riego de las tierras.
(Vilaller, Alta Ribagorça, segle XVIII – Cadis ?, Andalusia, segle XVIII)
Cirurgià. Fou catedràtic i bibliotecari del Col·legi de Cirurgia de Barcelona i professor i cirurgià major del de Cadis.
S’especialitzà en medicina forense i oftalmologia.
Del 1782 al 1785 publicà quatre tractats mèdics mol notables.
(Catalunya, segle XIII)
Trobador. La seva obra és avui desconeguda. L’esmenta, devers el 1279 i com a mort al bisbat de Girona, el famós Cerverí de Girona a Lo vers del comte de Rodés.
Hi és descrit com a persona de tarannà joiós. Una variant de la poesia de Cerverí parla de Vidal com a frare.
Hom ignora si és el mateix homònim citat com a hom savi a la crònica de Jaume I, de la qual ha estat proposat, per cert, com a possible autor parcial. Aquest Vidal fou confident i conseller del rei, que hi diposità gran confiança.
(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, vers 1550 – 1625)
Eclesiàstic. Monjo benedictí (1571) de Sant Feliu de Guíxols, fou abat d’O Poio, a Galícia, president de San Claudio de Lleó i administrador de Maximilià d’Àustria, arquebisbe de Santiago.
Entre el 1613 i el 1617 i entre el 1621 i el 1625 fou abat de Sant Feliu de Guíxols. Fou administrador, i féu obres importants a la capella de Santes Creus i altres obres importants al monestir, on fou enterrat.
S’oposà a l’establiment d’un convent de mínims a l’hospital de Sant Joan dels Pobres de la vila de Sant Feliu.
(Montblanc, Conca de Barberà, segle XVIII)
Eclesiàstic franciscà. Tingué fama com a orador, i publicà diversos sermons (1783, 1784, 1793 i 1797).
Deixà inèdit un Diccionari català, conservat a la Biblioteca de l’Acadèmia de Bones Lletres.
