(Granollers, Vallès Oriental, 1860 – 1928)
Escriptor.
Estrenà i publicà teatre popular: Servius (1894), Llars apagades (1900), La petita de can Punyego (1901), Doloretes, la sastressa (1901), Les pessigolles de la senyoreta (1906), L’hereuet de la ferreria (1910), etc. I un llibre de records: Fulls del meu àlbum.
(Barcelona, 3 novembre 1887 – Estoril, Portugal, 22 setembre 1961)
Polític i economista. Fou cap dels serveis de Finances de l’ajuntament de Barcelona.
Publicà bon nombre d’articles sobre temes econòmics. Col·laborà a diverses publicacions periòdiques.
Afiliat a la Lliga Regionalista, tingué una activitat política remarcable. Fou dues vegades diputat a les Corts espanyoles, i també al Parlament de Catalunya (1932).
(Barcelona, 19 novembre 1894 – 25 març 1970)
Pintor. Format amb Francesc d’A. Galí i al Cercle de Sant Lluc.
Fou cofundador de l’Agrupació d’Artistes Catalans, i participà en diverses exposicions. Admirador, al principi, de Paul Cézanne, passà temps a París, on admirà l’obra de Delacroix.
Conreà la pintura de cavallet i la mural de tipus religiós (Olost, Santa Maria del Camí, etc) i realitzà projectes de Josep Obiols per a l’església d’Arenys de Mar.
Professor de l’Escola Massana des de la seva fundació, hi portà a terme un important mestratge sobre diversos artistes, entre els quals J.M. Garcia i Llort i Jaume Carbonell.
(Olot, Garrotxa, 1902 – l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 1982)
Historiador i polític. Milità a la Unió Socialista de Catalunya, i després de la guerra fou objecte de repressió política.
Preocupat pels moviments obreristes, és autor de L’evolució social d’Olot (1931). Té un treball inèdit sobre el Centre Obrer d’Olot.
(Barcelona, 1905 – 1984)
Enginyer industrial. Format a l’Escola d’Enginyeria Civil de París, pertanyé a nombroses associacions científiques i tècniques, i ha estat guardonat amb diversos premis a l’estat espanyol.
És notable la seva tasca com a autor de milers d’articles i xerrades de divulgació científica destinats a la premsa i sobretot a Ràdio Barcelona, on col·laborà des del 1924.
Ha publicat nombroses obres tècniques de divulgació com La Proyección Cinematográfica (1954 i La energía eléctrica (1970).
(Lleida, 1836 – 1916)
Compositor. Fundà l’Orfeó Lleidatà (1861) i el dirigí durant tota la seva vida. Des del 1879 fou acadèmic de San Fernando.
A partir de 1865 publicà una “Biblioteca Popular” destinada als orfeons i les societats corals d’Espanya, dedicada a l’edició musical.
És autor de música religiosa i d’obres per a cor i per a orquestra.
(Sabadell, Vallès Occidental, segle XIX – Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1902)
Religiós escolapi. Sobresortí com a orador sagrat.
És autor d’una Historia Universal, d’una Historia de Cuba i un treball sobre els col·legis de l’orde a Barcelona, Mataró, Guanabacoa (Cuba) i Vilanova.
(Escaló, Pallars Sobirà, 12 març 1828 – Suterranya, Pallars Jussà, 10 novembre 1894)
Eclesiàstic. Era doctor en teologia. Assumí una càtedra al seminari d’Urgell.
Es mostrà partidari dels carlins. Fou diputat a corts.
És autor d’El Libro de los Reyes y el principio de autoridad i La libertad de cultos examinada en el terreno de la filosofía.
(Felanitx, Mallorca, 1901 – Barcelona, 31 març 1955)
Escriptor i advocat. Fundà la revista “La Nostra Terra”, la qual dirigí. Abandonà aquesta tasca en anar-se’n a Barcelona per treballar en una empresa d’electricitat.
Fou professor de la Institució d’Estudis Comercials de la Generalitat de Catalunya. Col·laborà a diverses publicacions de caràcter econòmic i comercial.
Col·laborà al llibre Mallorca, editat per l’Institut d’Estudis Catalans. Publicà alguns treballs sobre els serveis elèctrics.
Tingué una certa influència política a Mallorca, on promogué peticions per establir un estatut d’autonomia.
(Cabassers, Priorat, 1883 – Mataró, Maresme, 1964)
Escriptor. Residí molt temps a l’estranger, i després a Mataró.
Estrenà el sainet L’herència d’en Tòfol i publicà Versos escollits (segona edició, 1965) i la comèdia en vers L’estudiant de la veritat (1957).
