Altre nom del poble i municipi d’Ullastrell.
Ustrell *
Deixa un comentari
Arxiu de l'autor: Ramon Piera
Usó i Mezquita, Vicent
(Vila-real, Plana Baixa, 13 abril 1963 – )
Escriptor. Historiador de l’art, ha conreat el periodisme, el conte, el guió i, sobretot, la novel·la, amb una prosa àgil i intensa que va des de la intriga i l’erotisme fins a la psicologia i la història.
En novel·la ha publicat La cançó de la terra estimada i I en els arbres i en el vent (novel·les publicades el 2002 en el volum La memòria del vent), La mirada de Nicodemus (1994), Tan oberta com sempre (1998), Maig era un mes sense pluja (2000), L’herència del vent del sud (2002), Crònica d’una devastació (2002), Les ales enceses (2005), Els inconvenients de la felicitat (2006) i El músic del Boulevard Rossini (2008).
Ha escrit diversos contes en diaris, revistes i reculls, alguns dels quals han estat premiats; en destaca La taverna del cau de la lluna (2001). El 1996 començà a col·laborar amb el grup Xarxa Teatre, per al qual escriví, entre d’altres, el guió València, llum del Mediterrani i el guió del documental L’illa habitada (2000).
Col·laborador habitual del diari “Mediterráneo” i de la revista “Caràcters”.
Usera, vall d’
(Vistabella del Maestrat, Alcalatén)
Vall, a l’est del terme, al límit amb el de Benafigos. És drenada pel barranc del Forcall, que davalla del cim de la Nevera (1.195 m alt) i s’uneix al riu de Montlleó, per la dreta.
És, en part, coberta per l’important bosc d’Usera.
Usàbal i Hernández, Lluís Felip
(València, 1876 – 1937)
Pintor i dibuixant. Alumne de l’Acadèmia de Sant Carles. Passà bastants anys a diversos països d’Europa i Amèrica, on destacà com a cartellista de cinema.
Retornat a València, tingué èxit pels seus paisatges i retrats. El 1936 fou nomenat acadèmic de Sant Carles. Són notables les obres que té al Museu de València.
Pintor colorista, fou un destacable dibuixant.
Ús i Ensenyament del Valencià, llei d’
(País Valencià, 18 novembre 1983)
Llei aprovada per les Corts Valencianes, reunides a Alacant.
El seu objecte és el desenvolupament de l’article 7 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, que reservava a futures lleis l’establiment de criteris d’ús lingüístic en l’administració i l’ensenyament i la delimitació dels territoris en què s’aplicaria l’ús de la llengua pròpia, anomenada valencià, tal com havia fet anteriorment l’Estatut.
El seu abast és semblant al de la llei de Normalització Lingüística a Catalunya, promulgada anteriorment, amb algunes diferències: no inclou les previsions que en aquella llei havien estat objecte de recurs d’inconstitucionalitat, admet que els topònims puguin tenir doble versió valenciana i/o castellana, regula de forma distinta l’ús educatiu del valencià (que no és declarat llengua pròpia de l’ensenyament), etc.
Urtx, Ramon (I) d’
(Catalunya Nord, segle XII – 1194)
Magnat del rei Alfons I el Cast. Sembla que era fill de Galceran (I) d’Urtx i germà de Galceran, junt amb el qual són esmentats en un sirventès de Bertran de Born, de qui eren amics. Fou el pare de Galceran (II) d’Urtx.
Urtx, Galceran d’ -varis bio-
- Galceran (I) d’Urtx (Catalunya Nord, segle XII – 1173 ?) Senyor d’Urtx, de Naüja i d’una part de Jóc. És un dels primers personatges documentats d’aquest llinatge feudal. El 1134 rebé del vescomte Pere I de Castellbó la cessió d’una tercera part del vescomtat de Cerdanya i béns al de Conflent (entre els quals una part de Jóc) per raó dels drets que hi tenia. Sembla que fou el pare de Galceran (4) i de Ramon (I) d’Urtx.
- Galceran (II) d’Urtx (Catalunya Nord, segle XII – 1247) Senyor d’Urtx. Fill de Ramon (I) d’Urtx. Posseí, a més, part de Jóc, Vià, Bulaternera, Estoer, Illa, Bar, Dòrria, Tuïr, Aristot, Campelles i la vall de Toses. Es casà amb la pubilla Blanca de Mataplana, baronessa de Mataplana. Foren fills seus Galceran (III) (3), Ramon (II) i, probablement, Pere d’Urtx.
- Galceran (III) d’Urtx (Catalunya, segle XIII – després 1279) Noble. Fill de Galceran (II) d’Urtx (2) i de Blanca de Mataplana. Germà de Pere i Ramon (II) d’Urtx.
- Galceran d’Urtx (Catalunya Nord, segle XII) Fill de Galceran (I) d’Urtx (1) i germà de Ramon (I). Ambdós germans foren esmentats en un sirventès de Bertran de Born, de qui eren amics.
- Galceran d’Urtx (Cerdanya, segle XIII) Noble. Era senyor d’Illa (Rosselló). Jurà la primogenitura de l’infant Pere a Catalunya, a les Corts de 1251. Dos anys després formava al consell davant el qual, a Barcelona, l’infant Alfons jurà conformar-se amb les particions d’heretatge anunciades fins aleshores per Jaume I.
Urtx, Blanca d’ *
Veure> Blanca de Mataplana (dama del segle XIII).
Ursèol, Pere *
Veure> Pere Orsèol (dux de Venècia, segle X).
Urrea, Pero de
(País Valencià, segle XV – 1469)
Senyor d’Alcalatén i de Mislata. Fou conseller reial, camarlenc i governador general i lloctinent general del Regne de València (1458-69). Es casà amb Isabel de Mur, germana de Brianda de Mur (muller del virrei de Sardenya Nicolau Carròs).
Fidel al rei en esclatar la guerra contra Joan II, lluità contra l’aixecament de l’infant Jaume d’Aragó, baró d’Arenós, partidari del príncep de Viana. el 1461 portà pres a Xàtiva Joan de Beaumont y Curten, capità general del príncep Carles de Viana, amb qui compartí la presó.
