Arxiu de l'autor: Ramon Piera

Desconegut's avatar

Quant a Ramon Piera

Coleccionista de dades, amb tota la informació sobre els Països Catalans (geografia, història, biografies, cultura, etc.).

Urmella

3 Respostes

(Bissaürri, Ribagorça)

Poble (1.250 m alt), a la vall de Benasc, a la dreta del torrent d’Urmella, afluent, per l’esquerra, de l’Éssera, que neix als vessants meridional i occidental de la tuca d’Urmella (2.535 m alt, contrafort meridional del pic Gallinero), que s’uneix al seu col·lector prop de Castilló de Sos.

De la seva parròquia (Sant Just), que era de la jurisdicció de l’abat de Sant Victorià, depenien els llogarets de Renanué i de Rins. Formà un municipi (del qual depenia la quadra de les Fades), agregat al segle XIX al d’Arassant. En aquest indret hi havia hagut l’antic monestir d’Orema.

Urgell, Cecília d’ *

Deixa un comentari

Veure> Cecília d’Urgell  (vescomtessa de Cabrera, segle XV).

Urgell, Àlvar d’ *

Deixa un comentari

Veure> Àlvar d’Àger  (vescomte d’Àger, segle XIII).

Urchillo

Deixa un comentari

(Oriola, Baix Segura)

(o Hurchillo, cat: Orxell)  Poble, al sud de la ciutat, al límit entre l’horta i la zona muntanyosa.

El 1914 hi fou creada la parròquia de la Mare de Déu de Montserrat.

Ur, baronia d’

Deixa un comentari

(Ur, Alta Cerdanya, segle XVI – segle XVIII)

Jurisdicció senyorial centrada al castell d’Ur i que pertanyia als Còdol al començament del segle XVI, que la posseïren fins a la Revolució Francesa (segle XVIII).

Unzeta, Martín

1 Resposta

(Biscaia, País Basc, segle XVI – Alacant, 1630)

Arquitecte. Treballà, sota les ordres d’Agustí Bernardino, en les obres del Col·legi de Sant Domènec d’Oriola (1611-15) i el 1615, en abandonar aquest l’obra, fou nomenat mestre major, i la dirigí fins al 1626.

Substituí aleshores Bernardino en la direcció de l’església de Sant Nicolau d’Alacant. El seu estil es confon amb el d’aquell.

Universitat Politècnica de València

2 Respostes

(València, 11 març 1971 – )

(UPV)  Entitat docent. Té els seus antecedents en l’Institut Politècnic Superior de València (1968), l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Agrònoms (1959) i les de Camins, Industrials i Arquitectura (des del 1966 havia funcionat com a filial de la de Barcelona).

Compta amb quinze instituts de recerca, entre els quals un de dedicat a l’estudi de la biologia molecular i cel·lular de les plantes, un de biomecànica i un altre que tracta del manteniment dels transports.

A les seves instal·lacions esportives hi ha una piscina olímpica, i s’estructura en quatre grans campus que corresponen a les localitats de València, Gandia, Xàtiva i Alcoi. El primer dels quals, té un museu d’escultura a l’aire lliure que acull obres de diversos escultors de prestigi.

Enllaç web: Universitat Politècnica de València

Universitat Miguel Hernández

Deixa un comentari

(Elx, Baix Vinalopó, 27 desembre 1996 – )

(UMH)  Centre d’estudis superiors públic. La seva creació fou molt polèmica, ja que el govern autonòmic segregà les facultats de medicina, biologia i estadística de la Universitat d’Alacant per passar-les a aquesta universitat, malgrat l’oposició del centre alacantí i de gairebé totes les universitats de la resta de l’estat.

El curs 2005-06 oferia 36 titulacions distribuïdes en set centres docents: l’Escola Politècnica Superior d’Elx, l’Escola Politècnica Superior d’Oriola, la facultat de ciències socials i jurídiques d’Oriola, la facultat de belles arts, la facultat de ciències socials i jurídiques d’Elx, la facultat de ciències experimentals i la facultat de medicina.

La seu central de la universitat és situada a la ciutat d’Elx i s’estructura en quatre campus: Altea, Elx, Oriola i Sant Joan d’Alacant.

Enllaç web: Universitat Miguel Hernández

Universitat Jaume I

3 Respostes

(Castelló de la Plana, 1991 – )

(UJI)  Centre d’ensenyament superior. Disposa de tres campus: el de la Penyeta Roja, el de Riu Sec i un situat al centre de la ciutat.

És la seu de l’Institut Universitari Lluís Vives.

Enllaç web: Universitat Jaume I

Universitat i Consell General de Menorca

1 Resposta

(Menorca, segle XIII – 1835)

Organisme representatiu de l’illa, instaurat arran de la conquesta catalana. De la universitat general, radicada a Ciutadella, depenien les particulars de Ciutadella, Maó, Alaior, es Mercadal i castell de Santa Àgueda, en les quals eren representats els braços dels cavallers, ciutadans, pagesos i menestrals.

Les universitats foranes sostingueren freqüents disputes amb la general de Ciutadella. El governador de Menorca, Galceran de Requesens, per acabar les dissensions, dictà la sentència del 1439, confirmada per Alfons IV el Magnànim el 1442, on fixava la composició de la Universitat i Consell General. També regulava les convocatòries, insaculació, jurament, drets i deures del Consell General, jurats i clavaris i, igualment, el règim de les universitats particulars.

Les dominacions angleses i francesa respectaren les universitats, les quals s’extingiren el 1835, transformades les particulars en municipis.