Arxiu de l'autor: Ramon Piera

Desconegut's avatar

Quant a Ramon Piera

Coleccionista de dades, amb tota la informació sobre els Països Catalans (geografia, història, biografies, cultura, etc.).

Valcárcel y Pio de Saboya, Antoni de

Deixa un comentari

(Alacant, 15 març 1748 – Aranjuez, Castella, 14 setembre 1808)

Militar i arqueòleg. Comte de Lumiares. Fou un arqueòleg típic del segle XVIII, un dels més destacats del País Valencià, sobretot en el camp de l’epigrafia i de la numismàtica, però, avançant-se al seu temps, valorà les ceràmiques. L’any 1800, fundà un jardí botànic a Mutxamel (Alacantí) que, en estat molt malmès, encara es conserva.

El 1808, arran de la invasió francesa, fou nomenat per la Junta Suprema del Regne de València vocal de la Junta Central de Cadis.

Publicà Medallas de las colonias, municipios y pueblos antiguos de España (1773), Barros saguntinos. Disertación sobre estos monumentos antiguos (1779), Lucentum, hoy ciudad de Alicante (1780) i una Carta crítica (1787) a l’obra geogràfica de Bernat Espinalt i Garcia Atlante español. Pòstumament, el 1854 fou publicat l’important recull Inscripciones y antigüedades del Reino de Valencia. Mantingué correspondència amb Gregori Maians.

El 1799, a la mort de la seva mare, esdevingué marquès de Castelo Rodrigo, príncep Pio di Savoia, duc de Nocera i marquès d’Almonesir.

Valcárcel, Josep Antoni

Deixa un comentari

(Santa Cruz, Burgos, 1720 – València, 18 febrer 1801)

Agrònom. Introduí la nova agricultura basada en l’experimentalisme i la ciència aplicada.

Publicà Agricultura general y gobierno de la casa de campo, en deu volums (1765-95), adaptació de Le gentilhomme cultivateur de Dupuy-Demportes, i hi incorporà texts seus i d’altres membres de la Societat Econòmica de València i de Gregori Maians.

Valant, Honorat

Deixa un comentari

(Perpinyà, 1763 – París, França, 1829)

Escriptor. Es dedicà a l’ensenyament, que exercia a París des del 1785. S’adherí al moviment revolucionari. Fundà l'”Athénée de la Langue Française”.

És autor de poesies i de nombrosos escrits en francès, entre els quals sobresurten: De la garantie sociale considérée dans son opposition avec la peine de mort (1796), Code moral pour servir à l’instruction de la jeunesse (1799) i Lettres acadèmiques (1811-12).

Val de la Sabina, El

1 Resposta

(Ademús, Racó)

Llogaret, a l’est de la vila, a la dreta de la rambla d’El Val, afluent, per la dreta, del Túria.

Val, Lluís de

1 Resposta

(València, 27 octubre 1867 – 2 octubre 1930)

Novel·lista. Assolí gran popularitat com a novel·lista de fulletó.

De la seva obra cal esmentar El llanto de los pobres (1892), Sor Celeste o los mártires del corazón (1895), Las cadenas del pan o La hija del obrero (1896), El hijo de la obrera (vers 1908) i Los mártires del adulterio (vers 1909).

Vadell, Guillem

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XV)

Escriptor. És autor del tractat Summa vitulina, segons Gregori Maians, i de diverses poesies.

Era membre de l’Acadèmia de la Gaia Ciència de Tolosa.

Vadell, Damià

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XVIII – segle XIX)

Escultor. Dues estàtues seves, que representaven genis, havien estat al Born de Palma.

Té dos caps conservats a la Llotja de Barcelona.

Vacamorta

1 Resposta

(la Pobla de Roda, Ribagorça)

(cast: Bacamorta)  Despoblat (921 m alt), des del 1966 agregat al municipi aragonès de Foradada de Toscar, situat en un petit contrafort septentrional de la serra de Galirons, al vessant de l’esquerra de la vall de la riera de Vacamorta, afluent, per l’esquerra, de l’Éssera, que neix a la serra del Jordal, prop de Merli, i s’uneix al seu col·lector a Murillo de Liena.

L’església parroquial és dedicada a la Mare de Déu de Gràcia. Prop de l’Éssera, límit occidental del seu antic terme, vora la carretera de Graus a Benasc, hi ha l’antic hostal de les Mosqueres de Vacamorta. Pertany al sector de l’antic municipi de Merli lingüísticament aragonès.

Vaca, rambla de la

Deixa un comentari

(Safor)

Nom donat, a la comarca, a la capçalera del riu de Xeraco.

Vaca, morro de sa

Deixa un comentari

(Escorca, Mallorca Tramuntana)

Cap de la costa, que forma un promontori de 200 m alt, a llevant de la badia de sa Calobra.