(Palma de Mallorca, 8 desembre 1900 – juliol 1936)
Setmanari socialista. En 1934-36 fou l’òrgan de la Federació Socialista Balear.
El 1937 sortí a Barcelona un “Suplement de El Obrero Balear“, portaveu de l’Agrupació de Socialistes a Catalunya, bilingüe, continuació de l’anterior i dirigit per Ignasi Ferretjans.
(Palma de Mallorca, 4 novembre 1869 – octubre 1870)
Setmanari obrer en castellà. Publicat per Francesc Tomàs i Oliver. Molt relacionat amb “La Federación” de Barcelona, encapçalà el procés d’adhesió a l’AIT de les societats obreres mallorquines -de les quals fou òrgan a partir del gener de 1870-.
Pel gener de 1871 hom intentà la seva reaparició sota la denominació de “La Revolución Social”, però els tres números que hom en féu foren segrestats.
(Felanitx, Mallorca, 1748 – Palma de Mallorca, 1803)
Escriptor i sacerdot. Precoç en els estudis, a setze anys era ja doctor en teologia. Estudià també lleis i medicina. Ocupà les rectories d’Andratx i Bunyola, i el 1787 va ésser qualificador del Sant Ofici.
Escriví poesies i comèdies, en castellà i en català.
(Felanitx, Mallorca, 1787 – Madrid, 1865)
Metge. Doctorat en medicina i cirurgia el 1815, el 1820 assistí els empestats d’Artà, Son Cervera i Capdepera. El 1829 guanyà la càtedra de medicina de la Universitat de Madrid.
Durant la guerra dels Set Anys fou metge del pretendent Carles V i director general de Sanitat de l’exèrcit carlí. Fou diputat a Corts per les Illes en tres legislatures i conseller reial d’Agricultura, Indústria i Comerç.
(Felanitx, Mallorca, 14 octubre 1852 – Palma de Mallorca, 27 maig 1909)
Erudit i escriptor. Secretari de l’arxiduc d’Àustria Lluís Salvador, a Miramar, fou col·laborador de “L’Ignorància” i fundador de la revista continuadora d’aquesta, “La Roqueta”.
Orientà els seus estudis a la recerca i el comentari dels còdexs lul·lians i esdevingué el primer crític lul·lià que aplicà criteris rigorosament científics. Dirigí la publicació inicial de les Obres de Ramon Llull.
Poeta de la generació de Joan Alcover i Costa i Llobera, la seva obra poètica oscil·la entre el romanticisme propi de la generació dels jocs florals i els corrents modernistes que apareixien a Mallorca.
(Illes Balears, segle XVIII)
Escultor i gravador. Esculpí l’estàtua de Sant Pere de l’altar major de Sant Jaume de Palma de Mallorca i totes les imatges de l’altar major de l’església parroquial de Binissalem i del de Santa Maria del Camí.
Projectà el col·legi i l’església de Sant Ignasi, a Pollença, i n’obrà les escultures.
Gravà diverses medalles, entre les quals la dels alumnes de l’Escola de Dibuix de Palma de Mallorca (1779).
(Palma de Mallorca, 31 desembre 1962 – )
(OCB) Entitat fundada per iniciativa de Francesc de B. Moll. Constituïda el 1971 com a associació legal. Creada per una trentena d’intel·lectuals balears, amb l’objectiu de defensar i promoure la llengua i la cultura pròpies de les Illes Balears.
Premi d’Honor Jaume I (1979) i Creu de Sant Jordi (1985), ha jugat un paper important en el reconeixement de la llengua i la cultura catalanes a les Balears, tant des del món de la divulgació i la publicació, com des d’associacions filials com ara Voltor, que va fer possible la recepció a les Illes Balears de TV3.
S’han creat altres sucursals a Menorca, Formentera i Mallorca, que editen revistes en català.
(Vilallonga del Camp, Tarragonès)
Veure> Mas de l’Obra (antic terme).
(ant: els Albergs) Despoblat.
Caseria, situada al nord-oest de Guardiola de Font-rubí.
