Poble (1.596 m alt) i cap de l’antic municipi d’Odelló i Vià. situat al vessant del roc de la Calm, dominant el riu d’Angost i el pla de la Perxa.
El lloc és esmentat ja el 839. De l’església parroquial, romànica, del segle XI, depèn el santuari de Font-romeu.
(València, 1972 – )
Certamen literari anual en llengua catalana. Inicialment fou constituït el 1972 pel premi d’assaig Joan Fuster a iniciativa d’E. Tàrrega, i convocat per la llibreria Concret, amb el concurs d’Edicions 62.
El 1973 fou convocat per la llibreria Tres i Quatre, i inclogué ja el premi Vicent Andrés i Estellés de poesia, l’Andròmina de narració, i el 1974 i amb caràcter excepcional, el Camí a un treball periodístic.
Veure> fets del Sis d’Octubre (moviment revolucionari, 1934).
(Aragó ?, segle XIV – Perpinyà, 16 novembre 1425)
Bisbe d’Elna (1410-25). Sembla que era d’origen aragonès. Entre els anys 1399 i 1412 fou confessor de Benet XIII a Avinyó, en el qual càrrec succeí Vicent Ferrer.
Abans del 1408 fou nomenat abat de Sant Joan de la Penya i el 1410 bisbe d’Elna, bé que regí el bisbat en nom seu Esteve d’Agramunt, prior de Gualter, fins al 1417. Es retirà de l’obediència a Benet XIII i el 1417 formà part de l’ambaixada a Peníscola per a demanar al papa la renúncia.
Féu ampliar l’església de Sant Joan el Vell de Perpinyà, on residia.
És autor d’una crònica sobre els fets ocorreguts a la cort papal d’Avinyó, en els quals prengué part.
(Santa Margarida de Montbui, Anoia)
Veure> el Saió (poble).
Veure> Osseja (poble i municipi).
(Oriola, Baix Segura, segle XVI – segle XVII)
Noble i membre del Consell Reial. Felip III li encarregà la impressió en llengua vernacla del Llibre de capitols, ab los quals se arrenden i colecten los Drets Reals de Su Magestad en la Governació i Baylia general de Oriola y Alacant y les Declaracions de com se practiquen i executen (Oriola, 1613).
És autor del manuscrit Llibre dels Estatuts i ordinacions respectants al govern de la ciutat d’Alacant, y Regimens d’aquella.
(ant: Olocaive) Antic castell, situat al sud de la vila, al vessant oriental de la serra del castellet d’Aixa.
Antiga alqueria islàmica, el seu terme comprenia diverses alqueries.
(Madrid, 1795 – 1797)
Obra d’Antoni Josep Cabanilles. Publicada en dos volums, primera i única de les ordenades per Carles IV de Borbó (1791) per a estudiar els vegetals als seus regnes. Té 588 pàgines, il·lustrades amb mapes i panorames, sobre esbossos de l’autor, gravats per T.L. Enguídanos.
Producte d’un minuciós viatge pel País Valencià, ofereixen una notable quantitat de dades de tota mena, fixades des de la Il·lustració, d’un alt valor per als estudis botànics, demogràfics, geogràfics, etc. Conté un índex de plantes amb equivalències llatines, castellanes, catalanes i franceses.
Esdevinguda un clàssic dels estudiosos del País Valencià, l’obra ha estat reeditada (el 1958, a cura de J.M. Casas i Torres, i, en facsímil, el 1972).
(València, 25 març 1474)
Volum que recull els poemes presentats en el certamen marià celebrat a València el 1474 i imprès aquell mateix any, considerat el primer incunable dels Països Catalans. L’únic exemplar conegut es conserva a la Biblioteca Universitària de València. Manca de data i de nom d’impressor. Té 58 fulls impresos. Conté obres d’un total de 40 poetes i 45 poesies (40 en català, 4 en castellà i 1 en toscà).
Posteriorment, ha estat editat el 1894 (amb introducció de F. Martí i Grajales), el 1945 (introducció de Josep Ibarra i Folgado) i el 1975 (en tres edicions, dues a càrrec, respectivament, de Lluís Guarner i M. Sanchis i Guarner).
Ha despertat diverses polèmiques sobre la primacia de la impremta dins l’estat espanyol.
