Veure> Sant Pere d’Obac (capella romànica en ruïnes).
Obac * -Noguera-
Deixa un comentari
Arxiu de l'autor: Ramon Piera
Obac -Alt Urgell-
Caseria, a l’esquerra del torrent de Fígols.
Nyòvols
(o Niòbols) Antic castell, sobre un promontori de la riba esquerra de la Tet, dominant els banys dels Graus de Canavelles. Era destinat a la guarda de la via de Cerdanya, la qual passava dins la vall mateixa del castell, practicada pel sol costat accessible, al nord, i costejava després l’estret congost dit dels Graus.
La defensa del pas era completada per la torre de Nyòvols, al cim d’una alta roca a l’altra banda de ribera, i pel castell d’Erola (o Serola), tancant el camí a l’oest, també sobre la riba esquerra i prop de l’església de Sant Pere d’Eixalada, dita també d’Erola o dels Graus.
Les ruïnes d’aquesta són encara visibles, així com unes parets de la torre quadrada de Nyòvols; però dels castells de Nyòvols i d’Erola només resten els fonaments.
Nyer, baronia de
(Catalunya Nord, segle XIV – segle XIX)
Jurisdicció senyorial que passà a Dalmau de Banyuls (1378), senyor de Banyuls dels Aspres, per herència del seu nebot Ramon Sarroca.
El 1653 fou confiscada al seu nét sisè Tomàs de Banyuls i d’Orís, senyor de Montferrer, i fou donada a Josep de Margarit, marquès d’Aguilar; però després de la guerra dels Segadors fou retornada al seu fill legitimat Carles de Banyuls i Comte, al qual Lluís XIV la tornà a confiscar, el 1674.
El 1694 fou concedida al germà de Carles, Francesc de Banyuls i Comte (mort el 1695), segon marquès de Montferrer, els descendents del qual la tingueren fins a la Revolució Francesa.
Nunyes i Peris, Joan Andreu
(València, 1562 – després 1636)
Escriptor. Es doctorà en medicina a València el 1589. Fou membre de l’Acadèmia dels Nocturns amb el nom de Lucero i participà en els certàmens literaris organitzats per Bernat Català de Valeriola (1602) i amb motiu de la beatificació de Lluís Bertran (1608).
Fou repetidament membre del consell general com a representant dels juristes entre 1612-36 i jutge d’apel·lacions entre 1614-19.
Nunó, cap
(Sant Antoni de Portmany, Eivissa)
Cap i puig, al nord de la badia de Portmany. El puig, que presenta uns grans penya-segats, té una altura de 275 m.
És esmentat amb aquest nom des del final del segle XIII.
Nules, marquesat de
(País Valencià, segle XVII – )
Títol senyorial concedit el 1636 sobre la baronia de Nules a Joaquim Carròs de Centelles i de Calataiud, segon marquès de Quirra, comte del Castell de Centelles, baró d’Almedíxer, majordom major del rei i comanador d’Ares a l’orde de Montesa.
Passà als Català, als Osorio, comtes de Cervelló, i als Falcó.
Nuges
Districte, al nord de la ciutat.
Nuestra Palabra
(Palma de Mallorca, gener 1931 – juliol 1936)
Periòdic comunista -de primer sortí cada deu dies i després cada setmana-. Finançat inicialment per Ateo Martí i subtitulat periòdic obrer, pel maig de 1931 passà a ésser l’òrgan de l’Agrupació Comunista Palmesana, i pel setembre de 1931 del Comitè Provincial de les Balears del PCE. Fou dirigit per Antoni Bauzà.
Suspès a mitjan 1932, reaparegué pel febrer de 1934 com a portaveu de la Federació Balear del PCE.
Nueda i Llisiana, Daniel de
(Xàtiva, Costera, 1904 – 16 juliol 1971)
Músic. Deixeble de Pérez-Corredor i d’E. López-Chávarri, amplià estudis al conservatori de Madrid, on l’any 1922 guanyà el primer premi de piano. Fou professor de piano al conservatori de València, ciutat on fundà una orquestra de cambra.
Fundà la revista “Musicografía” (1933-36), especialment dedicada a la música valenciana culta i popular.
És autor, entre altres obres, de Panorama de la música sinfónica valenciana, Síntesis de la historia del piano i Apuntes para la historia de la banda.
