Veure> barranc de Riucós (curs d’aigua).
(València, segle XVIII – 1813)
Prevere il·lustrat. Es doctorà en filosofia i teologia a València. Oposità el 1776 a la càtedra de llengua grega i hebrea; aconseguí un benefici a la seu. Membre de la Societat d’Amics del País, de la qual fou secretari.
Publicà una Noticia de varias y diferentes producciones del reino de Valencia como también de sus fábricas y artefactos, según el estado que tenían en el año 1791 (1793), un elogi acadèmic del bisbe de Terol Fèlix Rico (1793) i un Extracto de las Actas de la Real Sociedad de Amigos del País del 1787 al 1791 (1792).
(Monòver, Vinalopó Mitjà, 1773 – València, 1847)
Polític. Ingressà en l’orde franciscà. El 23 de maig de 1808, en esclatar la revolta antifrancesa a València, pronuncià un discurs patriòtic a la plaça de Sant Domènec, fet que li valgué d’ésser considerat un dels capitosts de l’alçament. Anà, aleshores, amb el comte de Cervelló, al palau del capità general, on obligà les autoritats a decantar-se per l’aixecament.
Es veié, però, arraconat pel canonge Baltasar Calvo, que s’apoderà de la Ciutadella i implantà el terror a València. Rico, d’acord amb les autoritats valencianes, desemmascarà Calvo quan aquest intentava dissoldre la Junta Suprema de València i el féu detenir. Més tard fou enviat per la Junta a Morvedre i a Castelló de la Plana per evitar d’altres assassinats.
El 1811 publicà unes Memorias históricas sobre la revolución de Valencia…
(Alacant, 7 agost 1850 – 22 agost 1913)
Erudit. En col·laboració amb Adalmir Montero i Pérez publicà part d’un ambiciós Ensayo biográfico y bibliográfico de escritores de Alicante y de su provincia (1888).
Escriví també Memoria relativa a los nuevos descubrimientos de la antigua Lucentum (1958), Bosquejo histórico de la imprenta en Alicante en el siglo XIX (1961), Boceto del excmo. sr. d. Eleuterio Maisonnave Cutayar (1890) i diversos opuscles biogràfics.
(Elda, Vinalopó Mitjà, 29 agost 1821 – Madrid, 19 novembre 1870)
Escriptor. Es formà i es llicencià en dret a Madrid. Dirigí, entre d’altres, “La Ilustración Española”, “El Noticiero de España” i “Don Quijote”.
Escriptor molt de l’època, publica Poesías serias y satíricas (1842), Historia política y parlamentaria de España (3 vol, 1860-61), El libro de los diputados y senadores (4 vol, 1862-66) i La unidad católica (1869).
(Iecla, Múrcia, 1690 – València, 1764)
Pintor. Establert a València, es dedicà principalment a la pintura religiosa i pintà nombrosos estendards per a les confraries de la ciutat.
Entre les seves obres cal esmentar El trànsit de la Verge i Heliodor expulsat del temple, pintades per a l’església de Sant Domènec de València; Sant Andreu i Sant Bernat, per a l’església de Sant Martí de la mateixa ciutat; les del retaule de l’església d’Almenara, les del retaule del Roser de Santa Maria de Sagunt (1730), les del presbiteri de Godella i les del sagrari de la parròquia de Xest.
(Biar, Alt Vinalopó, 20 juny 1773 – Madrid, 6 maig 1816)
Polític. Estudià filosofia a València i dret a Oriola, on assolí el grau de batxiller en dret civil (1797). Membre de l’Academia de Jurisprudencia de Madrid (1800), fou advocat del Consejo de Castilla (1801).
Durant la invasió napoleònica lluità contra els francesos i actuà com a espia al setge de Toledo i en altres ocasions. Més tard fou intendent de la divisió que manava Juan Martín el Empecinado (1812-13). Passà a Cadis, on entrà en contacte amb Juan O’Donojú, francmaçó destacat, i amb elements liberals.
Acabada la guerra, descontent pel règim absolutista de Ferran VII de Borbó i per la manca de recompensa pels seus serveis, participà en la conspiració del general Díaz Porlier (1815) des de Madrid; detingut, fou absolt per manca de proves.
Aleshores organitzà una conjuració per assassinar Ferran VII, muntada segons el sistema anomenat del triangle (cèl·lules de tres persones, que desconeixen les altres cèl·lules), motiu pel qual fou anomenada Conspiració del Triangle. Detingut pels sergents de marina que havien de perpetrar el crim, fou jutjat i executat.
(Sisteron, Provença, 4 juliol 1789 – Perpinyà, 16 febrer 1856)
Marí. Ingressà en la marina de guerra francesa (1801).
Participà en diverses accions per tot el món, i, en retirar-se (1851), s’establí a Perpinyà.
(Catalunya, segle XIV – 1422)
Metge. Exercí el seu mestratge a l’Estudi General de Lleida. Fou metge de Joan I el Caçador, Martí I l’Humà, Ferran I d’Antequera i Alfons IV el Magnànim.
Hi ha obres seves a la Biblioteca Nacional de Madrid, a la del Vaticà i a algunes altres.
Coma de la parròquia (2.820 m alt), al vessant meridional de la cresta que uneix els pics de Pessons i Montmalús, divisòria d’aigües de la Valira i del Segre en la qual s’obre la portella de Ribús.
Centra la zona l’estany de Ribús, l’emissari del qual penetra ben aviat en territori de la Baixa Cerdanya (terme de Lles) i aflueix, per l’esquerra, a la Vallcivera, afluent, per la dreta, de la vall de la Llosa.
