Arxiu de l'autor: Ramon Piera

Desconegut's avatar

Quant a Ramon Piera

Coleccionista de dades, amb tota la informació sobre els Països Catalans (geografia, història, biografies, cultura, etc.).

Ribot i Serra, Miquel

1 Resposta

(Petra, Mallorca, 1741 – Palma de Mallorca, 1803)

Eclesiàstic, científic, filòsof i arquitecte. Ingressà a l’orde caputxí el 1755 i professà el 1757 amb el nom de Miquel de Petra, amb el qual és conegut. Estudià filosofia, matemàtiques i dibuix. S’ordenà el 1765. Fou professor de matemàtiques a la Universitat de Mallorca.

Dissenyà el nou temple caputxí de Palma i fou un dels iniciadors del neoclassicisme a Mallorca amb el baptisteri per a la catedral (1794). Hom li atribueix també la capella dels Quatre Sants Coronats a la parròquia de Santa Eulàlia. Féu dibuixos per a l’acabament de l’església de la cartoixa de Valldemossa.

Home inquiet, viatjà força i formà un museu i una biblioteca notables, que continuà Lluís de Vilafranca. Deixà manuscrits sobre matemàtiques, filosofia lul·liana, arquitectura, rellotges de sol, etc. Féu també mapes de les Illes Balears (1771 i 1801).

Ribot i Pellicer, Pasqual

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1846 – 1905)

Polític liberal. Advocat, fou elegit regidor de Palma pel febrer de 1877 i després nomenat alcalde (març 1878 – juny 1879). Aviat es convertí en un important polític, arquetípic del caciquisme electoral de la Restauració.

Era cunyat d’Antoni Maura i fou el seu representant a Mallorca dins el partit liberal. De nou alcalde de Palma (novembre 1882 – juny 1884 i juliol 1885 – juliol 1886), fou per primera vegada diputat a corts el 1886 (i després el 1891, 1896, 1898 i 1899).

Fou també governador civil de València (1893-94) i de Cadis (1897).

Ribesblanques, pic de

Deixa un comentari

(Nyer, Conflent)

Cim (2.445 m alt) de la serralada que separa les valls de Carançà i de Mantel, al nord de la serra Gallinera.

Ribesaltes, vi de

2 Respostes

(Rosselló)

Vi dolç natural de denominació d’origen controlat. Junt amb el Moscat de Ribesaltes i el Maurí, protegit i reglamentat per l’estat francès.

Juntament amb el vi de Banyuls ocupen 26.426 ha de vinya molt seleccionada i representen una quarta part del valor de la producció agrícola a la Catalunya Nord.

Ribesaltes, Joan de

Deixa un comentari

(Catalunya Nord, segle XIV – segle XV)

Jurista i funcionari reial. Síndic de Perpinyà, tingué un paper important durant l’interregne successori de 1410-12.

El 1411 fou un dels 24 parlamentaris que foren elegits per tal de constituir una comissió executiva. L’any següent anà com a comissionat al Parlament aragonès.

Rebé de Ferran I d’Antequera el títol de conservador dels dominis reials, que retingué durant el regnat següent.

Ribes i Momblanc, Francesc

Deixa un comentari

(Muro d’Alcoi, Comtat, 1902 – Madrid, 1975)

Escriptor. Publicà Antología consultada de la joven poesía española (1952), Plaza de penitentes (1965), Poesía última (1963), Poesía de España y de América (1966), Páginas literarias (1966), Cuentos y leyendas (1967) i diversos treballs de divulgació històrica.

Ribes i Marco, Demetri

Deixa un comentari

(València, 22 desembre 1875 – 3 novembre 1921)

Arquitecte. Format a Madrid, on també es doctorà en ciències físiques i matemàtiques.

A València fou nomenat arquitecte de la Companyia dels Ferrocarrils del Nord, i construí l’actual Estació del Nord, el projecte de la qual data del 1906 i que és considerada una de les seves obres més importants; en ella conflueixen gran part de la seva praxi i de la seva ideologia: gran coherència estètica dins la línia modernista, plantejaments racionals i funcionals, tecnologia avançada i poder simbòlic de l’arquitectura.

Fou el primer arquitecte de l’estat espanyol que emprà el formigó armat en edificis de caràcter civil, en un edifici, avui arbitràriament i innecessàriament destruït; els magatzems Ernest Ferrer, bastit a la darreria del segon decenni del segle XX.

Ribes de Sitges *

Deixa un comentari

(Garraf)

Antic nom del poble i municipi de Sant Pere de Ribes.

Ribereta, la * -Conflent-

Deixa un comentari

(Taurinyà, Conflent)

Veure> ribera de Taurinyà  (vall).

Riberal de Faitús, el

Deixa un comentari

(Llanars, Ripollès)

Caseria, vora Faitús.