Veure> riu de Bitlles (afluent de l’Anoia).
(Maó, Menorca, 9 octubre 1804 – 27 març 1891)
Marí i historiador. Inicià la carrera militar com a guarda-marina el 1820 i publicà Derrotero general del Mediterráneo (1860) i Derrotero de la costa septentrional de España (1860-61), a més de traduccions de manuals de marina.
Retirat a Maó (1872) amb la graduació de capità de navili, es dedicà a l’estudi de la història de Menorca i publicà Fragmentos de la Historia de Menorca (1882) i Historia de la isla de Menorca, la seva obra més important (1886-88). Fou fundador i col·laborador de la “Revista de Menorca”.
Fou el pare de Josep Maria Riudavets i Monjo.
(Maó, Menorca, 25 març 1840 – Madrid, 13 febrer 1902)
Dibuixant i cosmògraf de la marina de guerra. Fill de Pere Riudavets i Tudurí.
Autor de la Cartilla de dibujo topográfico (Madrid, 1856). Col·laborà com a dibuixant en “La Ilustración Española y Americana” i en altres revistes. Fou il·lustrador dels Cuentos de Calleja.
(Conca de Barberà / Urgell / Segrià)
Veure> el Llobregós (afluent esquerrà del Segre).
(Sant Hipòlit de la Salanca, Rosselló, 1586 – Perpinyà, 24 setembre 1644)
Predicador i escriptor. Hereu d’un burgès honrat de Perpinyà, el 1599 fou ennoblit a les corts de Barcelona amb motiu del procés per l’assassinat del seu oncle Marc Antoni Forner, defensor de Salses.
Entrà a la companyia de Jesús (1605) i predicà per tot el Rosselló (1638-43) amb una clara intenció castellanitzadora. Inquisidor del Sant Ofici per a la província del Rosselló.
És autor de diverses obres ascètiques i manuals de pietat, com Epítome utilíssimo de la contricción, su declaración, motivos y medios para alcanzarla (1636).
Caseria.
Veure> Vall-de-riu (vall, port i estanys).
Veure> la Torre de Riu (gran casa).
