Veure> Sant Pere de Riu (poble).
(València, 1635 – 1700)
Frare mercenari. Professà el 1658. Estudià a les universitats de Salamanca i València. Fou catedràtic de metafísica de la darrera. Ocupà diversos càrrecs dins l’orde, entre ells el de provincial.
Deixà sermons notables i d’altres escrits.
(Vila d’Eivissa, Eivissa, 17 gener 1773 – 3 juliol 1846)
Corsari. Es distingí manant una petita nau de 72 tones i nou canons, la Vives, amb la qual capturà, en heroic i desigual combat, el vaixell anglès Felicity (1806). El seu pare morí en l’acció.
(Catllà de Conflent, Conflent)
Antic priorat benedictí (Santa Maria del Riquer) dependent de Cuixà, a la confluència de la Castellana amb la Tet. El lloc i l’església foren donats a Cuixà el 948.
L’església fou reconstruïda i consagrada el 1073, que s’hi establí un petit priorat. La seva comunitat no passà mai de dos o tres monjos i un sacerdot. Els darrers segles hi havia sols el prior i un o dos sacerdots beneficiats. El prior residia habitualment a Cuixà. El priorat fou abolit el 1790.
Resta l’església romànica, feta de palets de riu, coberta avui d’embigat sobre arcs diafragmes, amb l’absis ornat de bandes llombardes i la portada amb un timpà romànic pintat, amb la Mare de Déu entre àngels, del tipus i colors de Sant Martí de Fenollà.
Caseria, dividit en els nuclis de Riquer Alt i Riquer Baix, vora el Barxell, aigua amunt de la ciutat.
(Castelló de la Plana, 1728 – País Valencià, segle XVIII)
Eclesiàstic. Estudià filosofia i lleis a València. Es doctorà en dret a Gandia. Amplià la seva formació a Salamanca, amb Pérez Bayer.
Fou mestre de gramàtica, canonge de Sogorb i també vicari general.
Els seus escrits han estat perduts.
(Castelló de la Plana, 20 novembre 1867 – Rocafort, Horta, 19 març 1943)
Músic. Deixeble de Salvador Giner, fou mestre de capella, successivament, de la seu de Tortosa (1893-95), del Col·legi del Patriarca de València (1895-1905), de l’església del Patriarca de Sevilla (1905-09) i, a partir del 1930, de la catedral de València. Va ser director del Centre de Cultura Valenciana.
Compongué obres religioses i realitzà transcripcions de música polifònica del segle XVI. És autor del Catálogo de las obras polifónicas conservadas en el Archivo del Patriarca de Valencia (1926), El drama litúrgico (1928), El villancico i la cantata del segle XVIII a València (publicat a Barcelona el 1935) i de Músicos castellonenses (1935).
(Castelló de la Plana, 1953 – )
Arqueòleg i numismàtic. Professor titular d’epigrafia i numismàtica de la Universitat de València. La seva tasca de recerca s’ha centrat en la numismàtica antiga de la península Ibèrica.
Entre els seus treballs cal destacar La circulación monetaria en la Tarraconense Mediterránea (1983), Le monete ispaniche nelle collezioni italiane (1986), The Roman Provincial Coinage (1992, en col·laboració amb A. Burnetty i M. Amandry), Las monedas de la ciudad romana de Segobriga (1996), La ceca de Valentia (1988), Les encunyacions ibèriques de Lauro (1998) i Monedas Hispánicas (2000).
Ha rebut els guardons Jeton de Vermeil, de la Société Française de Numismatique, i Allier de Hauteroche, concedit per l’Académie des Inscriptions et Belles Lettres (Institut de France).
(València, 1554 – segle XVI)
Matemàtic. Fou catedràtic d’astrologia, astronomia i matemàtiques a la universitat valenciana, on ensenyà fins al 1612.
És autor d’un Pronóstico universal del año 1580, para el meridiano de la insigne ciudad de Valencia, y para todo el quinto clima (1580).
(Palma de Mallorca, 8 setembre 1833 – 1906)
Jurista. Fou vocal corresponent de la secció primera de la comissió general de codificació i president de la comissió encarregada de redactar el projecte de llei que havia de contenir les institucions forals de les Illes Balears (1899).
Encara que l’articulat que preparà la comissió el 1903 no prosperà, fou la base de la compilació del 1960, i la seva Memoria sobre las instituciones de derecho civil de las Baleares, escrita cap al 1880, ha exercit una influència notable.
