(Catalunya Nord, segle IX – segle X)
Denominació que prengué sovint la diòcesi d’Elna.
Rosselló, diòcesi de *
Deixa un comentari
Arxiu de l'autor: Ramon Piera
Rosselló, castell *
Veure> Castellrosselló (poble).
Rosselles, mas de
Antic mas, esmentat als censos del segle XIV.
Rossell i Viciano, Manuel
(Castelló de la Plana, 1735 – Madrid, 1796)
Físic i eclesiàstic. Es graduà de doctor a València, on obtingué (1763) la càtedra de filosofia; hi fou el primer a explicar el sistema de Newton. Destacà com a matemàtic i fou canonge a València i Madrid.
Publicà algunes obres de tema religiós i breus estudis científics.
Rossell i Viciano, Basili Tomàs
(Castelló de la Plana, 1731 – Alzira, Ribera Alta, 1807)
Eclesiàstic. Estudià arts i teologia, fou monjo augustinià del monestir de Santa Maria d’Aigües Vives (1767-1807).
Escriví alguns tractats i traduccions religiosos, així com Disertación sobre la antigüedad de la orden de san Agustín y sobre el verdadero lugar en que fue fundado el monasterio Severino o Setavitano (1804).
Rossell i Viciano, Antoni Gregori
(València, 1748 – 1829)
Matemàtic. Fou catedràtic als estudis reials de Madrid (1771) i comissari de guerra a València (1793).
Autor de La geometría de los niños (1784), Instituciones matemáticas (1785), Tratado de la verdadera nobleza (1804), Memoria instructiva sobre contribuciones y venta de frutos (1820) i Disertación sobre la causa de las auroras boreales.
Rossell i Rocamora, Jaume Josep de
(Oriola, Baix Segura, segle XVII – 1727)
Noble. Marquès consort de Rafal. En iniciar-se la guerra de Successió era governador d’Oriola. De primer es mostrà partidari de Felip V de Borbó, però aviat es passà al bàndol del rei arxiduc Carles III i lluità contra l’exèrcit borbònic al País Valencià.
Posteriorment fou gentilhome de cambra del rei arxiduc que li concedí el marquesat de Rossell (1707), i fou lloctinent seu a Mallorca (1709-13). El 1713 acompanyà l’emperadriu Elisabet Cristina de Brunsvic a Viena des de Barcelona, i hi restà fins que, per la pau de Viena (1725), li foren retornats els béns confiscats per Felip V.
El 1726 tornà a Oriola.
Rossell i de Luca, Josep
(València, 1778 – després 1835)
Pintor. Fill d’un advocat. Format a l’Acadèmia de Sant Carles des del 1792. Acadèmic de mèrit de flors (1806) i de pintura (1816). Treballà a la fàbrica de teixits de Joan Antoni Miquel a València.
Té quadres i dibuixos de flors al Museu de València i escenes religioses a convents i esglésies de la ciutat.
Rossell, Vicent
(València, segle XIX)
Dirigent internacionalista. Teixidor de seda, s’adherí en 1870-71 a l’Aliança bakuninista i fou vicepresident del Centre Federal de Societats Obreres de València. Participà en la conferència del setembre de 1871 de la Federació Regional Espanyola de l’AIT i el 1872 passà a formar part del Consell federal d’aquesta.
Figurà en juliol-agost de 1873 en la comissió de governació de la junta revolucionària del cantó valencià. Pogué fugir i anà a Algèria.
Rossell, Pere -notari, s. XV-
(País Valencià, segle XV)
Notari. Alfons IV el Magnànim li encomanà el 1438 la confecció d’un Llibre de la successió del realme de Nàpols, al·legat jurídico-genealògic més que no crònica de caràcter històric. Un exemplar il·luminat, en llatí, existeix a la Universitat de València.
