Arxiu de l'autor: Ramon Piera

Desconegut's avatar

Quant a Ramon Piera

Coleccionista de dades, amb tota la informació sobre els Països Catalans (geografia, història, biografies, cultura, etc.).

Rosselló i Pastors, Alexandre

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 7 febrer 1853 – Madrid, 17 juliol 1928)

Polític. Advocat (1873) i notari, s’inicià políticament dins el partit republicà federal. Participà en la reorganització de l’Ateneu Balear (1878) i posà de manifest unes grans aptituds organitzatives amb la celebració de les primeres fires i festes de Palma (1880), la creació de l’Escola Mercantil (1881) -més tard Escola Mallorquina d’Ensenyament- i la formació de la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat (1882).

Regidor el 1881, aviat s’uní al partit governamental i aconseguí de mantenir-se molts anys dins la diputació, que presidí en 1894-96 i en 1898-1900. Intentà llavors una certa obra de govern, reeixida en casos, com l’establiment del correu diari entre l’illa i la Península o la creació de l’escola de comerç, i fracassada en altres, com en les demandes de concessió de port franc.

Fou diputat a corts en 1901-23 i cap del partit liberal illenc, i s’inserí quasi totalment en l’administració estatal, a Madrid. Fou sotssecretari d’instrucció pública, governador civil de Madrid (1906), conseller (1909) i finalment ministre de gràcia i justícia (1918-19). Es mantingué, d’altra banda, fidel a Romanones fins en 1922-23, que acceptà de col·laborar amb Joan March.

Autor de La cuestión social en Mallorca (1877), llibre que incidí en la polèmica entorn dels xuetes fent costat a Josep Taronjí.

Rosselló i Miralles, Coloma

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1875 – 1955)

Escriptora. De família acomodada, rebé una acurada educació, mantingué amistat amb Carme Karr i Víctor Català i col·laborà a “Feminal” i a “Mercurio” de Barcelona.

Arran d’una llarga estada a la cartoixa de Valldemossa -on es relacionà amb l’arxiduc Lluís Salvador– publicà la interessant Guía histórico-descriptiva de Valldemosa y Miramar (1910) -il·lustrada pel seu fill Elvir Sans-, una de les primeres mostres del gènere a Mallorca, traduïda al francès el 1915.

Publicà també una única obra literària, Valldemossines (1911), recull de narracions i descripcions paisatgístiques i històriques.

Rosselló i Ferrà, Joaquim

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 28 juny 1833 – la Real, Mallorca, 20 desembre 1909)

Eclesiàstic. Estudià al seminari de Mallorca i s’ordenà de sacerdot el 1858. Ingressà a l’Oratori de Sant Felip Neri (1864) i es retirà a fer vida de penitent a l’ermita de Sant Honorat, de la muntanya de Randa (1890).

Desitjava unir-se a algun orde religiós, però el bisbe de Mallorca li impel·lí a fundar la congregació de missioners dels Sagrats Cors, devoció que ell sempre havia fomentat. Féu la fundació el 1890 i l’any següent li era confiat el santuari de Lluc, com a seu de la nova congregació; allà residí fins al 1906, en què passà a viure a la Real, l’antic monestir cistercenc, on establí el moviment de la congregació.

Del seu vivent fundà també una casa a l’església de Sant Gaietà de Palma de Mallorca. Té incoat un procés de beatificació.

Rosselló i Crespí, Joan

Deixa un comentari

(Alaró, Mallorca, 12 maig 1854 – Palma de Mallorca, 3 desembre 1935)

(o Joan Rosselló de Son Fortesa)  Escriptor Era advocat. Passats els quaranta anys abandonà l’exercici de la carrera, a Palma, i es retirà a la possessió de Son Forteza d’Alaró. Fins aleshores havia publicat a “La Roqueta” alguns quadres de costums, que signava amb el pseudònim de Joan de Passatemps.

Des de la seva retirada al camp incrementà la dedicació a les lletres. Col·laborà a “La Il·lustració Catalana”, “Joventut” i “Catalunya”. En 1903 aparegué a Barcelona, prologat per Costa i Llobera, el seu primer llibre Manyoc de fruita mallorquina, recull de proses narratives d’una qualitat estimable. Aquest llibre seria reeditat per “Lectura Popular”. Ja s’hi revelava com a bon escriptor en les descripcions, però amb una predisposició escassa per a la invenció novel·lesca.

El seu intent més clarament novel·lístic, En Rupit (1904), no havia de reeixir gaire. Són estimables, en canvi, els quadres descriptius dels seus llibres posteriors: Fruita seca (1907), En Caragol, publicat a Barcelona per “La Novel·la Nova”, i Tardanies, volum pòstum aplegat en 1947. En 1908 havia publicat també una conferència: Ruralisme.

Gran amic de Costa i Llobera, la seva correspondència amb ell és molt abundant.

Rosselló i Bordoy, Guillem

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 27 març 1932 – )

Prehistoriador i arqueòleg. Estudià a les universitats de Barcelona i Madrid, i es llicencià en filologia semítica (1955) i història (1960). Director del Museu de Mallorca des del 1963, ha dut a terme una intensa tasca d’excavació i de publicació de materials arqueològics de Mallorca, centrada als períodes preromans i a l’islàmic.

Ha publicat El túmulo escalonado de Son Oms (1963), Excavaciones en Son Oms (1965), Excavaciones en Es Figueral de Son Real (amb J. Camps Coll, 1974), Excavaciones en el abrigo rocoso de Son Matge (amb W. Waldren, 1974), i treballs de síntesi, com Las navetas de Mallorca (1964), La cultura talaiótica en Mallorca (1973), La cerámica árabe en Mallorca (1974), Corpus balear de epigrafía árabe (1975), L’Islam a les Illes Balears (1968), Ensayo de sistematización de la cerámica árabe en Mallorca (1978).

En col·laboració amb Antoni Arribas i Miquel Tarradell, el volum primer d’una Història d’Alcúdia (1978) i, conjuntament amb Miquel Barceló, M.A. Carbonero i R. Martí, Les aigües cercades (Els quanāt(s) de l’illa de Mallorca) (1986).

Posteriorment publicà el treball de síntesi El nombre de las cosas en al-Andalus: una propuesta de terminología cerámica (1993) i, en col·laboració amb Antoni Mut i Calafell, La remembrança de Nunyo Sanç. Una relació de les seves propietats a la ruralia de Mallorca (1993).

Des del 1968 fou professor associat de la Universitat de les Illes Balears.

Rosselló, roc del

3 Respostes

(Sornià, Fenolleda / Mosset, Conflent)

Cim (1.314 m alt) de la serra que separa la vall de l’Adasig de la vall de la Castellana, límit històric entre Catalunya i Occitània.

Rosselló, Ramon de

Deixa un comentari

(Rosselló, segle XIII)

Trobador. Només se n’ha conservat una composició breu.

Rosselló, mestre del *

Deixa un comentari

Veure> Jaubert Gaucelm  (pintor perpinyanès, 1375-1434).

Rosselló, Gabriel Josep

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, segle XVIII – segle XIX)

Escriptor i polític. Fou diputat provincial i alcalde de Palma diverses vegades. Traduí Scribe i Lamartine.

Deixà inèdit un volum de poesies, algunes de les quals serien publicades per Jeroni Rosselló i Ribera.

Rosselló, Ferrer de

1 Resposta

(Catalunya, segle XIII – Illes Balears, segle XIV)

Cavaller. Fou el pare de Laura de Rosselló  (Catalunya, segle XIV – Illes Balears, segle XIV), que es casà amb Sanç de Mallorca, el segon dels fills naturals de Ferran de Mallorca.