(País Valencià, segle XIV)
Lul·lista franciscà. Dirigí l’escola lul·liana d’Alcoi fundada per privilegi de Pere III el Cerimoniós el 1369, privilegi renovat a favor d’ell el 1393 i el 1399 per Joan I el Caçador i Martí I l’Humà, respectivament. L’inquisidor Nicolau Eimeric el considerà el màxim cap dels lul·listes valencians.
Li ha estat atribuïda l’obra Super B. Raymundi Lulli scriptis commentaria, de la qual no ha quedat rastre.
(Palma de Mallorca, 1314 – 1362)
Eclesiàstic dominicà i cardenal. Mestre en teologia. Fou nomenat provincial el 1350. Com a inquisidor general intervingué en diverses causes d’heretgia. El 1356 el papa Innocent IV el féu cardenal.
Escriví diverses obres, com les titulades Romanorum pontificum gesta, De quadruplice jurisdictione Romanae Ecclesiae in regnum utriusque Siciliae, Commentaria de rebus ordinis praedicatorum, Commentaria in Mathaeum i Epistola a Clemente VI scripta.
(País Valencià, segle XVIII)
Títol concedit, pel rei-arxiduc Carles III, el 1707, al seu sumiller de cortina Jaume Josep de Rossell i Rocamora, natural d’Oriola, únic titular.
(Illes Balears, segle XVIII – Toledo, Castella, 1780)
Músic. Fou mestre de capella de la seu de Mallorca i l’any 1763 substituí Jaume de Caselles a la catedral de Toledo.
Se’n conserva un Villancet i una Fuga y canón, obres a vuit veus.
Antiga farga de la parròquia, a la dreta de la ribera d’Ordino, aigua amunt de la confluència amb la riera d’Erts.
Despoblat, al nord del poble. Era una antiga alqueria islàmica del terme de Castelló de la Ribera.
Barri, dit abans els Rampins.
Barri, al nord-oest de la vila, creat el 1967.
(Pollença, Mallorca Tramuntana)
Antic santuari de la Mare de Déu del Roser, a l’extrem meridional de la vila.
El 1578 s’hi instal·là un convent de dominicans, els quals s’endugueren l’antiga imatge a la nova residència.
(Ciutadella, Menorca, 1817 – 1857)
Escriptor. És autor, entre altres obres, de la tragèdia Los moros en Ciudadela (1848).
