Arxiu de l'autor: Ramon Piera

Desconegut's avatar

Quant a Ramon Piera

Coleccionista de dades, amb tota la informació sobre els Països Catalans (geografia, història, biografies, cultura, etc.).

Sangenís i Torres, Antoni

(Albelda, Llitera, 12 juliol 1767 – Saragossa, 12 gener 1809)

Militar. Pertanyia al cos d’enginyers. Lluità contra els francesos a la Guerra Gran. Fou professor de l’Academia de Ingenieros d’Alcalà de Henares. Durant la invasió napoleònica participà a la defensa de Saragossa, als dos setges soferts per la ciutat. Morí d’una bala de canó, després d’haver actuat amb heroisme. Tenia aleshores el grau de coronel.

És autor d’un Tratado de fortificación de campaña, que restà inèdit, i d’altres escrits sobre temes militars.

Sanet de la Rectoria

(Sanet i els Negrals, Marina Alta)

Poble (83 m alt) i cap del municipi, que forma un sol nucli (dividit per un torrent) amb els Negrals. L’església parroquial és dedicada a santa Anna.

D’origen islàmic, fou lloc de moriscs (17 focs el 1609) de la fillola d’Ondara. Depengué de Sagra i pertangué, per tant, a la comanda de Sagra de l’orde militar de Sant Jaume.

Sanelo i Lagardela, Manuel

(Xàtiva, Costera, 1760 – València, 23 juny 1827)

Lexicògraf. Fill d’un immigrant italià de Cremona, exercí de metge a València i posteriorment d’ajudant a la secretaria de l’ajuntament de València. Es dedicà fervorosament a la defensa i a la promoció del català. Amb tal finalitat escriví un Silabario de vocablos lemosines o valencianos, acompanyat d’un pla d’ensenyament, que ha restat inèdit.

Emprengué també un extens Diccionario valenciano-castellano, que quedà inèdit i inacabat a causa de la seva mort. Es tracta d’una rica compilació que amplia el contingut del Diccionario valenciano-castellano de Carles Ros (1764), amb materials trets dels texts i documents antics valencians i d’altres fonts lexicogràfiques. Ha estat editat i estudiat per J. Gulsoy (1964).

Publicà també unes cartes filològiques sobre qüestions d’ortografia valenciana a les planes del “Diario de Valencia” (1802-03), reeditades per Gulsoy en la “Revista Valenciana de Filologia” (1963-66).

Sandy Bay

(Sant Lluís, Menorca)

Nom donat durant l’ocupació anglesa a la platja de punta Prima.

Sandoval-Rojas y Manrique de Padilla, Francisco Gómez de

(Castella, segle XVII – 1635)

Noble. Fill de Cristóbal Gómez de Sandoval-Rojas y de la Cerda. Fou sisè marquès de Dénia. Només deixà dues filles, una de les quals fou:

Mariana de Sandoval y Enríquez de Cabrera (Castella, segle XVII – 1651)  Dama. Setena marquesa de Dénia. Fou casada amb Lluís d’Aragó-Cardona-Córdoba y Fernández de Córdoba-Figueroa, duc de Sogorb i de Cardona.

Sandoval-Rojas y de Mendoza, Bernardo de

(Castella, segle XVI – 1536)

Noble. Fill de Diego Gómez de Sandoval-Rojas y Manrique de Lara. Fou segon marquès de Dénia, gran senescal de Sicília i majordom reial i curador de la reina Joana I la Boja.

Fou creat primer comte de Lerma (1484), títol concedit per als primogènits dels marquesos de Dénia. Lluità al Rosselló contra els francesos.

El seu fill fou Luis de Sandoval-Rojas y Enríquez (Castella, segle XVI – 1570)  Noble. Fou tercer marquès de Dénia. A la mort del seu pare continuà el càrrec de custodi de la reina Joana I la Boja fins que aquesta morí. Fou el pare de:

Francisco de Sandoval-Rojas y de Zúñiga (Castella, segle XVI – 1574)  Noble. Fou el quart marquès de Dénia. Pare de Francisco Gómez de Sandoval-Rojas i de Borja i de:

Juan de Sandoval-Rojas y de Borja  (Castella, segle XVI – segle XVII)  Noble. Fou lloctinent general de València.

Sandoval-Rojas y de Borja, Francisco Gómez de

(Tordesillas, Castella, 1553 – Valladolid, Castella, 17 maig 1625)

Privat de Felip III. Fou el cinquè marquès de Dénia. Fill i successor de Francisco Gómez de Sandoval-Rojas y de Zúñiga i d’Isabel de Borja (filla del sant duc de Gandia). Gentilhome de la cambra del rei, es guanyà l’amistat del príncep Felip, i potser per allunyar-l’en fou nomenat lloctinent general de València (1595-97).

Amic de la fastuositat, durant la seva lloctinència tornà a València una mica de la seva antiga magnificència. Combaté el bandolerisme. Mort el rei (1598), esdevingué ja des del primer moment privat del nou rei Felip III: inaugurà així la sèrie de privats dels Àustria.

Organitzà el viatge del rei i l’hostatjà al seu palau de Dénia el 1599 quan hi anà per casar-se amb Margarida d’Àustria: les magnificents festes amb què obsequià el rei foren explicades per Lope de Vega, testimoni presencial, en un poema (Fiestas de Denia). Aquest viatge li valgué nombroses prodigalitats per part del rei, entre les quals el títol de duc de Lerma, amb el qual des d’aleshores fou conegut.

Fou partidari des del primer moment de l’expulsió dels moriscs, i, duta a terme aquesta (1609), ens diu que ell i els seus fills reberen cinc milions i mig de rals de les cases de moriscs que s’apropiaren, en terres valencianes. Envoltat de consellers venals, se serví de la venda de càrrecs i jurisdiccions i de la manipulació del sistema monetari per a acumular innombrables riqueses i honors.

Sandoval-Rojas y de Avellaneda, Fernando de

(Castella, segle XV – 1474)

Noble. Cinquè comte de Dénia. Estigué al servei d’Alfons IV el Magnànim i Joan II el Sense Fe.

Fou pare de Diego Gómez de Sandoval-Rojas y Manrique de Lara (Castella, segle XV – 1502)  Noble. Fou sisè comte de Dénia i el 1484 fou creat marquès de Dénia. Pare de Bernardo de Sandoval-Rojas y de Mendoza.

Sancti Spiritu *

(Gilet, Camp de Morvedre)

Veure> el Sant Esperit  (convent franciscà).

Sancho i Cobertores, Vicent

(Petrés, Camp de Morvedre, 5 abril 1784 – Madrid, 29 maig 1860)

Polític i militar. Tenia estudis de teologia i dret. Combaté la invasió napoleònica. Assoliria el grau de brigadier. Fou membre de la Junta Consultiva del regne (1820). Era diputat a Corts. Ocupà alguns càrrecs públics. Emigrà a França el 1823, a causa del seu ideari liberal.

És autor de les obres Ensayo de una constitución militar (1813) i Organización de las milicias nacionales (1814).