(Tordesillas, Castella, 1553 – Valladolid, Castella, 17 maig 1625)

Privat de Felip III. Fou el cinquè marquès de Dénia. Fill i successor de Francisco Gómez de Sandoval-Rojas y de Zúñiga i d’Isabel de Borja (filla del sant duc de Gandia). Gentilhome de la cambra del rei, es guanyà l’amistat del príncep Felip, i potser per allunyar-l’en fou nomenat lloctinent general de València (1595-97).

Amic de la fastuositat, durant la seva lloctinència tornà a València una mica de la seva antiga magnificència. Combaté el bandolerisme. Mort el rei (1598), esdevingué ja des del primer moment privat del nou rei Felip III: inaugurà així la sèrie de privats dels Àustria.

Organitzà el viatge del rei i l’hostatjà al seu palau de Dénia el 1599 quan hi anà per casar-se amb Margarida d’Àustria: les magnificents festes amb què obsequià el rei foren explicades per Lope de Vega, testimoni presencial, en un poema (Fiestas de Denia). Aquest viatge li valgué nombroses prodigalitats per part del rei, entre les quals el títol de duc de Lerma, amb el qual des d’aleshores fou conegut.

Fou partidari des del primer moment de l’expulsió dels moriscs, i, duta a terme aquesta (1609), ens diu que ell i els seus fills reberen cinc milions i mig de rals de les cases de moriscs que s’apropiaren, en terres valencianes. Envoltat de consellers venals, se serví de la venda de càrrecs i jurisdiccions i de la manipulació del sistema monetari per a acumular innombrables riqueses i honors.