Veure> Sanxo (família de pintors de Mallorca dels segles XVIII i XIX).
Sancho * -pintors-
Deixa un comentari
Arxiu de l'autor: Ramon Piera
Sánchiz, Tomàs Vicent
(País Valencià, segle XVII)
Escultor. Deixeble de Joan Muñoz. Treballà a València, on sembla que introduí les columnes salomòniques, fins que a mitjan segle XVII anà a Madrid i entrà al servei de Carles II.
Esculpí diferents estàtues per al retaule major de l’església dels Sants Joans i el retaule major de l’església de Sant Domènec, ambdues a València.
Sánchiz, Francesc
(València, 1740 – 8 setembre 1791)
Escultor. Deixeble d’Ignasi Vergara. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles de València, i n’esdevingué acadèmic de mèrit (1772) i tinent director (1774). També fou acadèmic de mèrit de l’Academia de San Fernando de Madrid (1779).
És autor de La Transfiguració i de l’Al·legoria de Carles III, i de diverses imatges de sants per a la seu de València.
Sanchis i Yago, Rafael
(Castelló de la Plana, 8 setembre 1891 – 21 gener 1974)
Pintor. Destacà pels seus quadres de jardins. Treballà molt a Amèrica.
Fou professor i també director de l’Acadèmia de Sant Carles de València.
Sanchis i Roch, Vicent
(València, 1835 – 1876)
Sainetista. Després de rebre instrucció primària es dedicà a la confecció de palmes i palmons.
Escriví diversos miracles de Sant Vicent, com El mut de Normandia i La mort de Sant Vicent, i el text d’una sarsuela, La lluna de Patraix. Compongué nombroses poesies amb motiu de les falles i dels miracles de Sant Vicent.
Sanchis i Pascual, Francesc
(Xàtiva, Costera, 5 octubre 1866 – Godella, Horta, 17 novembre 1934)
Socialista. Tipògraf de professió, presidí la Federació Socialista Valenciana i fundà el seu òrgan “República Social” (1831).
El 1931 fou elegit diputat a les corts constituents pel PSOE.
Sanchis i Bergon, Josep
(Alhucemas, Marroc, 18 abril 1860 – València, 1926)
Metge i polític. Llicenciat en medicina (1881), s’especialitzà en malalties nervioses i assolí un gran relleu professional. Fou president del Col·legi de Metges de València i de la Federació Espanyola de Col·legis Mèdics.
Afiliat al partit liberal, fou alcalde de València (1906-07) i patrocinà la fundació de l’Associació Valenciana de Caritat (1906), que presidí. Publicà nombrosos treballs en revistes mèdiques.
Fou pare de Josep Sanchis i Banús.
Sanchis i Banús, Josep
(València, 3 juny 1893 – Ibi, Alcoià, 22 juliol 1932)
Metge i polític. Fill de Josep Sanchis i Bergon. Estudià magisteri, medicina i ciències físiques i químiques a València. Instal·lat a Madrid, s’especialitzà en malalties mentals i fou catedràtic de psiquiatria.
Pertanyia al PSOE des del 1928 i presidí la casa del poble madrilenya. Fou diputat (1931) a les corts constituents de la Segona República, s’hi distingí per les seves intervencions sobre la llei del divorci. Dins el partit tracta de conciliar les diverses tendències; alguns medis postularen que substituís en la presidència Julián Basteiro.
Publicà diversos articles científics i és remarcable la seva conferència Por que soy socialista (1930).
Sánchez-Cutillas i Martínez, Carmelina
(Madrid, 23 juny 1921 – València, 22 febrer 2009)
Historiadora, novel·lista i poetessa.
És autora dels reculls poètics Un món rebel (1964), Conjugació en primera persona (1969) i Els jeroglífics i la pedra de Rosetta (1976), del volum de narracions Matèria de Bretanya (1976; premi Andròmina 1975) i dels estudis Lletres closes de Pere el Cerimoniós endreçades al consell de València (1967) i Don Jaume el conquistador en Alicante (1958), així com de diversos articles i comunicacions.
Néta de Francesc Martínez i Martínez, n’ha fet la biografia a Francisco Martínez y Martínez. Un humanista alteano (1866-1946) (1974).
Sánchez i Mercader, Trinitat
(Torrevella, Baix Segura, 24 març 1919 – Granada, Andalusia, 18 abril 1984)
Escriptora. El 1936 es traslladà al Marroc, on treballà per a l’administració del protectorat espanyol. Des del 1958 visqué a Granada. Fundà la revista “Al-Motamid”, editada en castellà i en àrab.
És autora dels llibres de poesia Pequeños poemas (1944), que signà amb el pseudònim de Tímida, i Tiempo a salvo (1956).
