Arxiu de l'autor: Ramon Piera

Desconegut's avatar

Quant a Ramon Piera

Coleccionista de dades, amb tota la informació sobre els Països Catalans (geografia, història, biografies, cultura, etc.).

Zarzoso, Paco

Deixa un comentari

(Port de Sagunt, Camp de Morvedre, 30/set/1966 – )

Dramaturg, actor i director teatral. Moltes de les seves obres, en versió original castellana, s’han estrenat en català. A banda d’un primerenc L’afilador de pianos (1992), destaca Valencia, obra estrenada al Festival Grec de Barcelona el 1997. Estrenà Cocodrilo a Alcoi (1998) i Ultramarins al festival de Sitges del 1999.

Obtingué diversos premis per Umbra (1997), la versió catalana del qual, L’Altr, estrenada per Moma Teatre i dirigida per Carles Alfaro (1997), rebé el Max Aub de teatre de la Generalitat Valenciana (1998). El 1998 fou guardonat per Mirado. El 1995 fou el cofundador de la Companyia Hongaresa de Teatre, amb la qual ha presentat, entre altres peces, Vacantes (1997), L’afer (1999), Intemperie (1995-96), Viajeras (2001) i Húngaros (2002), escrites amb Lluïsa Cunillé i dirigides per ell mateix. Junts inauguraren la temporada 2004-05 del Teatre Lliure amb Il·lusionistes (2004), peça que, a més de dirigir, interpretà.

Zarraica

Deixa un comentari

(Xelva, Serrans)

(o Sarraica)  Despoblat.

Zaragoza i Rubira, Joan Ramon

Deixa un comentari

(València, 1938 – Sevilla, Andalusia, 25 setembre 2011)

Metge. Especialitzat en radiologia, forense (1962) i professor d’història de la medicina. Catedràtic de terapèutica física de la universitat de Sevilla (1970).

És autor de Medicina y sociedad en la España romana, coautor de Manual de terapéutica física y radiología i de Tabaco y salud (1980), i molts altres llibres. També ha cultivat la literatura i guanya el premi Nadal de 1980 amb la novel·la Concerto grosso.

Zaragoza i Ebri, Agustí Bru

1 Resposta

(Alcalà de Xivert, Baix Maestrat, 1713 – País Valencià, segle XVIII)

Matemàtic. Sacerdot. Estudià a València arts i teologia.

És autor d’un tractat d’arquitectura molt difós i utilitzat, Escuela de arquitectura civil (1738, 1804), que signà amb un anagrama del seu nom en forma castellana, Athanasio Genaro Brizguz y Bru. L’obra recollí la informació dels tractadistes hispànics del segle XVII, però el to i les làmines procedeixen de llibres francesos.

Contribuí a la difusió del gust rococó francès a València.

Zaragoza i Cucala, Just

Deixa un comentari

(Alcalà de Xivert, Baix Maestrat, 1833 – Madrid, 27 maig 1896)

Historiador. Estudià medicina a València. Treballà a Madrid com a funcionari destacat, en diversos negociats i ministeris.

Col·laborà a la premsa periòdica. És autor d’alguns estudis històrics.

Zaplana Hernández-Soro, Eduardo

Deixa un comentari

(Cartagena, Múrcia, 3 abril 1956 – )

Polític. Fou dirigent de la UCD d’Alacant, i el 1989 ingressà al Partit Popular. President del PP d’Alacant, fou regidor de l’ajuntament de Benidorm i després alcalde (1991-94), així com diputat a les Corts Valencianes (1991). El 1993 fou elegit president del PP de la Comunitat Valenciana.

El 1995 assolí una notable victòria en les eleccions autonòmiques, i esdevingué president de la Generalitat Valenciana gràcies a un acord amb Unió Valenciana. Revalidà el triomf, i per majoria absoluta, en les eleccions del 1999. En les del 2003 ja no es presentà. Membre de la Junta Directiva Nacional del PP.

El 2018 fou detingut i acusat de blanqueig de capitals i malversació.

Zapater i Rodríguez, Joan Josep

Deixa un comentari

(València, 19 març 1867 – 1922)

Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles i també a Roma i París.

Conreà la pintura històrica i de gènere. Il·lustrà la Valencia de Teodor Llorente i d’altres llibres.

Zapater i Esteve, Josep Maria

Deixa un comentari

(València, 1889 – Paterna, Horta, 1936)

Polític i poeta. Llicenciat en dret (1913), publicà diversos poemes en català i castellà, en periòdics valencians. Fundà a València la Joventut Maurista; durant la Dictadura de Primo de Rivera fou conseller de l’ajuntament, membre de la Unión Patriótica i secretari particular del marquès de Sotelo.

Col·laborà en la fundació de la Unión Monárquica (1930). Dirigent de Renovación Española durant la Segona República, fou jutjat i executat a conseqüència de l’aixecament militar del 1936.

Zapata i Nadal, Josep

Deixa un comentari

(València, 1763 – 31 agost 1837)

Pintor. Format a l’Acadèmia de Sant Carles i amb Cristòfol Valero i Lluís Antoni Planes. El 1798 esdevingué acadèmic de pintura. Fou professor auxiliar de pintura a Sant Carles (1806), acadèmic de mèrit de flors (1810) i director de la Sala de Flors (1815). El 1832 esdevingué acadèmic de San Fernando.

Es dedicà a la pintura de flors, d’història i religiosa. Hi ha obres seves al convent del Sant Esperit de Gilet (Camp de Morvedre), al Museu de Belles Arts de València i a l’Academia de San Fernando de Madrid.

Zapata i Grifolla, Pere Vicent

Deixa un comentari

(Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat, 11 novembre 1662 – 26 agost 1733)

Escriptor. Era doctor en lleis. Fou mestre de gramàtica, però renuncià a aquesta càtedra a la universitat de València.

És autor de les obres Rhetorica brevis et compendiosa (1689), Poesías varias (1697), Diaria y verídica relación de lo sucedido en los asedios de la Villa de San Mateo… en los años 1649, 1705 y 1706 (1706) i Quatro diálogos latinos, els darrers manuscrits.