Barri de la ciutat, a llevant de la carretera d’Inca, entre es Rafal i So N’Ametller.
Viver, es -Palma-
Deixa un comentari
Arxiu de l'autor: Ramon Piera
Viver, es -Eivissa-
Barri dels afores de la ciutat, arran de mar, entre les platges de ses Figueretes i d’en Bossa.
Vivencs, els
(la Pobla de Claramunt, Anoia)
Caseria, a l’esquerra de l’Anoia, aigua avall de la Pobla Vella.
Vivelles *
Veure> Sant Pere de Vivelles (església).
Viuerri
Despoblat (1.337 m alt), situat al vessant meridional del tossal de les Llanes, a la capçalera del barranc de Viuerri (afluent, per la dreta, de la Noguera Ribagorçana, aigua avall de Vilaller). En resta l’antiga església.
Viuda, rambla de la
(Alcalatén / Alt Maestrat / Plana Alta)
Curs fluvial, afluent esquerrà del Millars, entre les tres comarques. Format per la confluència del Montlleó i la rambla Carbonera, que s’escola entre la Tinença d’Alcalatén i el pla de l’Arc en direcció nord-est – sud-oest, fins a la confluència amb el Llucena (que aflueix per la dreta, on s’ha construït l’embassament de Benadressa), on gira vers el sud-est.
Desguassa prop de la desembocadura del Millars, aigües amunt d’Almassora.
Viu, monestir de
(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)
Antic priorat benedictí (Sant Joan de Viu), filial de Lavaix, situat a l’església del castell de Viu.
El 946 el bisbe de Pallars, Ató, i el comte Guillem I de Pallars el cediren a l’abat Adroer de Lavaix perquè hi fundés un monestir. Subsistí fins a mitjan segle XII, i romangué més tard com a simple possessió de Lavaix.
Vittoria i Gastaldo, Vicent
(Dénia, Marina Alta, 13 agost 1650 – Roma, Itàlia, 22 maig 1709)
Pintor, gravador i escriptor en italià. Fill d’un comerciant italià. Es formà a Roma amb Carlo Maratta i fou pintor de Cosme III de Toscana. A Roma assolí la canongia de la col·legiata de Xàtiva i retornà a València.
Pintà a la capella del sagrari i a la de Sant Pere de la seu de València, i a la capella dels Jesuïtes, també a València. És autor dels catorze quadres de l’orde franciscà al convent de Sant Francesc de València, de la Confessió de sant Pere i el Naixement de sant Ambròs (augustiniants de Morella).
Tornà a Roma el 1700 i hi publicà Osservazioni sopra il libro de la Felsina Pitrice (1703), impugnant l’obra de Carlo Cesare Malvasia, i Vita e miracoli dell’apostolo valenziano San Vincenzo Ferreri (1705).
Vitelli i Simon, Joan de Giorgio
(l’Alguer, 1870 – Roma, Itàlia, 1916)
Escriptor. Llicenciat en dret. Publicà poesia, d’arrel popular, sobretot a revistes perpinyaneses.
Traduí al català Dante, Leopardi, Carducci i Heine, i a l’italià, poetes catalans. Escriví estudis sobre el folklore i el dialecte alguerès.
Vita *
(Illes Balears)
Títol original de la Vida Coetània, obra de Ramon Llull.
Dades dels Països Catalans 