(Illes Balears)
Títol original de la Vida Coetània, obra de Ramon Llull.
Vita *
Deixa un comentari
Arxiu de l'autor: Ramon Piera
Vistalegre -Ribera Alta-
Barri de la vila, al nord del nucli urbà.
Vistabella * -Vall d’Albaida-
Veure> Micena (caseria i antic poble).
Vistabella -València-
Llogaret, que forma part de l’antic terme del Rafalell i Vistabella, enclavat entre els de Massalfassar i Massamagrell.
Vistabella -Alcoià-
Caseria, al nord-oest de la vila, damunt la serra del Reconco.
Vistabella -Picanya-
Barri, al nord del poble, a l’esquerra del barranc de Catarroja.
Era un antic poble de la jurisdicció reial, que eclesiàsticament pertanyia a Picanya; havia pertangut també, en part, a Torrent. Fou agregat a Picanya el 1851.
Viso i Añó, Salvador del
(València, 1800 – 1861)
Jurista. Estudià a València. Fou catedràtic de dret civil a la Universitat de València.
Publicà obres de text, reeditades sovint, com Lecciones elementales de historia y de derecho (cinc volums, 1852-60), amb un apèndix titulat Lecciones de derecho civil foral (1886).
Visedo i Moltó, Camil
(Alcoi, Alcoià, 5 desembre 1876 – 14 juliol 1958)
Arqueòleg. L’any 1920 començà les excavacions al poblat i al santuari de la Serreta d’Alcoi. Donà a conèixer alguns dels descobriments que hi féu a través de publicacions.
Fou director corresponent del Centre de Cultura Valenciana des del 1921, delegat d’Alcoi de l’Institut d’Estudis Valencians (1937) i agregat del Servei d’Investigació Prehistòrica de la diputació de València des del 1943.
L’any 1945 fundà el Museu Arqueològic Municipal d’Alcoi, que porta el seu nom, i al qual féu donació de tots els materials recollits durant les seves excavacions, i d’una important col·lecció de fòssils.
Visalibons
Poble, al sud-est del massís del Turbó. La seva església (Santa Maria) és annexa de la de Vilacarle, municipi del qual depengué al segle XIX.
Prop seu hi ha, aturonada a 1.163 m alt, l’ermita de Sant Sadurní.
Virués, Cristòfor de
(València, 1550 – 1614)
Poeta, dramaturg i militar. Fill d’Alfons de Virués i germà de Jeroni, Francesc i Jerònima. Seguí la carrera militar; el 1602 era capità. Participà en la batalla de Lepant i en les campanyes del Milanesat. Féu diverses estades a Madrid.
Autor de l’epopeia religiosa El Monserrate (Madrid, 1587), sobre la llegendària fundació del monestir de Montserrat i de cinc tragèdies (Obras trágica y líricas, Madrid 1609) poc significatives, llevat d’Elisa Dído, concebida segons les unitats i regles clàssiques.
És considerat un dels escriptor valencians més importants vinculats a la literatura castellana del Siglo de Oro.
