(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)
Antic priorat benedictí (Sant Joan de Viu), filial de Lavaix, situat a l’església del castell de Viu.
El 946 el bisbe de Pallars, Ató, i el comte Guillem I de Pallars el cediren a l’abat Adroer de Lavaix perquè hi fundés un monestir. Subsistí fins a mitjan segle XII, i romangué més tard com a simple possessió de Lavaix.
(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)
Antic monestir (Santa Maria de Lavaix). Actualment resta gairebé cobert per les aigües del pantà d’Escales.
Fundat per l’abat Trascari. A la primeria estava dedicat a santa Maria, sant Pere, sant Llorenç i sant Joan, i seguia la regla benedictina; al segle XIII es transformà en abadia cistercenca, i gaudí, a partir del segle XI, de la protecció dels senyors d’Erill. Amb la seva ajuda, al segle XII es renovaren l’església i el claustre.
Fins al 1624 fou regit per abats perpetus i a partir d’aquesta data s’inicià la seva decadència. La vida comunitària no va ser represa després de l’exclaustració del 1835.
Molts elements artístics del cenobi foren arrencats a partir d’aquest any, i quan les aigües el cobriren tan sols restaven els seus murs despullats.
Dades dels Països Catalans 