(Calaf / Copons, Anoia)
Curs d’aigua, que neix a l’altiplà de Calaf i s’uneix a la riera d’Anoia a Copons.
Gran, riera -Anoia-
2 Respostes
Arxiu d'etiquetes: Calaf
Forn i Segura, Jaume
(Sant Martí Sesgueioles, Anoia, 1833 – Calaf, Anoia, 1865)
Farmacèutic i químic. Fou catedràtic a la facultat de Santiago de Compostela.
Publicà bons treballs científics.
Comes i Torró, Francesc
(Calaf, Anoia, 1632 – Leganés ?, Madrid, vers 1707)
Comte de Rocamartí. Doctor en drets. Fidel funcionari del rei Carles II, aquest li havia concedit prèviament els privilegis de ciutadà honrat de Barcelona, de cavaller i de noble del Principat (1698).
Fou del consell reial i regent de la Reial Audiència de Mallorca i del Suprem d’Aragó.
Monfort i Miquel, Antoni
(Calaf, Anoia, 1790 – Barcelona ?, segle XIX)
(o Montfort) Cartògraf. És autor d’un Plano de la ciudad de Barcelona y sus cercanías (1818, que dedicà al capità general F.J. Castaños).
També edità un globus celeste i terraqüi (1829), que foren adoptats pels centres d’ensenyament.
Martí i Morera, Antoni
(Llorac, Conca de Barberà, 23 desembre 1900 – Calaf, Anoia, 15 abril 1972)
Veterinari. S’especialitzà en patologia equina.
Creà una unitat d’assegurança de bestiar equí, qualificada de modèlica, i desenvolupà una tasca docent notable.
Fou president de la secció de patologia de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Barcelona (1960-70).
Jorba i Gassó, Pere
(Calaf, Anoia, 14 març 1849 – Manresa, Bages, 4 febrer 1927)
Industrial i comerciant. Teixidor a Manresa, el 1880 creà una fàbrica a Santa Maria de Merlès i, més tard, les de la colònia Jorba, i una central elèctrica a Viladecavalls.
El 1904 establí a Manresa uns grans magatzems, i el 1911 els cèlebres Magatzems Jorba, a Barcelona, amb el seu fill Joan Jorba i Rius.
Canet, Josep
(Calaf, Anoia, segle XVIII – segle XIX)
Metge i polític. Fou metge del capítol de Tarragona. És autor de diversos escrits professionals.
En ocasió de les lluites de la guerra del Francès, es refugià a Mallorca, on publicà nombrosos fulls solts (1811-12) contra els afrancesats.
El 1813 inicià la publicació d’un periòdic antiliberal “Nuevo Diario de Palma intitulado El Liberal Napoleón” en oposició a “La Aurora Patriótica Mallorquina”.
Calamanda
(Calaf, Anoia, segle VIII – Catalunya, segle VIII)
Màrtir cristiana. Santa que hom ha considerat nascuda a Calaf, d’on és patrona i on des del segle XVI en són venerades les relíquies, a l’església de Sant Jaume.
Fou verge i màrtir. La seva diada és el 5 de febrer.
Calaf, priorat de
Antic priorat canonical augustinià (Sant Jaume de Calaf) fundat el 1069 com a filial de l’abadia de Sant Vicenç de Cardona.
El 1592 fou secularitzat, i ha restat des d’aleshores com a col·legiata, regida per un prior.
Entre el 1629 i el 1639 la comunitat abandonà l’edifici gòtic i es traslladà a la nova església de Sant Jaume.
Calaf, calcàries lignitíferes de
Formació del terreny de calcàries de colors clars, amb lignits que contenen fauna sannoisiana amb Ancodus aymardi i Striatella mystia, desenvolupada extensament a Calaf, localitat tipus.
Dades dels Països Catalans 