Arxiu d'etiquetes: 1844

Veyan i Aparicio, Lluís

Deixa un comentari

(Quito, Equador, 22 juny 1772 – Tamarit de Llitera, Llitera, 2 novembre 1844)

Militar. Els seus pares eren de Tamarit de Llitera, on ell visqué molts anys. Era capità d’enginyers el 1808, any en què participà a la defensa de Saragossa durant la guerra del Francès. El 1820, essent coronel, seria nomenat cap polític de Saragossa. La seva actuació fou marcadament liberal. Exercí el mateix càrrec a Pamplona, l’any següent.

Fou destituït arran de la reacció absolutista de 1823. Es retirà aleshores a Tamarit, on es dedicà a l’ensenyament privat de matemàtiques. Durant la primera guerra Carlina tornà a l’exèrcit per combatre els insurrectes. Ascendí a brigadier. Fou governador militar de la plaça aragonesa de Daroca.

Sanz i Martínez de Arizala, Helena

Deixa un comentari

(Castelló de la Plana, 6 desembre 1844 – París, França, 24 desembre 1898)

Mezzo-soprano. Estudià amb Baltasar Saldoni, a Madrid. Es destacà per les seves interpretacions d’Azucena, en Il Trovatore, de Verdi, i de Leonora, en La favorita, obra amb la qual assolí un èxit sorollós al Teatro alla Scala de Milà, juntament amb J. Gayarre (1876). També cantà amb ell a Amèrica.

A l’època de les seves actuacions al Teatro Real, de Madrid, esdevingué l’amant del rei Alfons XII de Borbó, amb qui tingué dos fills que portaren el cognom matern. La reina Maria Cristina l’obligà a abandonar el país. Posteriorment fou protegida d’Isabel II de Borbó.

Roig i Civera, Antoni

Deixa un comentari

(Rafelbunyol, Horta, 17 gener 1844 – València, 5 abril 1898)

Autor teatral. Era notari. Fundà l’associació teatral “La Juventud”.

És autor de les sarsueles Los amores de un cesante i Los dos esclavos (1886). Estrenà bon nombre de sainets, com El tonto del panerot, que fou un gran èxit.

També escriví els drames El tresor del Germanells i Romeu.

Miralles i Marín, Josep

1 Resposta

(Vilafranca, Ports, 1792 – Benassal, Alt Maestrat, 15 maig 1844)

Guerriller carlí, conegut amb el sobrenom d’El Serrador per raó del seu ofici. Es destacà durant la guerra del Francès (1808-14) al costat del guerriller Ascensi Nebot, amb el qual combaté a la conca del Millars. Acabada la guerra tornà al seu poble on continuà en el seu ofici.

El 1822 formà part de les guerrilles absolutistes de Sempere. Arran de la invasió dels Cent Mil Fills de Sant Lluís (1823), es retirà amb el grau de tinent de cavalleria. El 1833 tornà a lluitar al bàndol carlí com a comandant de cavalleria i després d’haver rebutjar un indult del capità general de València, féu, un cop refeta la seva partida, incursions a la Plana.

Amb l’afusellament de Ramon Carnicer, Carles Maria Isidre de Borbó el féu comandant general del País Valencià (1835) i l’ascendí a coronel (1836), i, després, a brigadier. Salvà el general Ramon Cabrera de l’emboscada del Rincón de Soto.

Morí en campanya.

Maura i Montaner, Bartomeu

5 Respostes

(Palma de Mallorca, 19 octubre 1844 – Madrid, 18 novembre 1926)

Gravador i pintor. Germà d’Antoni, Francesc, Gabriel i Miquel. Especialitzat en el gravat, dirigí, des del 1893, la fàbrica de Moneda y Timbre de Madrid.

Entre les nombroses distincions que rebé, cal esmentar la medalla d’Or a l’Exposició Universal de Viena (1873) i un primer premi a Filadelfia (1876). Fou distingit, encara, a les Exposicions Nacionals de Belles Arts de Madrid.

Matoses, Manuel

Deixa un comentari

(València, 1844 – Madrid, 29 març 1901)

Escriptor. Residí des de jove a Madrid. Hi fou redator d'”El Globo”, en el qual firmava amb el pseudònim d’Andrés Corzuelo.

Va escriure peces teatrals còmiques com A primera sangre, El frac azul i Sin cocinera, i la novel·la Zaragata.

López i Puigcerver, Vicent

1 Resposta

(València, 15 agost 1844 – 21 març 1911)

Militar. Germà de Joaquim. Des del 1905 era general. El féu remarcar pels seus estudis topogràfics. Dirigí l’Instituto Geográfico y Estadístico de Madrid.

Fou en diverses ocasions diputat i governador civil d’algunes províncies.

Liñán i Morelló, Marià

Deixa un comentari

(el Grau de València, Horta, 1 novembre 1769 – Madrid, 15 maig 1844)

Eclesiàstic. Catedràtic de la Universitat de València i paborde de la catedral.

Fou cridat a la Comissaria General de la Creuada i, més tard (1844), fou fet bisbe de Terol, però no en va arribar a prendre possessió.

Féu una deixa testamentària que permeté la iniciació dels treballs de conducció d’aigua potable a València, la conducció de la qual fou inaugurada el 1850.

Barrière, Pròsper de la

2 Respostes

(Toulon, França, 13 maig 1792 – Perpinyà, 14 setembre 1844)

Arquitecte i impressor. Treballà al departament dels Pirineus Orientals durant la Restauració i el regnat de Lluís Felip de França. Cavaller de Basterot.

Popularitzà els monuments rossellonesos amb la publicació, a Perpinyà, dels reculls de litografies Voyage pittoresque dans le département des Pyrénées-Orientales (1824-25) i Voyage aux ermitages des Pyrénées-Orientales (1829), aquest darrer amb text.

Jaume i Canyelles, Bartomeu

Deixa un comentari

(Santa Maria del Camí, Mallorca, 1764 – Palma de Mallorca, 1844)

Eclesiàstic, doctor en teologia. Transcriví nombrosos documents procedents de l’arxiu del patrimoni reial, reproduïts i utilitzats per Àlvar Campaner i pels historiadors mallorquins posteriors.

És autor d’un memòria sobre un mosaic romà descobert el 1833 a son Fiol.