(Felanitx, Mallorca, 14 maig 1918 – 22 maig 2015)
Prevere i historiador. Professor durant quinze anys al seminari de Mallorca i director de la Fundació Cosme Bauçà.
Ha escrit un resum d’història de Mallorca (1965), una història de Felanitx en dos volums (1975-76), en col·laboració amb Ramon Rosselló, i diversos reculls documentals sobre Felanitx: Anys enrera (cronicó dels segles XVI a XIX), Rincones de nuestra historia (1964), Demografía retrospectiva de Felanitx (1960) i Felanitx ahir.
(Santanyí, Mallorca, 12 novembre 1918 – Palma de Mallorca, 27 març 1971)
Escriptor. Farmacèutic (1945). Ha pronunciat gran nombre de conferències. Moltes de les seves poesies han aparegut esparses en antologies i publicacions periòdiques. Realitzà estudis d’història local molt estimables.
Després dels seus llibres primerencs Mot de gràcies (1947) i Consolació (1949), es consagrà com a narrador amb la novel·la Memòries d’una estàtua (1952), amarada d’un humor fi i molt irònic; després publicà el recull de contes La vida en rosa (1957).
És autor, d’altra banda, dels opuscles La poesia catalana de Célia Viñas (1954), Santanyí y sus calas i Setmana Santa de Felanitx (1958).
(València, 1918 – 1933)
Partit polític regionalista valencià. Fundat per Cebrià Mezquita i Ignasi Villalonga. En esclatar el cop d’estat de Primo de Rivera, un sector fundà l’Acción Valenciana (novembre 1923).
Dirigida per Joaquim Reig a partir del 1930, fou dissolta el 1933.
(Castelló de la Plana, 23 març 1918 – València, 5 octubre 2007)
Compositora. Germana de Josefina. Deixebla de Vicent Asèncio, ha escrit música religiosa i un centenar de cançons.
És autora de les òperes La filla del rei Barbut (1943) i Vinatea (1974), així com de ballets, entre els quals excel·leix El segoviano esquivo (1960).
(Sorita de Morella, Ports, 7 setembre 1918 – 3 maig 2009)
Botànic i farmacèutic. Deixeble de S. Rivas Goday, fou catedràtic de la Universitat d’Alacant.
Autor de treballs de recerca sobre la flora i la vegetació de la regió alacantina. Ha publicat Flora y vegetación de la provincia de Alicante (1972).
(Palma de Mallorca, 1877 – 1918)
Arquitecte. Titulat el 1905 a Barcelona. Fou arquitecte diocesà i es dedicà especialment a la restauració. Aixecà els plans del castell de Bellver i del palau de l’Almudaina, de la qual reconstruí la torre des Caps.
En un estil proper al modernisme construí les cases Casasayas a Palma. obra que havia començat Francesc Roca. És també l’autor del palau March (Palma) i la casa dels March a Cala Ratjada.
(València, 1 setembre 1918 – Madrid, 10 setembre 1984)
Actor. Membre d’una nissaga d’actors, debutà al teatre als 15 anys.
A partir dels anys 1940 alternà la seva dedicació al teatre (especialment amb obres de Mihura i Buero Vallejo), amb el cinema (La caza, 1965) i la televisió.
(Alcoi, Alcoià, 25 abril 1871 – València, 6 juliol 1918)
Periodista i polític. Estudià dret a València i se’n doctorà a Madrid. Treballà al bufet de José Canalejas, el qual l’introduí a l'”Heraldo de Madrid”.
Es traslladà com a corresponsal a Filipines en produir-se la revolució tagala. En tornar a Espanya, gràcies a la influència de Polavieja fou nomenat representant a corts per Alacant.
Dirigí el “Diario Universal” de Madrid, el qual deixà per fundar “El Mundo”.
(València, 1875 – 29 setembre 1918)
Periodista i polític. Doctor en dret (1900) i llicenciat en filosofia (1901), fou catedràtic d’institut. El 1892 s’afilià al carlisme, i fou regidor de València (1903-15).
Col·laborà en “El Correo de la Provincia” (1892), “La Monarquía Federal”, “La Idea Popular”, “La Lucha”, “El Pueblo Obrero” i altres periòdics, i dirigí (1911-13 i 1914-18) l’òrgan carlí “Diario de Valencia”.
(Palma de Mallorca, 20 maig 1843 – 25 febrer 1918)
Compositor. Cursà els estudis musicals a Mallorca i amplià els seus coneixements a París. Ingressà al conservatori de la capital francesa l’any 1861, estudià amb L. Massart i F. Bazin i rebé consells d’instrumentació d’Hèctor Berlioz. L’any 1867 anà a Madrid, on residí molts anys.
Compongué cinc simfonies, d’una gran qualitat (1869, 1870, 1876, 1878, 1880) i fou considerat el millor simfonista de la seva època a Espanya. Hàbil melodista, obtingué una gran popularitat com a autor de sarsueles.
Dades dels Països Catalans 