(València, 1880 – 1963/64)
Empresa. Fou un dels primers tallers de la zona de l’Horta. Els principals productes foren els de caldereria, de foneria i de motlles.
Inicialment era al centre de la ciutat; posteriorment les instal·lacions foren traslladades al Cabanyal.
Després de la guerra civil de 1936-39 perdé importància i desaparegué en 1963-64.
(València, 1971 – )
Fira d’horticultura ornamental i elements auxiliars, integrada a la Fira Mostrari Internacional. Té lloc cada any al palau firal de Benimàmet a nivell de l’estat espanyol i és internacional cada quadre anys.
Té com a objectius propiciar les relacions personals i els intercanvis tècnics, professionals i comercials de les empreses de producció i comercialització, d’associacions d’horticultura ornamental i jardineria, així com d’institucions científiques i professionals.
(València, 1983 – 1989)
Editorial. Creada per iniciativa del Consorci d’Editors Valencians, amb el propòsit de crear una oferta cultural en català.
Especialment orientada cap al camp de l’educació, cobrí totes les àrees de l’ensenyament primari i secundari, que complementà amb una col·lecció d’antologies literàries.
Mantingué, també, unes edicions generals de literatura infantil i juvenil i les col·leccions “Gregal Literària” i “Gregal Poesia”.
Fou l’editora de “Caplletra”, revista de l’Institut de Filologia Valenciana.
(València, 1917 – )
Fira de mostres. Creat per la Unió Gremial (associació de comerciants), la quarta d’Europa. Celebrà 19 certàmens, fins el 1936; el 1925 participà com a fundadora de la Unió de Fires Internacionals.
El 1942 reprengué el funcionament i inicià una etapa caracteritzada pel foment del comerç internacional.
El 1962 promogué la creació de fires especialitzades, com la de joguines, mobles, maquinària per a la fusta, ceràmica i vidre, art del metall, taronges, moda infantil, tèxtils de la casa i jardineria i floricultura.
El 1969 inaugurà un modern palau de fires de 200.000 m2.
Enllaç web: Fira de València
(València, 1894 – 1941)
Companyia d’origen belga. Domiciliada a València, creada per a construir i explotar la línia de València a Calataiud (1901) i la branca de Caminreal a Saragossa (1923).
Fou comprada per la Compañía de los Caminos de Hierro del Norte de España, però l’explotació d’aquesta línia continuà com a companyia independent.
Desaparegué el 1941, amb la creació de la RENFE.
(València, 22 maig 1909 – 22 desembre 1909)
Exposició agrícola, comercial, industrial i artística. Fou promotor del certamen el president de l’Ateneu Mercantil de València, Tomàs Trènor i Palavicino. Hi participaren 110 localitats del País Valencià i 998 expositors.
Fou instal·lada a la Fàbrica de Tabacs i en diversos palaus adjacents construïts expressament per a l’Exposició, els principals arquitectes dels quals foren Vicent Rodríguez i Carles Carbonell.
L’Himne de l’Exposició, amb música de Josep Serrano i lletra de Maximilià Thous, esdevingué Himne regional valencià el 1929.
(València, 1973 – 1979)
Fira de material d’ensenyament i tècniques educatives (sigla de Didàctica i Tecnologia). Celebrat anualment, juntament amb la Fira de la Joguina i Articles per a la Infància.
S’hi presentaven tota una gamma d’elements per a l’ensenyament, des de llibres fins a tècniques més complexes, amb circuits tancats de televisió, configuracions especials amb ordinador, etc, que abracen tots els nivells de l’ensenyament: primari, mitjà, universitari, així com la formació professional i rehabilitació de persones especials i educació permanent.
(València, 1983 – )
Grup editorial. Fundat per set editors i que agrupa Gregal Llibres, d’edicions en català, Mestral Libros, d’edicions en castellà, i Biblioteca Valenciana, d’edicions de temàtica valenciana, en català i en castellà.
Fou dirigit per M. Aguilera, J. de D. Leal i V. Pascual.
(València, 1929 – )
Entitat professional. Constituïda oficialment el 1930. La seva jurisdicció s’estén a les províncies de València, Alacant, Castelló, Albacete i Múrcia i té col·legiats d’altres indrets.
Radica en un edifici inaugurat el 1967, on sobresurten els relleus del vestíbul, de Jaume de Scals, i els de la façana, d’Amadeu Gabino.
Dades dels Països Catalans 