Antiga unitat de pes. Dividida en 12 unces, era equivalent a uns 400 gr al Principat, a 407 gr a les Illes Balears i a 355 gr al País Valencià.
lliura
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Països Catalans (cult)
Llibre de les Bèsties
(Catalunya-Aragó, segle XIII)
Apòleg político-social de Ramon Llull. Constitueix el setè apartat del Llibre de Meravelles.
A partir de l’elecció del rei dels animals, se succeeixen una sèrie de narracions, molt ben estructurades, els personatges de les quals són animals amb característiques humanes que constitueixen una crítica dels defectes humans i socials dels homes.
Segurament fou redactat abans que el Llibre de Meravelles, o fou influït per Calila i Dimna i el Roman de Renart. Fou editat per primera vegada el 1872.
Llibre de Contemplació
(Catalunya-Aragó, 1272)
Obra enciclopèdica i mística de Ramon Llull. Amb una prosa perfecta, tot i ésser un dels seus primers tractats, exposa el seu ideari místic.
Escrita en àrab, fou traduïda al català i al llatí.
Llibre d’Amic e Amat
(Catalunya-Aragó, segle XIII)
Obra mística de Ramon Llull, que forma part del llibre cinquè del Blanquerna (De vida ermitana). Redactat probablement entre el 1276 i el 1278, fou inclòs posteriorment en el Blanquerna i fou presentat com una obra feta pel protagonista a petició d’un ermità.
Consta de 365 unitats molt breus o versicles, alguns dels quals són dialogats. Síntesi de la mística i la filosofia lul·liana, formalment és una mena de llibre de meditació cristiana adreçat als ermitans, de gran valor poètic.
És un conglomerat d’antítesis, paradoxes i metàfores, i presenta una gran concentració conceptual. Els elements constitutius són l’Amic (l’home), l’Amat (Crist o Déu) i l’amor, sovint personificat, que sol ésser l’intermediari entre tots dos.
El llibre, que reflecteix l’experiència mística personal de Llull, és influït per la Bíblia (particularment pel Càntic dels càntics), la lírica trobadoresca, la mística augustiniana i l’obra dels sufís hispanomusulmans.
A part les versions completes del Blanquerna, del Llibre d’Amic e Amat tot sol hi ha conservats diversos manuscrits: en català, un del segle XVI i un altre de copiat el 1646, conservats a Palma de Mallorca. N’hi ha deu versions llatines manuscrites, la més antiga de les qual és del segle XIII. N’hi ha, encara, dues versions franceses (segle XIV) i una de castellana (segle XVI).
Hom n’ha fet diverses edicions independents del Blanquerna; entre les catalanes n’hi ha dues d’incompletes, començades el 1886; la primera edició completa és la de Palma de Mallorca del 1904. La primera edició llatina és la de París del 1505, a cura de Lefèvre d’Étaples. De les edicions franceses la més antiga és la de París del 1586. Hom n’ha fet, encara, edicions en castellà, italià, anglès i alemany.
català -ana
Relatiu o pertanyent a Catalunya o als Països Catalans.
Referent als seus habitants, a la seva llengua i, per extensió, a tot el que és propi dels països o les terres de llengua catalana.
Biterna
Indret imaginari on segons una creença medieval estesa als Països Catalans, es reunien les bruixes per renegar de Déu i adorar el dimoni, que hi havia de comparèixer en forma de boc (boc de Biterna).
Institut Universitari Lluís Vives
(Països Catalans, 1994 – )
(o Xarxa Vives d’Universitats) Institució. Coordina l’ensenyament universitari i agrupa quasi totes les universitats dels Països Catalans. Constituït a Morella, té la seu a la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana.
L’institut centralitza la publicació de vocabularis bàsics en català, diccionaris especialitzats, programes d’aprenentatge de la llengua catalana per a estudiants estrangers, la coordinació de les polítiques lingüístiques de totes les universitats, així com l’edició d’una guia de crèdits de lliure elecció i de cursos d’estiu que es poden seguir en qualsevol centre.
Gestiona també un programa d’intercanvi d’alumnes de tercer grau entre les diferents universitats dels Països Catalans, i exerceix com a editor de diverses publicacions científiques.
Enllaç web: Xarxa Vives d’Universitats
Institut Ramon Llull
(Països Catalans, 5 abril 2002 – )
Organisme creat per acord de la Generalitat de Catalunya i el Govern Balear, i obert a tots els governs dels territoris de parla catalana.
Té l’objectiu de fomentar la projecció internacional de la llengua i la cultura catalanes.
Enllaç web: Institut Ramon Llull
Hoja del Lunes
(Països Catalans, 4 gener 1926 – 1993)
Periòdic. Creat per la dictadura de Primo de Rivera per compensar la manca de diaris a causa del descans dominical i publicat a diverses ciutat de l’estat espanyol.
A Barcelona sortí com a periòdic a partir del 1926, i durant la República tingué també una edició catalana “Full Oficial del Dilluns de Barcelona”. A València s’inicià el 1934, i a Palma de Mallorca el 1948.
Més endavant passaren a dependre de les Associacions de la Premsa (a Barcelona, el 1955).
Al febrer de 1983 deixà de publicar-se el de Barcelona i el 1993 el de València.
Festes Populars de Cultura “Pompeu Fabra”
(Països Catalans, 1968 – 1993)
Celebració anual. Instituïda l’any del centenari del naixement del lingüista Pompeu Fabra, com a continuadora del XXV Concurs de Poesia de Cantonigròs.
Organitzades de manera itinerant, constaven de concursos literaris, homenatges, espectacles populars i altres activitats cíviques. Un secretariat permanent vinculat a Òmnium Cultural tingué cura d’assegurar-ne el manteniment i foren successivament organitzades per diferents entitats locals.
Les Festes mantingueren l’esperit de resistència recollit a Cantonigrós, fins que le 1977, amb la recuperació autonòmica, tingueren ja el reconeixement de les institucions pròpies de govern.
Dades dels Països Catalans 