(Sogorb, Alt Palància, segle XV – València, segle XV)
Escriptor. Residí a València, on publicà el 1495 el Llibre dels jocs partitis (sic) dels escacs en nombre de cent, que no s’ha conservat.
J. Ventura i Sureda contà els seus intents de trobar aquesta obra a A la recerca d’un llibres escapadís (1953).
(València, 1328 – Sogorb, Alt Palància, 1427)
Prelat i frare mercedari. Era doctor en teologia. El 1394 fou nomenat bisbe d’Osca. Fou confessor de Martí I l’Humà, que li encarregà que vetllés pel petit Frederic de Luna, bastard del difunt Martí I el Jove.
El 1410 fou promogut bisbe de Sogorb i Albarrassí pel papa Benet XIII. En aquesta diòcesi celebrà un sínode, el 1417, i en publicà les constitucions.
(Sogorb, Alt Palància, 1554 – València, 7 febrer 1602)
Escriptor i eclesiàstic. Membre de l’Acadèmia dels Nocturns, fou canonge del capítol valencià des del 1584. El 1600 presidí, a València, el certamen literari que se celebrà amb motiu del trasllat de les relíquies de sant Vicent Ferrer.
És autor de poesies i obres teatrals de caràcter frívol i amorós, com El esposo fingido, La duquesa constante, El cerco de Roda i El prado de Valencia, entre altres. Va escriure també Fundación de la Orden de Nuestra Señora de la Merced.
(Sogorb, Alt Palància, 1662 – València, 1730)
Religiós de Sant Felip Neri. Deixà escrit un bon nombre d’obres religioses.
(Palma de Mallorca, 12 març 1865 – Sogorb, Alt Palància, 16 octubre 1911)
Prelat. Tingué diversos càrrecs eclesiàstic i sobresortí com a orador sagrat.
Fou consagrat bisbe de Sogorb el 1904.
(Sogorb, Alt Palància, 1817 – 1884)
Advocat i polític. Estudià lleis a València i fou catedràtic a la universitat valenciana (1840).
Afiliat al partit progressista, fou dues vegades diputat a corts i fiscal del Tribunal Suprem. El 1854 havia estat nomenat alcalde de Sogorb.
(Sogorb, Alt Palància, 21 octubre 1887 – Tolosa, Llenguadoc, 10 gener 1940)
Metge i polític. Regidor de València (1923) com a membre del Partit d’Unió Republicana Autonomista. Membre del Partit Radical-socialista (1931), després fou diputat per Esquerra Republicana (1935).
Va ser director general de mines (1933), sots-secretari d’Agricultura (al ministeri de Marcel·lí Domingo) i sots-secretari d’Obres Públiques durant tota la guerra civil.
(Aragó, segle XIII)
Fill de Pere (I) Maça. Prengué part en la conquesta de València i de Múrcia.
Es casà el 1228 amb Isabel Carròs, i foren pares de:
Balasc (II) Maça i Carròs (País Valencià, segle XIII) Comanador de Montalbà a l’orde de Sant Joan. Comprà la senyoria de Vilamarxant, heretada pel seu fill:
Pere (II) Maça (País Valencià, segle XIII – 1325) Senyor de Vilamarxant. Fou el pare de:
Pere (III) Maça (País Valencià, segle XIV – Sogorb, Alt Palància, 1363) Senyor de Vilamarxant. Tingué un fort protagonisme en la política diplomàtica d’Alfons III el Benigne, el qual representà, el 1328, a la cort de Castella i, el 1329, davant el papa Nicolau V. Morí durant la guerra contra Pere I de Castella. Del seu segon matrimoni, amb Blanca de Liçana i de Luna, hereva dels Liçana, tingué Pere (IV) Maça i de Liçana.
Ausiàs Izquierdo (València, segle XVI – després 1596) Historiador i poeta. Escriví més en castellà que no pas en català. Publicà l’antologia poètica Relox de enamorados (1565), bilingüe. Hi incloïa algunes composicions seves.
Josep Izquierdo (País Valencià, segle XVIII – 1804) Religiós. Prengué l’hàbit dels canongers regulars de Sant Agustí. Destacà com a orador sagrat. Té diversos treballs d’història eclesiàstica.
Vicent Izquierdo (València, segle XVII – 1689) Eclesiàstic. Fou capellà de la Generalitat Valenciana. Deixà diversos escrits sobre història religiosa valenciana.
Vicent Izquierdo (Sogorb, Alt Palància, 1837 – País Valencià, després 1881) Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles de València i a la de San Fernando de Madrid. Destacà en la pintura de tipus populars i en la de paisatges.
(l’Alcora, Alcalatén, segle XVII – Sogorb, Alt Palància, 1684)
Eclesiàstic. Escriví un Memorial de la orden de Montesa i una obra de moral.
Dades dels Països Catalans 