Francesc Sanponts * Veure> Francesc Santponç i Roca (metge i inventor català, 1756-1821).
Ignasi Sanponts * Veure> Ignasi Santponç i Barba (jurista català, 1795-1846).
Francesc Sanponts * Veure> Francesc Santponç i Roca (metge i inventor català, 1756-1821).
Ignasi Sanponts * Veure> Ignasi Santponç i Barba (jurista català, 1795-1846).
(Albocàsser, Alt Maestrat, 18 abril 1902 – Castelló de la Plana, 28 octubre 1991)
Llicenciat en ciències exactes i enginyer industrial per la Universitat i l’Escola d’Enginyers de Barcelona. Patentà uns models de gasògens per a automoció; fou delegat del ministeri d’indústria a Castelló.
Ha publicat monografies tècniques i econòmiques i ha conreat l’assaig i la narrativa en castellà i en català.
Des del 1970 fou president de la Societat Castellonenca de Cultura.
(Maó, Menorca, 6 agost 1793 – 1854)
Químic, físic i advocat. Exercí d’advocat, on es distingí en un cas d’ampli ressò internacional, defensant amb èxit uns mariners nord-americans que havien mort un oficial de la marina francesa.
Establí al poble de Ferreries, el 1883, una fàbrica de ciment dotada d’avenços extraordinaris.
Sobresortí també pels seus estudis sobre electricitat, concretats per alguns invents pràctics i per una memòria notable sobre la imantació presentada a l’Institut de França.
(Catalunya, segle XIX)
Enginyer. Inventà una màquina per llegir i picar els cartons dels telers Jacquard, així com algunes altres millores per a la maquinària tèxtil.
(Catalunya, segle XIX)
Inventor. El 1860 realitzà proves públiques del seu invent, l’anomenat llum aquàtic, dedicat a la prospecció submarina.
(Catalunya, segle XVII)
Investigador. Citat per Ignasi Torres i Amat com a divulgador de procediments per a teixir teles fetes de paper.
(Barcelona, 1836 – segle XIX)
Industrial. Pertanyia a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.
Fou inventor i reformador de diverses màquines i eines de variada aplicació.
(Valls, Alt Camp, 1840 – 1898)
Industrial i inventor. Construí un curiós model d’automòbil amb motor a petroli, el primer que circulà pels carrers de Barcelona.
(Reus, Baix Camp, 13 febrer 1811 – Barcelona, 29 agost 1884)
Mecànic. El 1858 inventà un teler que podia teixir dues peces de vellut de seda l’una damunt de l’altra.
Provà l’invent a la seva fàbrica de Gràcia, però no l’explotà perquè es vengué la patent a la firma anglesa “Lister & Co” de Bradford.
(Graach, Alemanya, 1852 – Barcelona, 1917)
Promotor d’invents. Fill del pintor alemany Johann Velten. S’establí el 1881 a Barcelona, on es casà (1882) i, associat amb Guillem Puig, fundà l’establiment Velten, Puig i Companyia.
Amb viatges freqüents a Alemanya, introduí articles desconeguts als Països Catalans: aparells esportius i musicals i, sobretot, el gramòfon (1900) d’Emili Berliner, de la marca His Master’s Voice, que suposava un gran progrés respecte als fonògrafs i que causà sensació.
També introduí els primers pianos de 88 notes, pianoles, etc, en fundar un nou establiment, al carrer de Santa Anna de Barcelona.
Intervingué en la fundació de la societat esportiva Bitlla Club, de Barcelona.