(Catalunya Nord, 1976 – )
Associació cultural. Creada arran del Congrés de Cultura Catalana, que agrupà tots els foments sardanistes de la Catalunya del Nord, cada vegada més nombrosos i actius, i la major part d’esbarts de dansaires.
Assumeix la difícil problemàtica de les cobles, de dinàmica autònoma. En fou president Josep Vidalou.
(Pesillà de la Ribera, Rosselló, 1899 – Perpinyà, 1977)
Músic i compositor. També conegut per Joan Morata. Intèrpret precoç, es destacà especialment en la composició de música per a films que signaren d’altres, i d’opereta, com Les amours de Don Juan, de caire planer i popular.
Obtingué la màxima popularitat, però, com a compositor de sardanes (prop d’un centenar), entre les quals destaquen Tirant l’art, A Cotlliure, La Rodella i Portvendres porta d’Àfrica.
(Sarrià de Ter, Gironès, 1889 – Sant Celoni, Vallès Oriental, 1948)
Compositor. Formà part de la cobla L’Art Gironí.
En la seva producció de sardanes destaca Perfums de flors.
(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1872 – 19 desembre 1947)
Compositor de sardanes, la més coneguda de les quals és Una nit a Font-Calvari.
(Pals, Baix Empordà, 3 juliol 1888 – 30 gener 1979)
Músic i compositor. Autor de més d’un centenar de sardanes, entre les quals destaquen Primavera, Cançó d’infants, Somriure d’enamorada, Romiatge, Mar blavosa, etc, a més de ballables i música sacra.
(Barcelona, 29 setembre 1872)
Sardana de Pep Ventura amb text de Joan Maragall.
De caràcter tradicional, la seva melodia espontània aconseguí ràpidament una àmplia popularitat.
(Barcelona, 24 octubre 1887 – 7 juny 1962)
Violinista i compositor. Germà d’Andreua. Deixeble d’Antoni Nicolau i de Lluís Millet.
És autor d’una cinquantena de sardanes i, entre altres obres, de la composició coral La vaca cega (premi Joaquim Serra), i de l’obra escènica La mel als llavis.
Harmonitzà també cançons tradicionals catalanes i deixà transcripcions de música dels segles XVII i XVIII.
(Maials, Segrià, 17 març 1903 – Barcelona, 8 agost 1964)
Músic. Germà del pintor Ismael. Deixeble d’Agustí Quintas, d’Enric Morera i de Jaume Pahissa.
Féu nombroses tournées i escriví moltes sardanes.
És autor d’un llibre titulat Ballets populars catalans (1954).
(Barcelona, 2 març 1921 – )
Entitat. Fundada com a unió dels foments de la sardana dels districtes II i III. L’activitat a la via pública fou intensa durant la Dictadura i fins el 1936.
Publicà alguns llibres sota l’epígraf Biblioteca La sardana i un butlletí mensual.
Amb la paralització de les seves activitats durant la guerra civil i la postguerra, a partir del 1946 tornà a funcionar amb altres noms i de forma semi-clandestina, fins al novembre de 1982 en que recuperà el seu històric nom.
(Caldes de Malavella, Selva, 13 desembre 1924 – 3 maig 1980)
Instrumentista i director de cobla.
Fundador de la cobla orquestra Meravella a Caldes de Malavella (1951), la qual, malgrat la seva dedicació preferent a la música lleugera, donà a conèixer la sardana i els instruments característics de la cobla a tot Europa.
Paral·lelament, portà a cap una tasca positiva en el terreny sardanista a través dels seus enregistraments en disc.
Dades dels Països Catalans 