Arxiu d'etiquetes: 1822

Xàtiva, província de

1 Resposta

(País Valencià, 1822 – 1832)

Antiga demarcació administrativa. Creada pel govern liberal. El Xúquer, des de la confluència amb el Cabriol, la separava de la província de València, tot deixant Alzira per a aquesta darrera.

Les serres d’Ontinyent, de Benicadell, del Xarpolar, de Gallinera, de Segàrria i del Montgó la separaven de la província d’Alacant, de manera que incloïa la Vall d’Albaida, les valls de Pego i de Gallinera i el terme de Dénia.

Amb la reacció absolutista del 1832 fou abolida aquesta divisió provincial, i la nova divisió del 1833 ja no inclogué sinó tres províncies valencianes.

Tastu i Mundi, Pere

1 Resposta

(Perpinyà, 10 abril 1758 – 18 novembre 1822)

Impressor. S’associà al seu cunyat Josep Francesc Reynier. Fundacions seves foren els periòdics “Memorial administratif du départament des Pyrénées-Orientales” (1815), de poca durada, i “Feuille d’affiches, annonces, avis divers” (1816).

Des del 1805 publicava un “Almanach du départament des Pyrénées-Orientales”, que subsistiria fins al 1870.

Fill i col·laborador seu fou Josep Tastu.

Setmanari Constitucional Polític i Mercantil de Mallorca

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 2 desembre 1820 – 8 juny 1822)

Publicació en català. Dirigit i redactat en la seva major part per Joan Josep Amengual.

Fou substituït per “Es Prat i sa Bofera” (1822).

Sánchez, Marià Ramon

Deixa un comentari

(València, 1740 – Madrid, 1822)

Pintor i miniaturista. Fou pintor de cambra de Carles III de Borbó.

Féu, per encàrrec d’aquest, quadres que representaven vistes de tots els ports d’Espanya.

Frígola i Ahis, Pasqual

4 Respostes

(Atzeneta del Maestrat, Alt Maestrat, 22 juny 1822 – València, 3 març 1893)

Escriptor i polític. Baró de Cortes de Pallars (1858) i de Roaia (1865) i senyor del castell de Xirell. Fou diputat a corts i senador vitalici. En caure Isabel II de Borbó, anà a París a oferir-li els seus serveis.

Amb Alfons XII de Borbó fou director de la “Gaceta de Madrid” i administrador de la Imprenta Nacional.

Escriví peces còmiques, com Julianito (1875) i uns Recuerdos de caza (1876). El 1887 fou president de Lo Rat Penat.

Fou el pare de Carles Frígola i Palavicino.

Elío y Olondriz, Francisco Javier de

6 Respostes

(Pamplona, Navarra, 4 març 1767 – València, 4 setembre 1822)

Militar i polític. Participà en les operacions del Rosselló. En acabar la guerra del Francès era capità general de València, on donà suport a la causa absolutista de Ferran VII de Borbó i perseguí els liberals.

Reinstaura el turment i ordenà nombroses execucions.

Després del triomf liberal de 1820 fou empresonat i executat.

Diario Patriótico de la Ciudad de Valencia

Deixa un comentari

(València, març 1822 – juny 1823)

Diari liberal. Sufragat per la Societat Patriòtica de València, per combatre l’absolutisme.

Hom l’anomenava popularment la Candileta per la vinyeta que l’encapçalava: una llàntia voltada per la llegenda “De vida y esperanza”.

A la seva redacció figuraren Antoni Domínguez i Joan de Latorre.

Castelló de la Plana, província de

33 Respostes

(País Valencià, 1822 – )

Demarcació administrativa (6.679 km2). La seva capital és Castelló de la Plana. És dividida en tres partits judicials i 143 municipis (1981).

En la divisió provincial decretada pel govern liberal, fou creada la província, la més al nord de les quatre en què fou dividit el País Valencià; corresponia aproximadament a l’antiga governació de dellà Uixó (o de Castelló de la Plana), incloses, però, les viles d’Almenara, al sud, i les aragoneses de Cantavella, Anglesola, Mosquerola i Puerto Mingalvo amb la totalitat de les conques del riu de Montlleó i del Bergantes.

Amb la reacció absolutista del 1823, aquest divisió fou abolida, i, el 1833, la nova divisió provincial conservà la nova província de Castelló (incloent l’Alt Palància) i retornà dins els límits històrics del País Valencià, el 1834 foren creats els partits judicials de Castelló de la Plana, Llucena, Albocàsser, Morella, Sant Mateu del Maestrat, Vinaròs, Viver, Sogorb, Nules i Vila-real, aquest darrer suprimit posteriorment; actualment, han quedat reduïts a Castelló, Sogorb i Vinaròs.

Campo i Pérez, Andreu

1 Resposta

(València, 1822 – 1879)

Financer. Col·laborà a les empreses del seu germà Josep Campo, especialment a la creació i al desenvolupament de la Societat de Ferrocarrils Valencians, de la qual fou gerent des del 1868. Havia militat al partit progressista.

Publicà alguns estudis sobre el sistema tributari espanyol.

Bouin, Jules

Deixa un comentari

(Perpinyà, 1822 – París, França, 1886)

Químic. Fou membre de l’Acadèmie de Mèdecine i professor a l’École Supérieure de Pharmacie.

És autor de Cours de chimie analytique (1871) i de Traité élémentaire de chimie légale (1873).