Arxiu d'etiquetes: 1822

Xàtiva, província de

1 Resposta

(País Valencià, 1822 – 1832)

Antiga demarcació administrativa. Creada pel govern liberal. El Xúquer, des de la confluència amb el Cabriol, la separava de la província de València, tot deixant Alzira per a aquesta darrera.

Les serres d’Ontinyent, de Benicadell, del Xarpolar, de Gallinera, de Segàrria i del Montgó la separaven de la província d’Alacant, de manera que incloïa la Vall d’Albaida, les valls de Pego i de Gallinera i el terme de Dénia.

Amb la reacció absolutista del 1832 fou abolida aquesta divisió provincial, i la nova divisió del 1833 ja no inclogué sinó tres províncies valencianes.

Tastu i Mundi, Pere

1 Resposta

(Perpinyà, 10 abril 1758 – 18 novembre 1822)

Impressor. S’associà al seu cunyat Josep Francesc Reynier. Fundacions seves foren els periòdics “Memorial administratif du départament des Pyrénées-Orientales” (1815), de poca durada, i “Feuille d’affiches, annonces, avis divers” (1816).

Des del 1805 publicava un “Almanach du départament des Pyrénées-Orientales”, que subsistiria fins al 1870.

Fill i col·laborador seu fou Josep Tastu.

Setmanari Constitucional Polític i Mercantil de Mallorca

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 2 desembre 1820 – 8 juny 1822)

Publicació en català. Dirigit i redactat en la seva major part per Joan Josep Amengual.

Fou substituït per “Es Prat i sa Bofera” (1822).

Sánchez, Marià Ramon

Deixa un comentari

(València, 1740 – Madrid, 1822)

Pintor i miniaturista. Fou pintor de cambra de Carles III de Borbó.

Féu, per encàrrec d’aquest, quadres que representaven vistes de tots els ports d’Espanya.

Moner i de Siscar, Joaquim Manuel de

Deixa un comentari

(Fonts, Aragó, 7 abril 1822 – 22 octubre 1907)

Jurista i escriptor. Fill de Joaquim Albert de Moner i de Bardaxí. Fou autor de nombroses obres religioses i jurídiques, especialment en defensa del dret aragonès.

Publicà també Historia de la villa ciudad de Tamarite… (1876), Historia de Ribagorza… (1878-80), Biblioteca de escritores ribagorzanos… (1884), Diccionario del dialecto de Fonz y comarca i, anotades per ell, les obres de Francesc de Moner i de Barutell (1871).

Martínez i Gil, Elies

Deixa un comentari

(València, 1822 – 1892)

Metge i polític. Fou director del Museu Anatòmic, professor d’anatomia pictòrica de l’Acadèmia de Sant Carles de València i president del Congrés Medicofarmacèutic de València (1891).

La seva activitat política començà els 1864 als rengles del partit progressista, bé que després passà al conservador. Diputat provincial el 1875, ocupà l’alcaldia de València (1876-79 i 1891-92).

Com a president de la Societat Econòmica d’Amics del País, va promoure l’Exposició Regional del 1883.

Martínez i Aparici, Domènec

Deixa un comentari

(València, 1822 – Madrid, 1898)

Gravador. Amplià estudis a París. Fou deixeble de Calamatta i de Rafael Esteve. Participà en diverses Exposicions Nacionals i obtingué una primera medalla el 1864. Copià amb èxit moltes obres de Murillo.

De la seva producció cal destacar La batalla de La Sagra i El somni del patrici.

Fou director dels tallers de gravat del Banc d’Espanya.

Madramany i Calatayud, Marià

Deixa un comentari

(l’Alcúdia, Ribera Alta, 29 març 1746 – Palma de Mallorca, 13 gener 1822)

Erudit i advocat. Des del 1807 fou beneficiat de la parròquia de Sant Bartomeu de València. Secretari de la Inquisició a València des del 1807, i fiscal general del mateix tribunal a Mallorca des del 1819.

És autor d’un Tratado de la nobleza de la Corona de Aragón (1788).

Llorente de las Casas, Lluís Gonzaga

Deixa un comentari

(Elx, Baix Vinalopó, 25 març 1822 – 17 abril 1895)

Escriptor. És autor de diverses obres de teatre com Pepeta l’espardenyera (estrenada el 1874, amb edicions del 1892 i 1922), Ramona (1887, bilingüe) i La condesa del Prado (estrenada el 1890).

Frígola i Ahis, Pasqual

4 Respostes

(Atzeneta del Maestrat, Alt Maestrat, 22 juny 1822 – València, 3 març 1893)

Escriptor i polític. Baró de Cortes de Pallars (1858) i de Roaia (1865) i senyor del castell de Xirell. Fou diputat a corts i senador vitalici. En caure Isabel II de Borbó, anà a París a oferir-li els seus serveis.

Amb Alfons XII de Borbó fou director de la “Gaceta de Madrid” i administrador de la Imprenta Nacional.

Escriví peces còmiques, com Julianito (1875) i uns Recuerdos de caza (1876). El 1887 fou president de Lo Rat Penat.

Fou el pare de Carles Frígola i Palavicino.