Arxiu d'etiquetes: segle XI

València, taifa de

34 Respostes

(País Valencià, segle XI)

Regne musulmà, centrat en la ciutat de València, constituït a conseqüència de l’esfondrament del califat de Còrdova. Bé que aquest es mantingué, teòricament almenys, fins al 1031, a l’antiga cora de València s’entronitzaren dos lliberts del clan amiri (Mubärak i Mudaffar) el 1010.

A la mort accidental del segon, Mubärak fou desposseït pel poble i substituït (1017) per Labïb de Tortosa, que, al seu torn, hagué de cedir el poder a un nét d’Almansor (1021), Abd al-Aziz ibn Abi ‘Amir al-Mansur. Aquest s’annexà Múrcia i Almeria (1038) i el seu govern suposà prosperitat.

A la mort del seu fill Abd al-Malik, un nét, Utmän, hi regnà nou mesos, fins que fou desposseït (1065) pel seu sogre Yahyä ibn Ismäíl al-Ma’mün de Toledo, que s’annexà la taifa fins a la seva mort (1075). Independent de nou sota un altre amiri (Abü Bakr ibn ‘Abd al-‘Azïz), fou cedida per Alfons VI de Castella a l’ex-taifa de Toledo (1085) Yahyä ibn Ismä’ïl ibn Yahyä al-Qadir, ajudat per Álvaro Háñez.

Al-Qädir es declarà tributari del Cid i, a la seva mort, la república que en sorgí (Ibn Gahhäf) caigué, davant la pressió almoràvit, en mans del Cid.

Siräq al-Dawlà

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XI)

Darrer sobirà de la taifa de Dénia i Balears. Fill d’Alī ibn Mugāhid, quan aquest fou desposseït (1076) de Dénia per al-Muqtadir de Saragossa, es reclogué al castell de Molina de Segura, des d’on, aliat amb Ramon Berenguer II de Barcelona, intentà debades de recuperar el domini de Dénia.

Sembla que morí enverinat per ordre d’al-Muqtadir.

Ramon d’Urgell

1 Resposta

(Catalunya, segle XI)

Fill del comte Ermengol III d’Urgell. Morí jove.

Ramon II de Cerdanya

1 Resposta

(Catalunya Nord, segle XI – 1130/34)

Vescomte de Cerdanya i de Conflent (1078-1130/34). Fill i successor del vescomte Bernat de Conflent i de Guisla.

Fou pare de la vescomtessa Sibil·la de Cerdanya.

Ibn -varis bio-

2 Respostes

Ibn ad-Dabag  (Onda, Plana Baixa, 1088 – 1151)  Historiador àrab.

Ibn Affiun al-Gafiqï  (Xàtiva, Costera, 1124 – 1188)  Escriptor andalusí. És autor d’un repertori biogràfic dels ascetes andalusins. Es destacà a la literatura pel fet d’haver recopilat i conservat el dïwän d’Ibn Gubair.

Ibn al-Labbana  (Dénia, Marina Alta, segle XI)  Historiador àrab.

Ibn ‘Alqama  (València, 1036 – 1115)  Historiador. És autor d’una història de València a l’època del Cid, avui perduda, però utilitzada per les fonts àrabs posteriors (especialment per Bayän al-mugrib d’ibn ‘Idärï). La Primera crónica general i la Crónica de veinte reyes n’inclogueren traduccions parcials.

Ibn al-Zaqqäq  (Alzira, Ribera Alta, 1096 ? – 1135)  Poeta andalusí. Fou deixeble d’Ibn al-Sïd al-Batalyawsï i del seu oncle Ibn Hafäga. És considerat un dels més insignes representants del gènere floral (poesia dedicada al paisatge) a la literatura àrab.

Ibn ‘Amira  (Alzira, Ribera Alta, 1186 – 1251)  Historiador àrab.

Ibn ‘Ayyad  (Llíria, Camp de Túria, 1149 – 1206)  Historiador àrab.

Ibn Fathun  (Oriola, Baix Segura, segle XI – 1125)  Historiador àrab.

Ibn Waqqäs Al-lamtï, ‘Abd Alläh  (Illes Balears, segle XII – 1185)  Jurista andalusí. Imam i hätïb de Palma de Mallorca, on també dirigí una escola de jurisprudència. Sembla que morí màrtir a l’alcàsser durant l’aixecament dels presoners cristians contra Ishäq ibn Muhammad ibn Gäniya.

Ibn Wägib

1 Resposta

(País Valencià, segle XI)

Alfaquí de València. Membre de la puritana família dels Banü Wägib. Partidari del fanatisme almoràvit, durant el setge del Cid revoltà el poble contra Ibn Gahhäf, el qual substituí en el govern de la ciutat.

Restituït Ibn Gahhäf, fingí de lliurar la ciutat a al-Musta’ïn de Saragossa per tal de guanyar-se el desorientat poble, però, descobert, fou lliurat per Ibn Gahhäf al rei de la taifa de Saragossa.

Ibn Rasïq, Abü-l-‘Abbäs

Deixa un comentari

(Illes Balears ?, segle XI)

Governador d’afers civils i col·lector d’imposts a Mallorca durant el regnat de Mugähid de Dénia.

Notable mecenes, la seva època marca el gran desenvolupament literari de l’islam balear, que es convertí en refugi d’intel·lectuals peninsulars i orientals (Ibn al-Labbana, el sicilià Ibn Hamdïs i, especialment, Ibn Hazm).

Hostoles, Miró d’

Deixa un comentari

(Catalunya, segle X – segle XI)

Noble. Destacà a la cort del comte Ramon Borrell I de Barcelona.

Garcies -monjo del s. XI-

Deixa un comentari

(Catalunya Nord, segle XI)

Monjo benedictí de Sant Miquel de Cuixà. És conegut per la compilació de dades sobre el monestir que recollí i trameté vers 1043-46 a l’abat i bisbe Oliba.

Aquesta compilació consta de cinc apartats: notícies biogràfiques d’Oliba, història del monestir, relació de relíquies de Cuixà, obres fetes al cenobi durant l’època d’Oliba, i una homilia amb inclusió de fragments de sermons de l’esmentat Oliba.

Fenollet, Udalgar de -varis-

4 Respostes

Udalgar (I) de Fenollet  (Catalunya Nord, segle XI)  Vescomte de Fenollet. Successor i segurament fill de Pere (I) de Fenollet. Apareix (1054) amb el vescomte Bernat (II) de Cerdanya en un judici tingut a Bulaternera, i al palau comtal de Cornellà de Conflent (1061) fent de jutge i àrbitre en una baralla entre el comte cerdà Ramon Guifré I i el seu vescomte Bernat (II) de Cerdanya. El 1067 fou testimoni -amb el vescomte Udalgar (I) de Castellnou– de l’acta de donació del comtat de Rasès feta per Ramgarda de la Marca al seu gendre Guillem Ramon I de Cerdanya. El succeí el seu fill Pere (II) de Fenollet.

Udalgar (II) de Fenollet  (Catalunya Nord, segle XII)  Vescomte de Fenollet. Fill i successor de Guillem Pere (I), amb el qual prestà homenatge a Ramon Berenguer III de Barcelona pels castells de Fenollet i de Sant Esteve. Fou donació (1153) dels seus béns de Centernac i altres llocs a l’orde del Temple. El succeïren els seus fills, Pere (III) i Arnau (I) de Fenollet.