(Hostalric, Selva, 1864 – Saragossa, 1893)
Jesuïta i llatinista. És autor de diversos comentaris i versions castellanes d’obres de Ciceró, Virgili, Catul, Anacreont, Marcial i Sèneca.
(Hostalric, Selva, 1864 – Saragossa, 1893)
Jesuïta i llatinista. És autor de diversos comentaris i versions castellanes d’obres de Ciceró, Virgili, Catul, Anacreont, Marcial i Sèneca.
(Hostalric, Selva, segle XVIII – Catalunya ?, segle XVIII)
Religiós carmelità. Viatjà per Terra Santa i n’escriví un Itinerari de bon interès.
(Hostalric, Selva, segle XVII – Barcelona, segle XVIII)
Metge. Fou catedràtic de prima de la Universitat de Barcelona.
En el període 1713-14 era membre del Consell de Cent i capità de la companyia d’estudiants de medicina, filosofia i teologia de la Coronela. Tingué un paper destacat en diversos fets bèl·lics.
El 1720 fou comissionat per l’ajuntament per anar a França a estudiar la pesta de Marsella. Publicà el resultat dels seus estudis a Tractatus de peste, praecipue gallo-provinciali et occitanica grassanti… (1725).
(Hostalric, Selva, 1929 – )
Dissenyador i empresari. Fou aprenent d’un sastre, la qual cosa influí fortament la seva creació posterior.
Instal·lat a Barcelona (1945), treballà com a dissenyador de diverses empreses fins que el 1959 fundà la seva pròpia casa. Conreà el prêt-à-porter d’un acuradíssim disseny.
Creador d’un línia sastre molt característica en la indumentària femenina ha imposat l’ús del pantaló per a tota mena de vestits.
Fou un dels més importants introductors de la moda avançada dels anys 1960 a Barcelona.
(Hostalric, Selva, 3 juny 1785 – Las Palmas de Gran Canaria, Canàries, 18 novembre 1857)
Bisbe de Canàries (1847-58). Sacerdot secular de la congregació de la Missió de Sant Vicent de Paül, fou director de les filles de la caritat d’Espanya.
Emigrat a França durant la Primera Guerra Carlina, fou professor de teologia dogmàtica a Châlons-sur-Marne. En tornar-ne (1841), fou nomenat bisbe de Canàries, on creà diverses parròquies i restaurà l’hospital de San Martín.
Autor d’Expositio ascetico-moralis pontificalis romani tit. de Collatione sacramenti ordinis (1845).
(Hostalric, Selva, vers 1630 – Barcelona, vers 1694)
Catedràtic de medicina a la universitat de Barcelona i metge de cambra de Joan Josep d’Àustria. Mestre de Joan d’Alòs, va ser un metge tradicionalista però, alhora, un gran clínic.
Fou també autor del compendi de medicina pràctica titulat: Practicae gotholanorum procurandis humani corporis morbis, descriptae juxta medicinae rationalis leges, quas posteris commendatas reliquerunt lucidiora antiquitates luminaria Hyppocrates et Galenus (1678). Aquest compendi només consta d’un volum, bé que, segons el pròleg, l’obra n’havia de tenir dos o mes.