(Dublín, Irlanda, 1798 – Panticosa, Osca, 6 setembre 1858)
Comerciant. Juntament amb els seus fills Enric i Frederic Trènor i Buccelli, fundà a València una important societat comercial, especialment dedicada a la importació d’adobs (guano).
També fou el pare de Tomàs Trènor i Buccelli.
(País Valencià, segle XVIII – )
Títol concedit el 1798 a Gaspar Pelegero i Mesquita, regidor noble de Xàtiva.
Ha passat als Serna i als Aráoz.
(Petra, Mallorca, 1731 – Palma de Mallorca, 1798)
Eclesiàstic. Ingressà al monestir cistercenc de la Real el 1747. El 1769 n’era prior i el 1772 abat. L’any següent fou nomenat també vicari general de la Congregació Cistercenca de la Corona d’Aragó i de Navarra. El 1780 fou reelegit abat.
Deixà manuscrits tres volums en castellà sobre les epístoles de sant Pau i un comentari en català a la regla de sant Benet, fruit de les conferències que feia a la seva comunitat.
(València, 1798 – Roma, Itàlia, 6 març 1853)
Pintor. Format a l’Acadèmia de Sant Carles.
Premiat el 1823, anà, pensionat, a Roma (1825), on pintà dues teles de grans dimensions: La mort de Sòcrates, anticipació molt directa del que després fou anomenat pintura d’història, i Judes rebent el pagament de la seva infame venda, que regalà a Ferran VII de Borbó i que li valgué, per voluntat del rei, de prosseguir l’estada a Roma.
Altres obres dignes de destacar són Judit i L’Assumpció de la Mare de Déu (ambdués al Museu de Belles Arts de València).
(Poligny, França, 5 febrer 1798 – Perpinyà, 7 agost 1864)
Bisbe de Perpinyà (1854-64). S’orientà cap un conservadorisme creixent.
Com a bisbe fundà convents al Rosselló i publicà pastorals en defensa del papa Pius IX i una Instruction pastorale sur les erreurs du temps présent (1860).
(Palma de Mallorca, 1798 – 13 abril 1866)
Editor i director d’“El Genio de la Libertad” i d’“El Isleño” (1857-98), òrgans del partit progressista de Mallorca.
Fou el pare de Pere Josep Gelabert i Pol, el qual heretà i continuà el negoci.
(Palma de Mallorca, 5 agost 1798 – 14 novembre 1853)
Historiador local. Cronista del regne de Mallorca, es dedicà a la transcripció de documents antics. La seva manca de preparació i la ceguesa que patí des del 1840 treuen valor a la seva nombrosa producció, en part inèdita.
Entre les obres publicades es destaquen Memorias para servir a la historia eclesiástica, general, política de la provincia de Mallorca (1820), Carta histórico-crítica sobre el lugar donde estuvo situada la antigua Pollentia en la época en que los romanos dominaron la isla de Mallorca (1838), Diccionario histórico de los ilustres profesores de las bellas artes en Mallorca (1839), Panorama óptico-histórico-artístico de las islas Baleares (1840) i Episcopologio de la Santa Iglesia de Mallorca (1852).
(Siétamo, Osca, Aragó, 28 desembre 1719 – Épila, Saragossa, Aragó, 9 gener 1798)
(Pedro Pablo Abarca de Bolea) Militar i estadista espanyol, i senyor de la tinença d’Alcalatén.
Fruit del seu contacte amb Europa, on participà en diverses guerres i fou ambaixador en diversos països, fou l’orientació que volgué donar a la seva fàbrica de ceràmica de l’Alcora.
Fou nomenat capità general de València (1763-66). El 1766 Carles III de Borbó el nomenà president del Consell de Castella. El seu període de governació és el més fecund i el més típic del despotisme il·lustrat: expulsió dels jesuïtes, lluita contra la Inquisició, iniciació d’una reforma agrària, llibertat de comerç, primer cens individualitzat de població, ajut a les Societat d’Amics del País, etc.
(Blanes, Selva, 1721 – Barcelona, 1798)
Frare cartoixà. Entrà a la cartoixa de Montalegre el 1744.
És autor d’obres piadoses de gran difusió al seu temps.
(Barcelona, 1715 – 1798)
Fuster artístic. Entre les seves obres figuren l’altar de Santa Maria del Mar, l’església on seria enterrat, i el retaule major de la parròquia de Sant Miquel, també a Barcelona.
Dades dels Països Catalans 