Arxiu d'etiquetes: Vilassar de Mar

Arús i Font, Jaume

(Canet de Mar, Maresme, 29 juny 1840 – Vilassar de Mar, Maresme, 28 abril 1899)

Notari i publicista. Fou notari de l’Espluga de Francolí (1870-78) i de Vilassar de Mar.

Formà part de la junta permanent de la Unió Catalanista (1897-99).

Col·laborador actiu de la premsa catalana del seu temps.

Guardiola i Prim, Lluís

(Vilassar de Mar, Maresme, 1907 – segle XX)

Escriptor. Ha publicat les obres d’història local titulades Sant Joan de Vilassar (1955), Anecdotari vilassarenc (1959), Apotecaries vilassarenques (1950) i El santuari de la Cisa (1960).

Josep de Jesús Maria

(Vilassar de Mar, Maresme, segle XVII)

Predicador i historiador carmelità.

Fou provincial del seu orde i autor de sermons en català i d’una Justificació o conveniència d’aver pres lo Principat de Catalunya les armas per resistir als soldats que de present la invadeixen i als altres que amenassan invadirla (Barcelona, 1640).

Homs i Ferrés, Elvira

(Vilassar de Mar, Maresme, 1905 – Barcelona, 31 maig 1954)

Pintora, autodidacta. El 1926 exposà amb força èxit a les galeries Dalmau. conreà sobretot la natura morta.

Practicà amb assiduïtat l’aquarel·la i participà en algunes exposicions de l’Agrupació d’Aquarel·listes de Catalunya.

Ferrés i Puig, Eduard

(Vilassar de Mar, Maresme, 20 agost 1872 – Barcelona, 24 juny 1928)

Arquitecte (1897) i dibuixant. Fou arquitecte municipal de Vilassar de Mar, Canet de Mar i Mataró, és autor de diverses casetes modernistes al Maresme i de cases a Barcelona, com can Coll (1912), can Aguadé (1914), can Damians (magatzems El Siglo, 1916), can Ferrer-Vidal (1916). La seva obra arquitectònica més important és influïda pel secessionisme vienès.

Un altre vessant més ambiciós correspon als seus treballs per a l’hoteler Marquet, com ara el projecte de l’hotel Palace de Madrid (1910) i l’hotel Ritz de Barcelona, i a diversos projectes a Portugal i a Bèlgica.

Tingué una participació important en la urbanització de Montjuïc amb vista a l’Exposició Internacional. Col·laborà sovint amb el seu cunyat Lluís Homs.

Com a caricaturista col·laborà a la revista “Cu-cut!” amb el pseudònim de Feréstech.

Avinyó i Andreu, Joan

(Barcelona, 1871 – Vilassar de Mar, Maresme, 1939)

Historiador del lul·lisme. Fou deixeble de Salvador Bové.

Autor de nombrosos treballs sobre Ramon Llull, de reimpressions d’obres, traduccions al català, repertoris bibliogràfics, catàlegs de documents i, sobretot, de la primera Història del lul·lisme (1925).

Almera i Comas, Jaume

(Vilassar de Mar, Maresme, 5 maig 1845 – Barcelona, 15 febrer 1919)

Geòleg. Cursà la carrera eclesiàstica al seminari de Barcelona, on posteriorment fou professor d’història natural. Gràcies a ell va néixer (1874) el Museu de Geognòsia i Paleontologia del seminari. Col·laborà amb Josep Joaquim Landerer en un estudi sobre el Maestrat (1876).

Encarregat per la diputació de Barcelona d’efectuar el mapa geològic de la província, el 1887 publicà el primer full dels cinc en que intervindria. Portà a terme interessants treballs geològics i paleontològics (del pliocè català), que es concretaren en nombroses publicacions.

La seva obra Cosmogonia i Geologia (1878) és una visió de l’univers des del punt de vista catòlic.

Lluch i Martín, Ernest

(Vilassar de Mar, Maresme, 21 gener 1937 – Barcelona, 21 novembre 2000)

Economista i polític. Es llicencià en ciències econòmiques a Barcelona (1961). Ha estat professor universitari a Barcelona i València, rector de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo (1985-95) i, des del 1986, catedràtic d’història de les doctrines econòmiques a la Universitat de Barcelona.

Dirigent del PSC, diputat al congrés (1977-89) i, en el període 1982-86, ministre de Sanitat i Consum en el primer govern socialista.

Ha publicat nombrosos llibres sobre teoria econòmica i història, entre els quals destaquen La població catalana (1964), L’economia de la regió de Tarragona (1968), en col·laboració amb Emili Giralt, Notes sobre el desenvolupament de l’economia al Principat de Catalunya: 1750-1964 (1965), Una teoria de l’Empordà (1987) i La Catalunya vençuda del segle XVIII. Foscors i clarors de la Il·lustració (1996). Participà també en l’obra col·lectiva Ecnomia crítica: una perspectiva catalana (1973).

Morí en un atemptat d’ETA.