(Sicília, Itàlia, segle XVI – )
Títol senyorial concedit el 1561 a Carlo Tagliavia e d’Aragona, més conegut com a Carles d’Aragó i Tagliavia, segon marquès de Terranova. Passà el 1692 als Pignatelli, ducs de Monteleone.
El marquesat de Terranova havia estat concedit el 1530 al pare del primer duc, Giovanni Tagliavia e d’Aragona, i a la seva muller Antònia Comtessa d’Aragó, barons de Terranova.
La baronia de Terranova pertangué als Aragó, barons d’Àvola.
(València, vers 1530 – 1607)
Poeta. Fill de Ferran Girón de Rebolledo i Ferrandis d’Herèdia, baró d’Andilla, i de Beatriu de Vila-rasa i de Vila-rasa. Era nebot i besnebot, respectivament, dels poetes Joan Boscà i Almogàver i Joan Ferrandis d’Herèdia i Dies de Calataiud.
Lligat al grup d’escriptors valencians que utilitzaven el castellà (hi ha poesies seves en obres com la Carolea, de Sentpere, o la Diana enamorada, de Gil i Polo), participà en alguns certàmens literaris.
També en castellà, i dins el camp de la literatura de la Contrareforma, escriví poemes com La pasión de nuestro señor Jesucristo según san Juan (1563) i El ochavario sacramental… en alabanza de aquella inefable maravilla de la eucaristía (1572), dedicat a Juan de Ribera.
Fou elogiat per Gil i Polo i Cervantes.
(València, segle XV – 1530)
Humanista. Després d’estudiar arts a Alcalá i teologia a París, es doctorà en teologia a València.
Mestre de Joan de Borja i amic de Lluís Vives, fou catedràtic de filosofia a la Universitat de València (1515-23), hi promogué activament la renovació dels mètodes d’ensenyament.
La seva obra es compon de diversos comentaris i anotacions a les obres de Sèneca i Plini, entre d’altres.
Llegà la seva biblioteca i una col·lecció important de monedes antigues i medalles al seu deixeble Honorat Joan.
Eren fills de Guillem Ramon de Castre-Pinós i de So.
Francesc de Castre-Pinós de So i Carròs (Ribagorça, 1450 – 1497) La seva muller, Aldonça Roig, fou amistançada del príncep de Girona (després rei Ferran II el Catòlic). Llur rebesnét fou Gaspar Galceran de Castre-Pinós de So i d’Aragó.
Pere Galceran de Castre-Pinós de So i Carròs (Ribagorça, vers 1455 – 1530) Fou el successor del seu pare. En la sentència reial del 1493 aconseguí que li fossin adjudicats els vescomtats d’Illa i de Canet. El 1490 combaté contra Pere de Planella, i posteriorment serví Ferran II el Catòlic a Nàpols com a capità d’armes. El rei el recompensà amb la terra de Velluti (Basilicata) el 1505 i amb l’acaidia de Cosenza. Morí sense fills.
Eren fills de Francesc de Borja i d’Aragó, i germans de Joan de Borja i de Castro.
Carles de Borja i de Castro (Madrid, 1530 – Castelló de Rugat, Vall d’Albaida, 1592) Virrei de Portugal (1583). Es casà amb Magdalena de Centelles-Riu-sec i de Cardona. Per renúncia del seu pare heretà els títols de duc de Gandia i marquès de Llombai (1551). Fou ambaixador extraordinari a Gènova (1575-76). A partir del 1585 visqué retirat a Gandia. Martí de Viciana li dedicà la segona part de la seva Crónica de Valencia (1563).
Àlvar de Borja i de Castro (País Valencià, 1534 – 1580) Iniciador de la tercera branca de la família, que s’extingí el 1713. Portà, per enllaç matrimonial, el cognom Enríquez de Almansa i els marquesats d’Alcañices i de Santiago de Oropesa.
Francesc de Borja i de Castro (País Valencià, segle XVI) Iniciador de la quarta branca dels Borja, la qual s’extingí el 1809. El seu fill natural, Joan de Borja i d’Armendia, s’establí al virregnat del Perú el 1605.
(València, 5 gener 1530 – 14 juliol 1604)
Eclesiàstic i sant. Dominicà, abandonà l’orde i entrà al servei de Carles I (1549).
El 1561 professà al convent de mínims de Sant Sebastià de València; fou superior de diversos convents i corrector provincial (1580).
Fou beatificat per Pius VI el 1786. La seva festa és celebrada el dia 4 de juliol.
(Atzeneta del Maestrat, Alt Maestrat, 1530 – País Valencià, 1601)
Eclesiàstic. Per les seves virtuts visqué en opinió de sant.
El 1828 fou instruït expedient per a la seva canonització.
Joan d’Espés (Lleida, segle XV – València, segle XVI) Cavaller. Ciutadà de Lleida i veí de València. Convingué amb l’emperador Carles I de Catalunya unes capitulacions per a la conquesta de Nova Andalusia (Veneçuela).
Joan d’Espés (Catalunya, segle XV – Gaeta, Itàlia, 1503) Cavaller. Sobresortí a les guerres d’Itàlia en temps de Ferran II el Catòlic. Morí al frustrat setge de Gaeta que dirigí Bernat de Vilamarí.
Joan d’Espés (Saragossa, Aragó, segle XV – la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 24 octubre 1530) Prelat. Fou nomenat bisbe de Girona (1507-08) i d’Urgell (1515-30). La seva governació fou encertada, sobretot pel que fa a la reorganització econòmica de la diòcesi. A la seva mort, fou succeït per Pedro Jordan d’Urries i, poc després, per Francisco d’Urries.
(Catalunya, segle XV – 1516)
Cavaller. Fill de Francesc (mort d 1488) i d’Elionor d’Oms, i germà de Lluís. Fou senyor de la casa d’Alella i del castell de Güell, conseller de Ferran II el Catòlic i mestre racional.
Es casà amb Aldonça de Corbera, senyora d’Esponellà, i foren pares de:
Anna Desplà i de Corbera (Catalunya, segle XVI – 1534) Hereva dels seus pares. Es casà (1506) amb Miquel Joan de Gralla, castlà de Subirats, a la descendència dels quals passaren els béns de la família.
Guillem Ramon Desplà i de Corbera (Catalunya, segle XVI – després 1530) Canonge de Barcelona i rector d’Alella.
(Catalunya ?, segle XV – vers 1530)
Religiós carmelità. Féu els seus estudis a Cervera i a París, capital on fou catedràtic de teologia i es guanyà el sobrenom de “Doctor sublim”.
Publicà diverses obres, entre les quals destaca el Comentario del maestro de las sentencias.
Dades dels Països Catalans 