(València, 1912 – 23 agost 2001)
Erudit. Ha estat professor de literatura castellana de la universitat de València, i cronista provincial, arxiver de la diputació i director de la “Revista Valenciana de Filologia” (1951).
Ha publicat La ópera en la vida teatral valenciana del siglo XVIII (1960) i alguns articles sobre història del teatre a València.
(Palma de Mallorca, 1 setembre 1915 – 11 març 2001)
“Xam” Pintor, dibuixant i gravador. Ha promogut diverses iniciatives artístiques i ha dirigit la Galeria Ariel. Fou l’inspirador del Grup Tago (1959).
Passà per una etapa informalista i després ha tendit cap a un figurativisme d’estructuració complexa i formes esquematitzades. Hom l’ha qualificat d’expressionista barroc i l’ha relacionat amb Antoni Clavé.
(Madrid, 20 abril 1923 – 14 gener 2001)
Geògraf. Catedràtic de Geografia de la Universitat de València (1956), on impulsà els estudis geogràfics del País Valencià creant una escola amb noms com Rosselló i Verger, Pérez Puchal, Gil Olcina, etc. Dirigí la revista “Cuadernos de Geografía”, fundada per ell a la Universitat de València (1964).
Entre els seus treballs cal destacar: La estructura demográfica de Valencia (1961), La huerta de Castellón (1966), Los regadíos en Valencia en 1919-1936 (1968), La región valenciana, dintre de l’obra Geografía de España, dirigida per Manuel de Terán (1960), València (1968), la part física d’Estructura econòmica del País Valencià (1970), Los embalses levantinos de los siglos XVI y XVII (1971), etc.
(València, 8 febrer 1908 – Madrid, 1 febrer 2001)
Filòleg i lingüista en castellà. Catedràtic a la Universitat de Madrid, ingressà a la Real Academia Española el 1951.
És autor d’Historia de la lengua española (1942), La trayectoria poética de Garcilaso (1948) i De la Edad Media a nuestros días (1967).
(Xiva, Foia de Bunyol, 30 abril 1941 – Madrid, 10 octubre 2001)
Director d’orquestra. Estudià als conservatoris de València i Madrid, i amplià estudis a l’estranger. Guanyà el primer premi en el concurs internacional de Besançon (1967).
Entre el 1976 i el 1978 fou director del teatre San Carlos de Lisboa i, des del 1980 dirigí regularment la Chicago Symphony Orchestra.
Director especialment dedicat a l’òpera, ha dirigit nombroses orquestres de prestigi internacional i ha enregistrat molts discs.
(Carlet, Ribera Alta, 21 abril 1941 – Alzira, Ribera Alta, 19 agost 2001)
Pianista. Estudià al Conservatori de València amb Daniel de Nueda. Fou becat per la fundació Joan March, la Diputació Provincial de València i la Fundació Santiago Lope per assistir als cursos internacionals de Saint-Huber, Salzburg i Darmstad, entre d’altres.
Fou catedràtic del Conservatori Superior de Música de Múrcia, i a partir del 1974 del de València.
S’ha especialitzat sobretot en la música d’avantguarda.
(Cotlliure, Rosselló, 1931 – Arles, Vallespir, 2001)
Escriptor i prevere. Mantenidor dels Jocs Florals de la Ginesta d’Or i del Felibritge, i membre fundador del GREC i de l’IREC.
Autor de diverses monografies en francès i en català, entre les quals Cotlliure marítim (1967), Catalunya i la Gran Guerra (1969), La restauration de l’abbaye de Sanint-Martin-du-Canigou par Mgr de Carsalade du Pont (1972), Retables baroques du Roussillon (1973), Pézila-la-Rivière (1975) i L’Église de Collioure (1979).
(Banyuls dels Aspres, Rosselló, 8 març 1906 – 30 agost 2001)
Metge militar i poeta. Graduat a Lió l’any 1931, féu carrera de metge militar i arribà a general. S’especialitzà en radiologia i fou cap de servei de l’hospital Robert Picqué de Bordeus fins al 1956, que passà al ministeri de la Defensa Nacional a París.
Aprofundí els estudis en el camp de la medicina nuclear, fou director del centre d’investigació dels serveis sanitaris de l’exèrcit (1961) i responsable de les mesures de protecció humana enfront de les radiacions en les proves nuclears franceses.
Ha conreat la poesia catalana i ha publicat, amb el pseudònim Joan la Cella, un recull de poemes titulat Sol de tardor (1974).
(València, 28 juliol 1907 – Madrid, 19 novembre 2001)
Jurista. Catedràtic de dret civil. Magistrat titular del tribunal suprem des del 1955. Fou vocal de la comissió de la compilació de dret civil de Catalunya.
Director de la “Revista general de legislación y jurisprudencia” (1970) i membre de l’Academia de Legislación y Jurisprudencia (1970).
És autor de Derecho civil común y foral (1948-56), Compendio de derecho civil (1959-65) i Código civil comentado (1964-67).
(València, 18 agost 1910 – Alella, Maresme, 8 març 2001)
Escultor. Fou professor a l’Institut Blasco Ibáñez i a l’Escola de Treball de València. Durant la guerra civil participà en manifestacions artístiques republicanes, amb cartells, murals i dibuixos, i després de la guerra es dedicà a esculpir imatges religioses.
Marxà a Mèxic (1946) i a Los Ángeles (1960), on realitzà imatges religioses per a esglésies i figures de cera d’actors per al Movieland Wax Museum.
Dades dels Països Catalans 