Arxiu d'etiquetes: 1596

Vidal, Joan Francesc

Deixa un comentari

(Vall d’Albaida, vers 1515 – València, 1596)

Religiós dominicà i predicador. Entrà al convent dominicà de València, d’on era prior el seu oncle, el memorable Joan Micó. Fou mestre seu de novicis Lluís Bertran. Habità gairebé sempre al convent de València, d’on fou prior tres vegades, i era conseller dels arquebisbes, en especial de Joan de Ribera.

Com a qualificador de la inquisició examinà els suposats èxtasis de la nena Vicenta Maipel i s’hi pronuncià en contra. Féu construir la façana de l’oratori o cel·la de Sant Vicent Ferrer i ajudà a la fundació de la confraria de la Cel·la Santa.

Fou durant 30 anys predicador quaresmal de la ciutat de València, i en morir l’enterraren a la tomba dels religiosos il·lustres. Venerat un quant temps com a beat, cessà el culte que se li donava a causa del decret d’Urbà VIII sobre el culte dels sants.

Segarra, Jaume

Deixa un comentari

(Alacant ?, segle XVI – València, 1596)

Professor de medicina a la Universitat de València des del 1574. Deixeble de Lluís Collado, fou un dels membres de l’escola valenciana d’anatomia vesaliana.

Les seves lliçons foren publicades pòstumament: Comentarii physiologici (1696), comentaris a Hipòcrates i Galè, i els comentaris a Claudii Galeni liber de morborum (1624), reeditats i ampliats el 1642.

Ribalta i Pelayo, Joan

1 Resposta

(Madrid, 1596/97 – València, 1628)

Pintor. Fill i deixeble de Francesc Ribalta. Fou un dels primers seguidors del naturalisme de Caravaggio a Espanya, i en aquest aspecte potser influí sobre l’obra del seu pare.

És autor d’una Crucifixió, pintada quan tenia quinze anys, d’un Sant Jeroni i d’un Sant Joan Evangelista.

Izquierdo -varis bio-

Deixa un comentari

Ausiàs Izquierdo  (València, segle XVI – després 1596)  Historiador i poeta. Escriví més en castellà que no pas en català. Publicà l’antologia poètica Relox de enamorados (1565), bilingüe. Hi incloïa algunes composicions seves.

Josep Izquierdo  (País Valencià, segle XVIII – 1804)  Religiós. Prengué l’hàbit dels canongers regulars de Sant Agustí. Destacà com a orador sagrat. Té diversos treballs d’història eclesiàstica.

Vicent Izquierdo  (València, segle XVII – 1689)  Eclesiàstic. Fou capellà de la Generalitat Valenciana. Deixà diversos escrits sobre història religiosa valenciana.

Vicent Izquierdo  (Sogorb, Alt Palància, 1837 – País Valencià, després 1881)  Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles de València i a la de San Fernando de Madrid. Destacà en la pintura de tipus populars i en la de paisatges.

Esteve, bults de Sant

Deixa un comentari

(València, 1596)

Figures confeccionades amb fusta i teles que representen l’acte del bateig de Vicent Ferrer i que cada any són instal·lades els dies de la festa d’aquest sant a la parròquia de Sant Esteve, on se’n conserva la pila baptismal.

Constituïren un element molt popular de la tradició religiosa local. El costum d’exhibir-les data del 1596, però amb el temps ha tingut diverses alteracions.

Hi hagué un moment que aquest simulacre arribà a constar de vint-i-cinc personatges, les cares de quinze dels quals eren obra (1788) de l’escultor Vicent Esteve.

Centelles-Riu-sec i de Cardona -germans-

2 Respostes

Eren fills de Francesc Gilabert de Centelles-Riu-sec i Fernández de Heredia.

Magdalena de Centelles-Riu-sec i de Cardona  (País Valencià, segle XVI – 1596)  Dama. Casada amb Carles de Borja i de Castro, duc de Gandia. Obtingué el comtat d’Oliva i la baronia de Rebollet, per sentència del 1587.

Pere Gilabert de Centelles-Riu-sec i de Cardona  (País Valencià, segle XVI – 1569)  Comte d’Oliva, baró de Nules, Pego, Murla, Cofrents i vall d’Aiora i dels feus de Sardenya. Morí sense fills, i les diverses línies del llinatge Centelles es disputaren llavors l’herència.

Bisquert i Nandes, Antoni

1 Resposta

(València, 1596 – Terol, Aragó, 10 novembre 1646)

Pintor. Establert a Terol des del 1620. Rebé la influència de Francesc Ribalta i els valencians.

Les seves obres més importants són a Terol: el retaule de Santa Úrsula, a la catedral (1628), i de La Pietat a l’església de Sant Jaume.

Hom li atribueix una Pietat del Museo del Prado, considerada generalment com de l’escola de Francesc Ribalta.

Andreu, Clara

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 4 desembre 1596 – Inca, Mallorca, 24 juny 1628)

Religiosa. Residia al monestir de les Jerònimes d’Inca. Es féu famosa a l’illa per les penitències a què se sotmetia.

Fou obert un informe sobre aquesta qüestió un any abans de la seva mort.

Enríquez de Cabrera, Luis

3 Respostes

(Medina de Rioseco, Castella, 1531 – Valladolid, Castella, 27 maig 1596)

Almirall de Castella. Successor dels vescomtats de Cabrera i de Bas, que els vengué, amb el comtat d’Osona, gradualment, entre el 1566 i el 1574, a Francesc (I) de Montcada, comte d’Aitona, el qual formà una de les més poderoses senyories jurisdiccionals del Principat de Catalunya.

Cordelles -varis bio-

1 Resposta

Guillem Cordelles  (Barcelona, segle XIII – Itàlia, 1290)  Frare franciscà. Fou famós per les seves virtuts, així com pels seus coneixements teològics i la seva eloqüència en la predicació.

Jaume de Cordelles  (Barcelona, segle XVI – 1574)  Eclesiàstic i protector de l’ensenyament. Ciutadà honrat de Barcelona. Fou canonge de Barcelona, cabiscol de Tarragona i elegit bisbe d’Elna. Llegà els seus béns per a la construcció del Col·legi de Cordelles, del qual redactà els estatuts el 1572.

Miquel de Cordelles  (Barcelona, segle XVI – 1596)  Jurista. Fou un dels qui treballà més a la compilació de les Constitucions de Catalunya. El 1593 creà el Col·legi de Cordelles, segons el testament del seu oncle Jaume de Cordelles.