Arxiu d'etiquetes: 1752

Selma, Ferran

(València, vers 1752 – Madrid, 1810)

Gravador. Deixeble d’Ignasi i de Josep Vergara. L’any 1783 fou nomenat membre de l’Acadèmia de Sant Carles de València i de la de San Fernando de Madrid.

Il·lustrà l’Atlas marítimo de España, i és autor de Sant Ildefons rebent la casulla de la Verge i d’una Vista d’Aranjuez.

Llucià, Francesc Xavier de

(Perpinyà, 2 desembre 1752 – París, França, 25 maig 1794)

Polític. Adherit a la Revolució francesa des dels primers moments, fou procurador-síndic del departament dels Pirineus Orientals (1790-91) i membre de l’Assemblea Legislativa (1791-92), on destacà entre els girondins.

Elegit maire de Perpinyà (1792), deixà el càrrec per tornar a la procuradoria, des de la qual organitzà la resistència contra Carles IV de Borbó.

Morí abans d’ésser empresonat per moderat.

Llorente, Marià

(València, 1752 – Bolonya, Itàlia, 1816)

Historiador, filòsof i naturalista. Ingressà als jesuïtes (1766) i, en ésser expulsada l’orde d’Espanya, passà a residir a Bolonya, on deixà els jesuïtes.

Cal destacar les obres Saggio apologetico degli storici e conquistatori spagnuoli dell’America (1804) i Richerche storico apologetiche sulla prigionia e morte del principe D. Carlos figliulode Fillippo II rei de Spagna (1815).

Jordà i Maltés, Josep

(Xàtiva, Costera, 1752 – Cadis ?, Andalusia, 1835)

Militar. Actuà de corsari per la Mediterrània durant els anys 1771-81, i participà en el blocatge de Gibraltar (1779). Amb Antoni Barceló participà en l’expedició contra Alger (1783-84).

Lluità contra els francesos (1795) a Sant Feliu de Guíxols, i contra els anglesos a les Antilles. Degradat (1797), fou rehabilitat (1805) i participà en campanyes contra vaixells anglesos a Algesires.

El 1809 fou nomenat brigadier i el 1825, cap d’esquadra de l’Armada.

Francesc de Catarroja

(Catarroja, Horta, 1696 – Maracaibo, Veneçuela, 1752)

Missioner caputxí. Treballà en diversos indrets veneçolans.

Compongué el primer Vocabulario de la lengua de los indios motilones… (1738).

Fita, Pasqual

(València, 1752 – 1826)

Eclesiàstic. Fou catedràtic de dret a Madrid.

Tingué bon prestigi per la seva cultura jurídica i artística.

Fiol i Cantallops, Sebastià

(Palma de Mallorca, segle XVIII – 1752)

Jurista i eclesiàstic. Era ja un advocat conegut quan inicià la carrera eclesiàstica.

Deixà escrites bones al·legacions jurídiques.

Ferrer i Llopart, Josep

(Barcelona, 1752 – 1813)

Religiós jesuïta. Conreà la poesia en llatí.

Femenia i Maura, Gabriel

(Palma de Mallorca, 15 juny 1685 – 2 agost 1752)

Pintor. Probable deixeble de Guillem Mesquida (1710). Residí a Roma i a Gènova. En aquesta darrera ciutat pintà el saló de sessions del Senat.

De retorn a Mallorca el 1750, es féu famós pels seus paisatges i quadres religiosos. Diverses col·leccions de l’illa tenen obres seves.

Danús i Bonet, Andreu

(Santanyí, Mallorca, 5 agost 1752 – 2 setembre 1807)

Teòleg. Rector del col·legi de la Sapiència de Palma de Mallorca, intervingué en la polèmica amb el bisbe Juan Díaz de la Guerra en defensa de Ramon Llull. Es doctorà en teologia el 1776.

Fou rector d’Alaior (Menorca) (1791-93) i de Santanyí, i assessor del bisbe Bernat Nadal.

Deixà inèdits nombrosos escrits morals, religiosos i polítics.