(Benassal, Alt Maestrat, 1612 – País Valencià, 1654)
Frare dominicà. Prengué l’hàbit a València el 1627. Es doctorà en teologia el 1640.
És autor de l’obra De primatu divinae libertatis ad sciendum (1654) i de diversos escrits teològics que restaren inèdits.
(València, 1612 – 1668)
Poeta. Fill natural, legitimat, de Ferran Llorenç de Valda i Leriza. Doctor en lleis (1632), advocat del municipi de València, exercí la secretaria de la ciutat a la mort de Marc Antoni Ortí i Ballester (1661) -i continuà el Llibre de les assistències dels senyors jurats de la ciutat-. Participà a les acadèmies literàries valencianes des del 1659.
Publicà una relació de festes del 1663 i el 1667 un tractat jurídic sobre el fet que la menor edat no impedia d’exercir oficis públics.
Eren fills de Pere Mercader i Mercader.
Joan Mercader i de Blanes (País Valencià, segle XV – 1524) Baró de Bunyol. Inicià la línia principal de Bunyol, per heretar del seu pare la baronia de Bunyol i les senyories de Setaigües, Iàtova, Macastre, Alboraig i Mirabonell. Fou l’avi de Gaspar Mercader i Mercader.
Baltasar Mercader i de Blanes (País Valencià, segle XV – 1534) Iniciador de la línia secundària de Xest. Fou tercer baró de Xest i cavallerís de Carles I. El seu nét fou:
(València, 1612 – 1694)
Prelat i frare dominicà. Fou catedràtic de filosofia i teologia a la Universitat de València. Per conservar aquesta funció docent renuncià al seu nomenament de bisbe d’Oriola. Posteriorment fou catedràtic a Salamanca i confessor del rei Carles II.
És autor d’obres religioses i d’una gramàtica en vers.
(Felanitx, Mallorca, 1612 – 1702)
Pronosticaire. Era teixidor d’ofici. fou molt afeccionat a l’astrologia.
Li és atribuït un Pronóstic perpètuo, imprès el 1859, amb prediccions del 1635 al 1886, segons el qual els seus auguris haurien tingut encerts veritablement extraordinaris.
(Cameles, Rosselló, 10 febrer 1612 – 1674)
Escriptor i eclesiàstic. Beneficiat de Sant Pere de Tuïr.
Deixà tota una obra inèdita sobre costums rurals i religiosos rossellonesos: Tractat de la capella, considerada una novel·la religiosa; el Cant d’Honorat, que recorda el Cant de Ramon Llull, Camins traçats, on són explicats els costums devots de la família Ciuró, i Llicència o establiment de la capella de Nostra Senyora de la Concepció (1646), entre d’altres.
Hom n’ha perdut el manuscrit Llibret dels ornaments i exercicis quotidians.
(Morella, Ports, 1543 – País Valencià, 1612)
Eclesiàstic. Ocupà càrrecs diversos i excel·lí com a orador sagrat.
(Càller, Itàlia, segle XVI – Sàsser, Itàlia, 23 novembre 1612)
Bisbe de l’Alguer (1578-1605) i de Sàsser. Home d’extensa cultura i gran coneixedor de les llengües llatina, grega, hebrea i caldea.
Entre els seus treballs sobresurt la traducció, del grec a llatí, de les obres de Joan de Damasc.
(València, 1542 – Saragossa, Aragó, 17 octubre 1612)
Impressor i poeta. Fill de Joan Mei i Jerònima Galès, i germà de Pere Patrici. Treballà al taller de la seva mare on dirigí, de molt jove, la impressió de la Crònica de Ramon Muntaner (1557) i en redactà la dedicatòria.
L’any 1577 s’establí com a impressor a Tarragona, on el protegí l’arquebisbe Antoni Agustí. Hi imprimí una traducció al castellà de les Metamorfosis d’Ovidi feta per ell mateix, que incloïa texts seus i de l’arquebisbe Agustí (1586).
En morir la seva mare (1587), tornà a València. Des del 1589 fou professor de la Universitat de València, i a partir del 1592, catedràtic de retòrica; des del 1604 fou, a més, catedràtic de grec.
El 1627 fou editada, a Barcelona, la seva Ortografía llatino-castellana.
El succeí en la impremta el seu fill, Francesc Felip Mei i Llagostera.
(Reus, Baix Camp, 1612 – Catalunya, segle XVII)
Escriptor. Fou batlle de Reus. El 1661 publicà, a Madrid, el llibre titulat Ramillete cristiano, urbano y político.
Dades dels Països Catalans 