(València, 1635 – Madrid, 1673)
Pintor. Deixeble d’Esteve Marc a València i de Carreño de Madrid. Alternà la seva producció entre València i Madrid, on s’establí els darrers anys de la seva vida.
Pintà un Sant Cristòfor i un Sant Agustí amb Crist i la Verge, per a les monges Agustines de València.
(País Valencià, segle XVI – 1632)
Quart comte d’Albaida. El 1605 fou creat primer marquès d’Albaida. Fou comanador de Silla a l’orde de Montesa.
Tingué, entre d’altres fills, Jerònima del Milà i Corberan de Let, i:
Joan Paulí Milà d’Aragó i de Borja (País Valencià, segle XVII – 1673) Segon marquès d’Albaida. Es casà (1638) amb la pubilla Marianna Peris Sabata de Calataiud i Mateu, i foren pares de:
Eiximén-Peris Milà d’Aragó i Sabata de Calataiud (País Valencià, segle XVII – 1690) Tercer marquès d’Albaida. Es casà amb Miquela Mercader i de Palafox, comtessa de Bunyol. Fou succeït en el marquesat pel seu fill:
Eiximèn-Peris Milà d’Aragó i Mercader (País Valencià, segle XVII – 1732) Quart marquès d’Albaida. Per successió materna també fou el setè comte de Bunyol. Fou el pare de:
Francesc de Paula Milà d’Aragó i Bellvís de Montcada (País Valenciá, segle XVIII – 1787) Cinquè marquès d’Albaida (gran d’Espanya des del 1771) i vuitè comte de Bunyol. Morí sense successió.
(València, 1620 – 1673)
Pintor. Deixeble de Francesc Ribalta. La majoria de la seva obra és de temàtica religiosa.
Pintà un Sant Antoni de Pàdua per a l’església de la Santa Creu de València, un altre per a la de Santa Caterina, també de València, i un Sant Martí. Dibuixà la portada del llibre de les festes de la Concepció de València (publicat l’any 1663).
Fou germà seu Urbà Marzo (València, segle XVII) Pintor. S’inclinà, com el seu germà, pels temes religiosos.
(Ènguera, Canal de Navarrés, 1673 – Siracusa, Sicília, 1730)
Prelat i frare dominicà. Prengué en religió el nom de Damià. Era doctor en teologia. Fou predicador del rei Carles III.
Havent passat a Itàlia, exercí diversos càrrecs importants. El 1723 fou nomenat bisbe de Siracusa. És autor d’una obra apologètica.
(Artà, Mallorca, 18 juny 1673 – Madrid, 18 gener 1747)
Músic i compositor. Actuà de baix de viola a la Capilla Real de Madrid a partir del 1693, i la reorganitzà després de l’incendi del palau reial, el 1734, i li donà un nou repertori.
Compongué tres misses, catorze salms, vuit magnificats a vuit veus, les sarsueles Coronis i Acis y Galatea (1702) i les òperes Dido y Eneas, Los elementos i Júpiter y Dánae (1700). És autor també de deu Cantadas humanas.
Fou un dels músics més notables de la seva època, tant en el camp religiós com en el profà.
Àngel Jordan (País Valencià, segle XVIII) Pintor. Destacà com a retratista i per algunes composicions d’inspiració religiosa.
Francesc Jordan (Muro del Comtat, Comtat, 1778 – Porta-Coeli, Itàlia, 1832) Gravador. Fou deixeble de Vicent López i de l’Acadèmia de Sant Carles de València, de la qual esdevingué acadèmic de mèrit (1804). Gravà, principalment, temes religiosos (La Verge dels Desemparats, Sant Josep).
Jaume Jordan (València, 1722 – segle XVIII) Religiós agustí. Fou prior i rector a establiments del seu orde. Escriví algunes obres que hi feien referència.
Llorenç Martí Jordan (Alcoi, Alcoià, 1587 – 1673) Frare jerònim. És autor de diversos llibres de caràcter religiós.
Sebastià Jordan (Alcoi, Alcoià, segle XVI) Eclesiàstic. Fou beneficiat de Bocairent i vicari de Xàtiva. És autor d’una extensa miscel·lània titulada De varias y diversas cosas.
Àlvar Franco (País Valencià, segle XVI) Impressor. Realitzà obres molt remarcables. El seu fill Joan Vicent Franco fou també impressor.
Francesc Franco (Xàtiva, Costera, segle XVI) Metge. Estudià a la universitat d’Alcalà, de la qual fou catedràtic (1543). Després, fou metge del rei Joan III de Portugal i professor a la universitat de Sevilla (1569). Publicà un Libro de las enfermedades contagiosas (1569).
Joan Vicent Franco (Oriola, Baix Segura, 1673 – País Valencià, segle XVIII) Impressor. Fill del també impressor Àlvar Franco.
Pere Franco (Barcelona, 1744 – 1826) Pintor. Pertanyia a les Acadèmies de Sant Carles de València, Sant Lluc de Roma i San Fernando de Madrid.
(Palma de Mallorca, segle XVII – 1673)
Escriptor i jurista. Germà de Maria de Jesús. Seguí la carrera eclesiàstica essent ja doctor en ambdós drets.
Deixà nombrosos escrits no sols sobre temes jurídics, sinó també sobre matemàtiques, poesia i astronomia.
(València, segle XVII – 1673)
Matemàtic i poeta. Sacerdot, fou arxiver del Col·legi de Corpus Christi. En 1645-47 fou catedràtic de matemàtiques de la universitat.
Participà en les diverses acadèmies que es reuniren a València en 1658-59 amb composicions festives en castellà, llengua a la qual traduí les obres astrològiques de Francesco Giuntini (manuscrites).
(València, segle XVII – 1673)
Poeta. Religiós mercedari. Es doctorà a la universitat de València, d’on fou elegit catedràtic d’arts el 1641.
Obtingué l’únic premi en la justa poètica del 1665 i el primer en la del 1668. També fou catedràtic de teologia a Tarragona.
Sembla que, de jove, escriví comèdies i que posà en vers l’obra de Santa Teresa de Jesús Las moradas.
Dades dels Països Catalans 