(Palma de Mallorca, 27 juliol 1897 – vers 1924)
Societat dels obrers tipògrafs. Fou la continuació de la Societat Tipogràfica de Mallorca, creada el 1881. Els seus principals dirigents foren Ricard Sanjuan, Josep Sitjar, Guillem Marimon i Antoni M. Alsina.
Formà part de la Federació de Societats Obreres de Balears i de la UGT de Balears.
(Palma de Mallorca, 1889 – vers 1936)
Societat dels dependents de comerç. Tingué en general un caràcter mutual i assistencial, però en algunes ocasions s’incorporà al moviment reivindicatiu dels treballadors illencs (així, en 1901-04, 1909-13 o el 1933), sense, però, adscriure’s mai a cap central sindical.
Publicà Unión Protectora Mercantil (1900-12), revista quinzenal.
(Palma de Mallorca, 1881 – Mallorca, després 1890)
Organisme obrer. Organitzat per Fèlix Mateu i Domeray a Palma i que aviat s’estengué per tota l’illa. Fou l’intent d’endegar el moviment obrer a les Illes. Ideològicament eclèctic a l’inici, es dedicà sobretot a l’educació dels obrers.
Des del 1884, derivà cap a un pur i simple mutualisme assistencial. També impulsà el feminisme mallorquí, que despertà un ampli ressò polèmic. En 1885-86 s’encarregà de respondre al qüestionari social de la Comissió de Reformes Socials.
El seu òrgan de premsa fou “Unión Obrera Balear” (1882-86).
(València, 12 novembre 1976 – )
Organització professional agrària, unitària i independent, sense ànim de lucre. Constituïda el 1976 a Bonrepòs (Horta) amb la finalitat de defensar i promoure els interessos generals, socials i professionals dels agricultors i ramaders del País Valencià.
Amb més de 15.000 afiliats, és l’única organització d’àmbit autonòmic amb forta implantació i presència en totes les comarques i sectors valencians. El sector apícola, per exemple, agrupa un 80% dels apicultors valencians. Pel que fa a l’àmbit estatal, està integrada en la COAG, mitjançant la qual tenen representació a Europa.
Editen una revista mensual sobre actualitat agrària titulada “Camp Valencià”, fundada el 1977.
Enllaç web: La Unió de Llauradors i Ramaders
(València, 18 agost 1893 – 4 maig 1972)
Dirigent sindical i polític. Obrer metal·lúrgic de la Unió Naval de Llevant en la seva joventut, milità ben aviat en la Unió General de Treballadors.
Membre de la comissió executiva des del 1931, fou, durant una bona part de la postguerra (fins al 1971), secretari general de l’UGT i (fins al 1970) membre de la comissió executiva del PSOE.
Fou diputat a corts (1936) i residí exiliat a França des del 1939. Una part dels seus discursos foren publicats en opuscles.
(València, 1976 – 1977)
Institució creada a la ciutat, per la fusió de la Junta Democràtica i el Consell Democràtic, a fi de poder oferir un front unitari democràtic, representatiu de tot el País Valencià, en el marc de la transició democràtica.
En l’acord de creació hom fixà la necessitat d’un procés constituent valencià amb la formació d’una futura generalitat provisional, la immediata cooficialitat de les dues llengües parlades al país, l’establiment d’un marc jurídic per a aquesta etapa provisional, basat en els principis i les institucions d’un estatut d’autonomia, i l’elecció de representants per a una Assemblea Constituent del País Valencià. Així mateix, hi eren ratificats els anteriors acords sobre el restabliment de les llibertats fonamentals, la derogació i supressió de lleis i institucions de la dictadura i l’amnistia.
Els grups polítics i els sindicats fundadors d’aquest front unitari foren Comissions Obreres, Convergència Socialista del País Valencià (posteriorment Partit Socialista del País Valencià), Demòcrates Independents del País Valencià, Organització Comunista d’Espanya-Bandera Roja, Partit Comunista d’Espanya (després Partit Comunista del País Valencià), Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans, Partit Socialista Popular, Partit Carlí, Partit Socialista Obrer Espanyol, Partit del Treball d’Espanya (més tard Partit del Treball del País Valencià), Unificació Comunista d’Espanya, Unió Democràtica del País Valencià i la USO. Al cap de poc s’hi uní la UGT i se’n separà l’Organització Comunista d’Espanya.
Realitzà diverses reunions amb organitzacions similars d’arreu de l’estat espanyol i representà el País Valencià dins la Coordinació Democràtica, organisme que les englobà totes.
La Taula organitzà manifestacions en defensa de les seves posicions i entre les seves pretensions hi hagué la de celebrar la Diada Nacional del País Valencià, prohibida i perseguida per les autoritats franquistes.
(Alcoi, Alcoià, segle XIX)
Dirigent obrer internacionalista. Teixidor de llana, fou un dels organitzadors de la federació local d’Alcoi adscrita a la Primera Internacional i el 1872 passà a formar part del Consell General de la Unió Manufacturera.
El 1873 fou elegit membre de la Comissió Federal de la Federació Regional Espanyola de l’AIT, i pel juliol de 1873 fou un dels dirigents de la insurrecció internacionalista d’Alcoi.
(Palma de Mallorca, 1890 – 1922)
Anarco-sindicalista. Sabater, de molt jove col·laborà a “El Rayo” (1912-14) i fou un dels organitzadors del Sindicat Obrer del Calçat el 1914. A partir del 1916 formà part del comitè regional, que en ocasions presidí, de la Federació Regional del Treball de Mallorca, adherida a la CNT.
Més sindicalista que no anarquista, creà el 1919 l’Ateneu Sindicalista de Palma, on dugué com a conferenciants, entre altres, Joan Peiró i Salvador Seguí. Fundà també “Cultura Obrera” (1919-24), que dirigí (1919-22).
(Palma de Mallorca, 1898 – 1936)
Sindicalista socialista. Principal dirigent del Sindicat Metal·lúrgic Balear a la Segona República, aglutinà els partidaris de Largo Caballero a Mallorca.
President de la UGT de les Balears des del 1933, bé que volgué apropar-se a comunistes i anarcosindicalistes, després dels fets d’Octubre del 1934 fou marginat.
Fou assassinat pels feixistes a l’inici de la guerra civil.
(Llucmajor, Mallorca, 1901 – juliol 1936)
Societat de resistència dels sabaters. Fou, fins al 1936, la principal impulsora de les realitzacions obreres de la vila.
Permeté la creació de l’Agrupació Socialista adherida al PSOE (1905), afavorí l’aparició de la Unió de Camperols i de la cooperativa de consum La Nueva Vida (1907) -la més important de l’illa- i de la producció La Hormiga (1931).
Foren els seus principals dirigents els germans Miquel i Joan Montserrat i Parets.
Dades dels Països Catalans 