(les Valls de Valira, Alt Urgell)
Poble (1.194 m alt) de l’antic municipi de Civís, situat a l’esquerra del riu de Civís.
L’església parroquial de Santa Eulàlia, de la qual depenia l’església de Sant Joan Fumat, és esmentada ja a l’acta de consagració de la catedral d’Urgell (839). Conservà fins al 1936 una imatge romànica de la Mare de Déu.
(Barcelona, 21 gener 1916 – València, 26 octubre 1996)
Compositor. Són especialment remarcables, a la seva producció, la Suite empordanesa per a piano (1947), Dansa catalana (1950), un Concert per a piano i orquestra i el poema simfònic Alvargonzàlez (1953).
També va compondre moltes bandes sonores per a pel·lícules.
(França, vers 1665 – 1743)
(Claude-François Bidal) Mariscal francès. En la guerra de Successió, participà en l’ocupació de València i en la de Barcelona.
Dirigí (1715) les operacions que permeteren eliminar el darrer reducte de resistència a Mallorca.
(Barcelona, 1935 – 2016)
Pintor. Es formà a Escola de Llotja (1949-56) i a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi (1956-59) de Barcelona.
Derivà de l’academicisme inicial vers un informalisme amb escasses referències a elements concrets.
Forma grup amb els pintors Maas i Carles Mensa i amb ells ha realitzat alguns escrits teòrics.
(Barcelona, 1832 – Madrid, 7 octubre 1879)
Comediògraf i periodista. Administrador de Correus, escriví algunes peces en castellà, però aviat es decantà pel català.
A més d’Adéu-siau o el payés en la corte i La pubilla de Riudoms, ambdues obres bilingües i estrenades el 1861, és autor dels melodrames Digna de Déu i Mistos, estrenats el 1866.
(Àfrica ?, 245 aC – Itàlia, 207 aC)
Cap cartaginès. Germà d’Anníbal. En marxar aquest cap a Itàlia, romangué a Hispània amb el comandament de les tropes cartagineses (218 aC).
Fou derrotat a la batalla naval de l’Ebre (217 aC) per G. Corneli Escipió.
(Barcelona, maig 1808)
Veure> Conspiració de l’Ascensió (complot antinapoleònic).
(Catalunya, segle V)
Bisbe de Tarragona (metropolità).
En són conegudes dues lletres (463-464) adreçades al papa Hilari; la primera sobre unes usurpacions de jurisdicció fetes pel bisbe de Calahorra, Silvà, i l’altra demanant la confirmació d’Ireneu, primer bisbe d’Egara, com a successor del bisbe de Barcelona Mundinari, mort el 461.
(Santiago de Xile, Xile, 1810 – Barcelona, 1 gener 1874)
Industrial. Es distingí pel seu esperit emprenedor.
Fou un dels fundadors de la Maquinista Terrestre i Marítima, de la fàbrica de paper anomenada Vapor Vell de Sants i del Banc de Barcelona.
(Catalunya, segle XVIII)
Títol senyorial, atorgat el 1763 a Francisco González y de Bassecourt, capità general de Catalunya, marquès de Grigny i de González.
Dades dels Països Catalans 