(Alcalà de Henares, Madrid, 1880 – Montalban, França, 1940)
Polític. Essent president de la II República (1931-33), s’aprovà l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (1932).
Després de la caiguda de Madrid durant la guerra civil, s’instal·la a Barcelona amb el govern de la República, després es refugià a França, on dimití de President de la República (28 febrer 1939).
Torero català, més conegut pel seu nom artístic de Peroy (1824-92).
(Barcelona, 3 agost 1871 – 6 agost 1932)
Actor de teatre. Especialitzat en papers còmics i en obres per a infants.
Actuà preferentment al Teatre Romea de Barcelona i aconseguí una gran popularitat.
(Barcelona, segle XIX – 1894)
Advocat. Fou secretari de l’Ajuntament de Barcelona des del 1881 al 1894.
Era un gran col·laborador de l’obra municipal del famós batlle Rius i Taulet. Intervingué especialment als preparatius de l’Exposició Universal de 1888.
(Aragó, vers 1259 – segle XIII)
Senyor d’Ayerbe. Fill legitimat de Jaume I de Catalunya i de Teresa Gil de Vidaure; casat amb Aldonça de Cervera.
Les donacions de Jaume I li constituïren un considerable patrimoni. El 1285 contribuí a la defensa de la comarca d’Eixea enfront dels navarresos; l’any següent, per mitjà seu, hom concertà treva.
Destacà des dels inicis entre els promotors de la Unió, que el designà conseller del seu nebot, Alfons II de Catalunya.
Fou el pare de Pere d’Aierbe.
(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, segle XVI – Catalunya, segle XVI)
Militar. Destacà a l’expedició a Alger de l’emperador Carles I, que salvà de gran perill.
Pseudònim de l’escriptora catalana Núria Sagnier i Costa (1902-88).
(Tarragona, segle II)
Sacerdot. Pertanyent a la tribu Galèria.
Li fou dedicada una làpida de marbre, conservada, per la qual hom veu que pertanyia a l’alt nivell jeràrquic dels Augustals.
(Tarragona, segle IV – Catalunya, segle IV)
Escriptor llatí. Sojornà a Jerusalem, on contragué amistat amb Pau Orosi.
Traduí del grec al llatí el llibre de Llucià, sobre la revelació que aquest prevere havia tingut sobre el Sant Sepulcre. És autor de l’obra De translationes corporis Protomartyris Stephani.
Regalà les dues obres a Pau Orosi, transmetent-les amb una epístola d’interès.
(Catalunya, segle XIII – Lleida, 1327)
Prelat. Fou bisbe de Lleida des del 1324. Hi succeí Ponç de Vilamur.
Tingué una governació curta. El succeí el famós Arnau Sescomes.
Dades dels Països Catalans 